Si algú s'esperava que no anara a escriure claret, com qui parla alt i clar, s'havia equivocat. Un Poble, siga del continent que siga, tinga la història que tinga a les seues espatles, l'integren més habitants que els del costat o siga com siga, té dret a ser lliure i a viure dignament.
Grècia, on en l'antiguitat estava la històrica ciutat estat d'Atenes, símbol de la democràcia i u dels referents per al Renaixement cultural que tingué lloc en Europa entre els segles XIV i XVI i que s'inicià en territoris de l'actual Itàlia, que no en França o en lo que ara diem Alemanya, els dos grans interessats per la Unió Europea (ja que Gran Bretanya està ben alliberada i té un camp molt obert i amb països dels que solem qualificar com a rics), ha decidit dir que té dret a ser lliure. I ho serà.
La històrica ciutat estat era un lloc de la qual poden aprendre molt els estudiants actuals i les persones que preferixen, entre d'altres, formar-se de manera alliberaire. Vegem-ne algunes coses!...
a) Els hòmens que eren ciutadans lliures podien votar si algú dels seus pares (la mare o el pare) eren naturals d'Atenes i ciutadans lliures.
b) Les dones ho podien fer, com a ciutadanes lliures, si ho eren els dos pares.
Fins ací, la cosa pot semblar normaleta, com aquell que diu. Però ara vorem algunes singularitats:
c) Qui tenia dret a participar, com a ciutadà o ciutadana lliure,... i renunciava a fer-ho, era conegut com a idiota.
d) El sistema d'organització no tenia res a vore amb el romà, el d'allò de "Feta la llei, feta la trampa", molt pròxim al nostre, al dels representants.
e) El sistema polític atenenc permetia la participació directa dels ciutadans.
I no ens anem a quedar amb els braços plegats, com si no passara res o com si els que ho anaren a fer foren els nostres polítics (dic nostres perquè són els que ocupen els càrrecs, no perquè ens sentim identificats amb ells). Que això semblen frases fetes, no és cert. Vinga!...
1. En 1985 el govern espanyol no feu cap referèndum per a que els majors de 18 anys amb nacionalitat espanyola decidiren si volien formar part de la CEE (Comunitat Econòmica Europea), nom que rebia aleshores lo que ara és la Unió Europea. Propose que es faça pressió al govern espanyol actual per a que se'n celebre u sobre la permanència o no en la Unió Europea, per mitjà d'una iniciativa legislativa popular i per qualsevol mitjà informàtic o de comunicació social.
2. Ni l'Estat francés ni l'actual Alemanya tenen a les seues esquenes un sistema polític amb una forta tradició democràtica i d'exercici del respecte per la llibertat i la diversitat: el centralisme francés i lo conegut com "educació prussiana". Prússia, un estat històric del segle XIX, quan sorgiren els nacionalismes en Europa, fou la gran impulsora de lo que comunament es coneix com la unitat alemanya. I no tenen una tradició democràtica, precisament, com tampoc l'Alemanya nazi que feu que moltíssims intel·lectuals alemanys emigraren cap a estats que els concedien llibertat. Per cert, eixa Alemanya nazi rebé el suport de la diplomàcia d'Estats Units (llegiu l'obra de Noam Chomsky, en la versió castellana, El miedo a la democracia) i, després, com ens diu el lingüista americà, instal·laren en el poder a persones del règim anterior...
i 3) Grècia, com qualsevol estat de la Unió Europea, integrada per "estats democràtics", té dret a exercir la seua sobirania i, per tant, a ser lliure.
I, finalment, diré que, després de Grècia, el País Valencià... Res de deixar que, des de Madrid, s'intente que els polítics del PSPV-PSOE facen lo que els agrade ni, per supost, acceptar que els que estiguen en els càrrecs valencians no es posen de part del més dèbil. El País Valencià, actualment integrat majoritàriament per territoris que ja pertanyien al Regne de València llevat, per exemple, d'algunes poblacions com Cabdet (Caudete) que passà a la província d'Albacete o les poblacions de la zona de Requena i Utiel i de Villena i voltants, formà part d'un estat amb tradició federal, comunament conegut com Corona d'Aragó (sovint se'n citen Catalunya, Aragó i Regne de València).
Entre un estat organitzat de manera centralista i u amb un sistema federal, m'incline pel federal. La Corona d'Aragó respectava les lleis de cada estat i no buscava ofegar-ne a cap dels tres perquè no coincidira amb la resta. Justament al revés: reconeixien al mateix cap d'estat (el rei) i el sobirà reial prometia fidelitat als distints regnes. ¿Ho hem vist, en l'Espanya d'ara o en la Unió Europea actual? Quan? No parle de viatjar a, sinó de reconéixer la singularitat de.
Per això, i així tanque, em sembla fabulós que Grècia haja pres el camí que ha pres i, per descomptat, aprove que el País Valencià també en prenga el seu (i semblant) respecte a Espanya: la independència de l'Índia, amb un cap polític amb esperit pacífic i dialogant, Gandhi, és un exemple que ens mostra que es pot aconseguir la independència per la via pacífica.
TENIM UN PRECEDENT HISTÒRIC I NO ENS EL TOMBARAN.
¡¡¡I BEN CONEGUT!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada