Este caracollons!!!

De segur que el títol no se l'esperava més d'u dels que l'ha llegit. Doncs bé, ¿on té el seu origen? Ahir, un amic em passava un correu que havien enviat a més de 120 persones, potser totes elles valencianes (encara que no totes residents en el País Valencià), acompanyat d'un text digne de denúncia per tendenciós (com també el vídeo adjunt) i que, una vegada més, es limitava a passar-li la responsabilitat a l'altre, una cosa que sembla ser u dels esports nacionals d'Espanya (però també de terres valencianes).

M'he trobat correus de persones honrades, fins a estes que s'emparen en lo que sempre s'ha dit... ¡Ah!, cavallers!, ¡acabe d'escriure un "lo"! Comencem...

¿Per què una de les persones a qui anava dirigit el correu, amb unes quantes obres en defensa del vocabulari valencià genuí i conservat, no es manifesta, per escrit, favorable a l'ús formal (per exemple, més enllà de casa i les amistats), d'este terme? Recordem que el "lo neutre", eixe (no el de formes com lo carrer, lo xiquet...), s'empra des de terres d'Aragó, passant per Andorra o Catalunya, fins a les Illes Balears o la ciutat italiana de l'Alguer. Esta persona, de qui no diré el nom, és un Torquemada sense complexos, com l'històric personatge. I ho dic perquè els dos formàrem part d'una entitat valencianista de tipus lingüístic, al meu coneixement, més bé dedicada a parlar sobre el bé i el mal que a arriscar i defendre que, per exemple, en eixe punt, u puga escriure amb llibertat... Ara bé, el dia que vaig qüestionar a qui feia de cap de colla d'eixa organització (i, així, desafiant lo que per a mi havia sigut un abús de l'autoritat), fou una de les primeres persones que tractà de desautoritzar-me, com si les vaques, totes, hagueren de ser sagrades. Si fóra així, no en beuríem ni una miqueta de llet.  Ai!, Senyor!

El "lo neutre" s'empra arreu... i ja l'empraven els clàssics del segle XV... I això està ahí... ¡i ho saben! Com també ho sap més d'un acadèmic de l'AVL (Acadèmia Valenciana de la Llengua), a la qual no pense donar suport, ja que no partí de la gent sinó d'un acord polític i perquè, a més, està tutelada per l'Estatut d'Autonomia valencià, subjugada, una cosa inadmissible entre persones suposadament d'esquerres, "progres" o com es vullguen dir. I en parlaré més, de l'acadèmia: la llengua anglesa no en té cap i, per tant, el valencià també pot seguir-ne les mateixes petjades o, com a mínim, tindre'n una, valenciana i independent de qualsevol partit polític o llei semblant a l'Estatut o, fins i tot, de subvencions empresarials o externes, és a dir, econòmicament lliure i efectiva. I, com no!, pluralista en la manera d'actuar, no com el clàssic mestre de l'escola vella, la que mai mor. ¿Qui ha vist que els equips valencians de futbol que ara estan en Primera Divisió també estiguen tutelats per l'Estatut? Es podria fer... ¿No diuen que en política tot és possible? Però bé,... deixem-ho estar.

Tornant a la suposada utilitat de l'acadèmia i lo que a mi em sembla una indiferència davant la cultura popular i el patrimoni lingüístic (fins i tot dels clàssics!), ja se sap: el tema no és políticament correcte, malgrat que persones valentes i a favor de la llibertat d'expressió, com ara, l'escriptor Quim Monzó, hagen rebut el vist-i-plau d'editorials com Quaderns Crema, com ja ha escrit u dels defensors, per a mi, de la llibertat d'expressió per a les persones que emprem lo que uns diuen català i altres valencià però que m'ha permés anar per Catalunya sense haver d'inscriure'm en cap centre oficial d'idiomes ni en cap associació privada per a l'ensenyament de llengües estrangeres: Ignasi Moreta. Continue...

"Este caracollons!" és una manera de dir, més d'una volta, "¡Ara ens ve, este, amb estos romanços!... ¿Tu, et creus?" i amb altres històries per a no dormir i, lo que és més sagnant, de persones que denuncien al PP com si el PSOE haguera sigut el partit alliberador del bé i del mal i, a hores d'ara (com aleshores), fóra portador d'uns valors extraterrenals o universals. Vinga!, anem a reescriure la història! Tot seguit passaré a fer un alliberament cultural intensiu per als alliberaires i per a persones amants de la informació veraç, eixes persones que posen en qüestió l'statu quo més d'una volta i que resulten una mena de tocacollons per al poder establit, ja que al pa li diuen pa i al vi vi i no es paren en romanços. Ah!, i per a curiosos! Mans a l'obra!

1. El PSOE feu la vida impossible a xicotetes editorials independents que havien treballat pel valencià durant els anys setanta i principis dels huitanta. En creà una que als quatre dies ja estava amb l'aigua al coll. Parleu amb Pere Riutort, històric mestre meu i un abnegat que no pogué tirar avant enmig d'eixa deixadesa oficial per lo que ja s'havia estat movent, possiblement, perquè no anava amb la línia de pensament oficial de Madrid. Els seus llibres, com els d'altres persones o grups, s'empraven en les sessions populars de valencià. Una germana meua, ara regidora, en comprà u en el curs 81-82, és a dir, abans de les eleccions autonòmiques de 1983.

2. El PSOE, quan s'iniciaren les emissions de RTVV, comptava amb majoria absoluta en les Corts Valencianes i s'exposà tot un llistat (la famosa llista d'Amadeu Fabregat) de termes i expressions que no podrien emprar els periodistes ni les persones que ens presentarien les notícies i els programes. Per cert, vorem quin programa d'humor ens introduïxen. No necessitem cap show d'ara per a saber on toquen les campanes... (el de Monleón es feu manant el PSOE) i d'una qualitat baixa al costat, per  exemple, de Polònia (TV3), un programa, a més, ben obert, no com els típics del Gran Wyoming, clarament parcials.

3. Pocs dies abans de les eleccions autonòmiques de 1995, les primeres que guanyà el PP (encara que no aconseguí la majoria absoluta), el noticiari de migdia (el de l'hora de dinar, perquè la vesprada, per als valencians, comença després de dinar) dedicà una quantitat desorbitada de temps a una notícia referent a manifestacions a favor del valencià, la dels famosos casals Jaume I, sovint amb moltes persones del PSOE darrere.

4. A hores d'ara no tinc coneixement que cap escriptor, artista, intel·lectual, periodista, col·laborador de diaris (digitals o no), polític, etc. haja gosat dir en públic o per escrit (i no per a la seua parròquia o grupet d'amics) que l'alcaldessa de València estava bufada en el moment de proclamar el famós "caloret". Jo ho vaig fer en anglés, en una web pròpia, el 24 de febrer del 2015 (The mayoress of Valencia was drunk, http://que-rebona-estas-tu2.webnode.cat/news/the-mayoress-of-valencia-was-drunk/, és a dir, L'alcaldessa de València estava bufada). Molts de vostés tenen por al periodisme de qualitat, genial, que no busca la mediocritat i que treballa pel pensament lliure. Vos acollona el pensament lliure, les plomes lliures, la gent que no té complexos i que, de manera assertiva i des de l'asssumpció de la responsabilitat dels seus actes, són i es senten lliures. ´

No crec que vos agrade el periodisme britànic: el trobareu massa descarat, per exemple, si llegíreu el titular i el subtitular de la notícia relacionada amb l'actual cap d'Estat espanyol i la seua germana, pel tema de fa unes setmanes, atenent a com figurava en The Guardian (http://www.theguardian.com/world/2015/jun/12/spanish-king-strips-sister-of-duchess-title-amid-tax-evasion-scandal), que podríem traduir-lo, literalment, com "El rei espanyol despulla a la germana del títol de duquessa enmig de l'escàndol tributari", si el comparàreu amb els titulars, per exemple, del Levante-EMV o La Vanguardia. No és descarat: per a mi és molt més democràtic i directe que l'espanyol. ¡Ací podem fer possible un altre periodisme i des de l'amor per la llibertat, no des de l'amor pel poder, cavallers!

5. No considere imprescindible la recuperació d'una ràdio i una televisió valenciana com RTVV: ja tenim Internet, un canal que ens atorga més grau de llibertat i que ens alliberaria de caure en el paternalisme, el directisme i de qualsevol intent d'anul·lació o restricció dels drets humans, bé dels treballadors, bé del consumidors... des dels partits, és a dir, des de grups reduïts i de signe polític clarament visible. Una ràdio i una televisió participativa i feta des de la base, sí. Però vos acollonaria esta proposta: sembleu fills dels temples de comerciants de diners, eixos que, amb tanta valentia i sense pensar-s'ho dos voltes, Jesucrist denuncià dient que no volia que allò fóra una cova de lladres i d'hipòcrites. No el condemnaren perquè fóra bo, ni perquè morira per la gent, ni, com diria Rosetta Forner (escriptora de Borriana, 1959, http://silviagelices.com/2008/11/08/entrevista-a-rosetta-forner-coach-y-escritora/), "para que nos sintierámos víctimas: esa es la moto que nos han vendido". Ho feren perquè era una persona que, des dels seus ideals, promovia la dignitat de les persones i la llibertat per damunt del poder polític, econòmic, militar, etc. I això només ho dirà la gent amb personalitat pròpia, les persones lliures, però no els fills de les fashions (les modes) o les trends (tendències). I eixos són els periodistes que no voleu en RTVV...

Afegiré que no m'agraden les modes, ni les tendències, ni, per descomptat, la informació tendenciosa i, lo més sagnant (i en el tema que estem tractant, més encara), no elaborada ni preparada des de cap població valenciana. ¿O és que algú creu que una web com www.estimoelcatala.cat no té un nom clar i que ens pot fer qüestionar que els polítics i molts dels signants tingueren la gosadia de crear, des d'ells, i cada u per separat, una web pròpia o una iniciativa personal o bé enviar un escrit personal al president valencià Ximo Puig? A més, quan em vaig endinsar, em semblà una proposta poc original... en lloc d'una feta per un col·lectiu de valencians i valencianes interessades pel reviscolament de RTVV i amb intenció d'aprofitar la minoria parlamentària de tots els partits de les Corts Valencianes per a aconseguir més quotes de qualitat i de dignificació de la llengua i, també, una cultura alliberadora i més sana.

Finalment diré que els alliberaires creiem en les idees noves, renovadores, dialogants, genials, amb autonomia i rebel·lia sana i autoestima, no en allò de l'esperit de grup (però d'ací u a manar i noranta-nou a callar...) i que... NO!, ¡NO PODRAN AMB NOSALTRES, AMICS!

Una abraçada i avant, alliberaires!