L'escriptor i pedagog

No estava pensant ara mateix en Gonzalo Anaya (1914-2008), un escriptor i pedagog nascut en Burgos i que passà una part important de la seua vida en terres valencianes i, fins i tot, en l'Escola de Magisteri de València, sinó que m'ha vingut al pensament este títol després d'escoltar, un moment, unes paraules d'un històric escriptor (perquè té xicotetes obres) i pedagog de la Universitat de València, Pere Riutort, durant una entrevista.

El fet és que quan, per exemple, u es troba amb un mestre o amb una persona que li canvia moltes idees prèvies i que li fa vore les coses des d'una forma nova i, així, tombar els prejuïns que tenia, si és un alumne o una persona (no cal parlar d'estudiants matriculats, sinó d'aprenents profunds o d'aprenents fortament creatius) amb intenció d'aprendre més que els continguts que li transmet l'educador i, a més, respira un ambient de llibertat i en el qual l'educador i l'aprenent també fan d'aprenent i d'educador (perquè tenen la ment oberta en els dos sentits), naix una visió nova de l'assignatura, de la matèria que toques, de lo que estàs aprenent i, a més, li trobes a la vida un sentit especial.

També, com a resultat d'eixe ambient de llibertat, pot crear-se (i crec que és una de les coses més belles que té la vida) una relació humana i una rebel·lia front a lo que tracte de ser una retallada de la llibertat d'expressió, de l'accés a la informació, o la imposició d'un pla d'estudis o d'una línia de pensament que no afavorisca el desenvolupament lliure i progressiu de la persona. Recomane la lectura del llibre "El que fan els millors professors d'universitat" (en castellà, "Lo que hacen los mejores profesores de universidad", elaborat per Ken Bain i editat per la Universitat de València).

Cada vegada tinc més clar que el líder naix, i que hi han persones que tenen un talent especial per a influir en altres i que sembla que, com la figura bíblica de Jesús quan tenia 12 anys i estava en el temple predicant, ho porten des de dins. Estos mestres, m'atreviria a dir que tenen bon ull per a endevinar què pot fer un alumne o una de les persones que va a les seues sessions o que les seguixen, siga com siga (ara, fins i tot, ho poden fer per Internet)... Un dia em va dir este mestre "Tu podries escriure contes" i, si voleu que vos siga franc, pensí "Sí, sí...".  I, com a curiositat (sobre això de fer de mestre i d'alumne), vos diré que mentres jo estudiava Magisteri... li feia de mestre de matemàtiques a ma mare, qui volia traure's el graduat escolar i el primer grau de Formació Professional. Vaig comprendre que tenia molta paciència i que li resultava fàcil, a l'alumna, a través d'un ensenyament reposat i pas a pas, arribar a comprendre tot lo que necessitava.

Sobre el tema de la fama o els diners i sobre la funció d'un mestre, jo els comente a moltíssimes persones: "La meua manera d'entendre la relació amb un alumne de repàs era la següent, i la manifestava de paraula els primers dies: 'Mira, estàs ací perquè els teus pares volen que aproves i farem tot lo possible per a que tu pugues prescindir de mi, com a mestre, lo més prompte possible i, així, pugues tindre més temps per a altres activitats". ¿Sabeu què m'han contestat moltes persones?

-- Ostres!
-- Pocs diners guanyaràs així.
-- Collons, tu!, això no ho diria jo.
-- ¡Jóder!, eso no lo dicen muchos maestros.

I jo els responc:

-- És que, per a mi, la finalitat d'un mestre, d'un psicòleg,... de qualsevol professional, no és aprofitar-se de la persona a qui servix i fer-la dependent dels seus servicis... Això és abús professional i faltar al respecte de la persona, manipular-la. Lo contrari, per a mi, és ajudar a que siga lliure i si, algun dia, fas amistat amb eixa persona... doncs, ¡enhorabona!

Em fa l'efecte que molts pedagogs d'idees avançades, progressistes, amb una visió clara dels seus talents i dels seus valors, han sigut escriptors. Alguns dels meus millors mestres universitaris ho foren, tres (com a mínim). I si no, han aconseguit una cosa que un mestre, Enric Sebastià (1930-2006), considerava molt important: crear escola. Un dia, en el curs 93/94, més o menys ens va dir així: "No es fácil en estos tiempos crear escuela. Yo he tenido la suerte de poder tener muchos alumnos que ahora son profesores universitarios y que han decidido ser marxistas".  I un dia, raonant raonant amb Pere (farà més de quinze anys), li preguntí:

-- Pere, ¿has aconseguit crear escola?
-- Sí, cinc alumnes, com a mínim.

Doncs bé, "crear escola", "influir", "tindre deixebles"... és una cosa que no té lloc tots els dies i que diu molt. No estem parlant de tindre esclaus, ni de forçar a l'alumne a que actue així o aixà. Les amistats, totes i en tots els camps, les autèntiques, són fruit de l'Amor, de la decisió lliure de confiar en l'altre. Un escriptor i pedagog brasiler, Augusto Cury, diu que Jesucrist no va forçar, sinó que atorgà llibertat als seus deixebles. I, lo que és més bell, al meu parer, cada u trià agafar lo que més li agradava, eixir al món, desenvolupar el seu talent, les seues capacitats i fer el seu propi estil de vida i de predicació, de difusió de les idees noves que eixien d'aquell missatge, de la mateixa manera que u ho pot fer després de tancar uns estudis universitaris o d'haver forjat una amistat amb una persona.

En eixe sentit, crec que ,si bé no he tingut cap seguidor en el mateix camp (ensenyament, temps lliure, escriptura o estudi científic), sí conec una persona que veu les coses d'una manera molt més autònoma i des de la llibertat que quan ens vàrem conéixer. Afegiré que fou alumne durant dos anys, mentres estudiava, per primera vegada, després de moltíssims anys treballant i no tindre cultura de l'estudi, la qual cosa, per a una persona adulta, com és el seu cas, no resultava fàcil.

Es tracta d'un amic que, durant l'any en què aprovà el GES (Graduat d'Educació Secundària), amb 60 anys i en un centre públic de persones adultes, em va dir: "M'agrada com ensenyes perquè, a diferència de més d'un mestre, no estàs damunt de l'alumne". ¿Voleu que vos diga la veritat? Mai li preguntí: "Escolta, ¿t'agrada com ensenye?". A vegades sí que li preguntava: "Ho has comprés?", "Com preferiries que t'ho ensenyara?", "¿Milloraries alguna cosa de la manera de fer les classes?".

Finalment vos diré un secret.  En l'examen final de Valencià, amb Pere Riutort com a mestre, ens feu una pregunta escrita (voluntària) que vaig respondre sense dubtes i que deia així: "Què t'ha semblat el curs? Què milloraries?". La contestí sense callar res i, quan estàvem en el despatx (el dia de l'examen oral), acceptà la sinceritat de part de la resposta i, per tant, la seua humanitat. Doncs bé, moltes persones m'han dit, des d'aleshores, que elles no s'hagueren atrevit a respondre, fins i tot, encara que la pregunta... fóra voluntària.