Bon dia,
A continuació, escriurem una llegenda sobre dos germans que porten el nom de dues séquies de l’Horta de València: Benàger i Faitanar. Figura en Internet i també en un treball sobre el vocabulari agrícola i administratiu contingut en les ordenances de la séquia de Benàger, de 1740 (encara que, oficialment, diga de la séquia de Benager i Faitanar), realitzat entre el 2003 i el 2006 i retocat, lingüísticament, en el 2011.
Tot seguit, transcric aquesta llegenda, la qual em va contar personalment l’alaquasser Francisco Monzó (Quart de Poblet, 1930) el 20 de desembre del 2006, i que ací posem amb lleugers retocs. Tot i que no n'hi ha la versió oral (a hores d’ara, 28 d'octubre del 2022), sí que conservem la transcripció feta en un principi.
"No sé amb exactitud si era Benàger o Faitanar. El fet és que eren dos germans i qui dominava la zona de Manises agarrà i es féu una séquia que agarrava l’aigua del riu per a poder criar coses des d’allí... per a poder criar-ho, per a menjar!... I mamprengué a fer la séquia que hi ha per a agarrar aigua del riu i fer horta. El germà de Manises era Faitanar.
L’aigua sobrant desembocava en un barranquet que hi ha entre Manises i Quart. Allí queia l’aigua. Aleshores, el germà, Benàger, que dominava tota la séquia d’ací, la de Quart (després ja vingueren les altres coses...), que també era moro, com Faitanar, li digué:
-Escolta: jo volguera que ací, a Alaquàs, la meua gent criara per a menjar: ací, a Alaquàs. ¿Per què no em cedixes l’aigua que sobra i jo me la passe a Quart i no la tires al riu?
-Home, ací, problema no hi ha. Ja que s’ha de perdre, l’agarres tu.
Aleshores, este d’ací, de Quart, Benàger, per a passar-se la séquia per damunt dels 'Arquets', els feu ell, els ‘Arquets’. En l’avinguda de Sant Onofre és on estan les llengües: una tira cap a Aldaia i l’altra cap a Quart i la seua horta. Quan l’aigua passava del barranquet a Quart, arribaren els pactes entre Aldaia i Quart per agarrar l’aigua.
I després vingueren ja les raons ‘de’ que Alaquàs volia aigua, que en sobrava també... Per a això, calgué esperar: la de Quart entrà a Aldaia; i la d’Aldaia, a Alaquàs; i la d’Alaquàs, a Picanya. I l’aigua sobrant de Picanya va a parar a la séquia de Faitanar, séquia que va a parar a Paiporta.
I allí està la història dels moros”.
Una forta abraçada i bon cap de setmana.