"Per a ser un historiador, no cal haver estudiat Geografia i Història"

Fa més de vint anys, durant una de les classes d'Història contemporània que impartia Enric Sebastià Domingo en l'Escola de Magisteri i que tant d'interès suscitava en mi (com en més alumnes que volíem un món més humanitzat i amb persones més creadores de la seua vida i obertes de ment), ens va dir, però en castellà, la frase que encapçala este article.

I ho escric després d'haver accedit hui a uns documents molt interessants sobre com és la joventut espanyola actual, segons un estudi que es realitzà en estiu del 2014 i que publicaren molts diaris o webs en setembre. Hi ha una web que té un document que val la pena consultar, encara que no tan atractiu com u que destaca en el titular que més de la mitat aprova la pena de mort (sí, com sona), perquè té unes taules molt sucoses i que recomane llegir, ja que ens permeten aïllar moltes incògnites de per què passen moltes coses que passen en els temps actuals i, per una altra banda, obrir-nos a una formació integral de la persona que, si una cosa té com a punt de partida, és l'obertura a l'exterior, a lo que forma part d'altres persones, llengües, cultures, països, etc. del món i al projecte vital de no ser tan especialitzades en una cosa que en siguen ignorants, de moltes.

En eixe sentit, el de tindre una formació oberta i diversificada, m'agrada la biologia, la genètica, la geologia, la història, l'antropologia, la política, els invents, la literatura, l'escriptura lliure, la creativitat, l'estil, l'interiorisme, la música, però també les cultures del món, aprendre llengües, l'arquitectura, l'art lliure o saber com organitzar una casa, l'economia, el món dels emprenedors, com dirigir un equip amb èxit i amb esperit democràtic, l'oratòria...

Per a informar-vos sobre l'enquesta, podreu fer lo següent: escriure en Google "los valores morales de los españoles". Ara bé, el document més extens està en http://www.fad.es/node/6175. I u que hui he trobat molt interessant per a tractar i com un camí més d'eixida a lo que exposa el primer, és una entrevista publicada per la Universitat Autònoma de Barcelona, a Julio C. Ortega, sobre el món de la lectura, la literatura i el contacte i els punts a favor de la relació entre persones de cultures diferents i l'obertura a l'altre. L'enllaç de l'entrevista és http://www.uab.cat/web/sala-de-premsa/detall-de-noticia/allo-modern-es-la-barreja-i-la-interaccio-entre-cultures-1345667174054.html?noticiaid=1345681678057.

Que no vos estranye que en els Estats amb ment més oberta, més feliços del món, que ixen més prompte dels problemes, que són més generosos, que s'obrin més a les persones que venen de fora, que prosperen amb major facilitat, que tenen major consciència de molts temes socials, que tenen més cervells (persones amb idees molt interessants o capdavanteres i que més han contribuït a la millora de la Humanitat) siguen els països on hi ha major democràcia en la casa, en les associacions, en les escoles, en les entitats culturals, en els partits polítics, en els governs i on més consultes populars de tipus polític tenen lloc o, igualment, a on major aprovació hi ha de la manera d'actuar dels polítics, major tolerància a qualsevol minoria social, o que compten amb un sistema educatiu que promou la genialitat i que l'alumne, el mestre i els pares se senten com els agradaria viure, és a dir, partícips i forjadors del seu destí i oberts a altres països i cultures del món.

Per a mi, estes són algunes de les funcions de l'historiador, les que he citat en el paràgraf anterior. I, en eixe sentit, vos puc avançar que el curs 2015/2016 faré un curs de formació d'estudis històrics una hora a la setmana, com a mínim, per a persones que estiguen interessades en la investigació i en tot lo que els puga permetre ser unes persones curioses i que, des de la cerca de la veritat informativa (tot i ser conscients que mai no tindran tota la informació), ser persones més lliures, amb esperit creatiu (molt important en els temps que vivim, sobretot en estats com Espanya, per a promoure persones més disposades a qüestionar lo que faça tuf a intent de subjecció de la llibertat i de l'obertura al pluralisme, al respecte a les minories o a les diferents cultures que hi han en l'Estat des de fa segles...) i que sàpien analitzar, comparar, contrastar, estudiar, etc. una notícia i, finalment, aprendre a fer una aportació científica que anteriorment no s'haja fet i que contribuïsca, a més, a afegir una miqueta d'originalitat i novetat, no sols per la forma, sinó perquè trenque algun esquema i faça que el lector descobrisca coses que abans no es sabien.

També diré que mai vaig estudiar Geografia i Història, però que sempre he tingut present eixa frase d'Enric Sebastià, un mestre molt comunicatiu, obert a lo que aportava cada alumne, molt tolerant amb persones molt diferents a ell, però també crític i que no tolerava cap abús ni intent d'anul·lació de la llibertat d'expressió ni, per descomptat, amb tot lo que poguera contribuir a crear alumnes més submisos a la memorització i a la tradició que fera que els alumnes foren més mansos, en lloc de persones lliures, crítiques amb el poder i amb tot lo que tractara de dificultar la llibertat d'expressió, la convivència real (no la formal de la qual tants polítics parlen ara, des del cap d'estat d'un país fins a un estudiant o adolescent) i, igualment, a tractar que els historiadors del futur es limitaren simplement a contar lo que havia ocorregut al llarg de la història des d'un punt de vista que prioritzaria lo patriòtic per damunt de la interculturalitat, l'obertura a l'altre, a fer realitat un món més humanitzat, etc.

El dia que m'atorgaren un premi d'investigació de Manises per un estudi que havia fet, em digueren que era tot un historiador i vos puc assegurar que ja feia anys que ho tenia clar (lo d'historiador, no com m'ho digueren). I, d'eixa experiència, podem afegir més i, de pas, criticar u dels valors que més primen els jóvens espanyols i que figura en una de les taules gràfiques: "per a ser historiador, no cal haver guanyat cap premi rellevant, ja que el premi és, simplement, un al·licient més, un reconeixement al treball per part d'unes persones que formen el jurat".

Finalment diré, i ara sí, que si algú està interessat en participar en el curs que impartiré sobre estudis històrics, ja pot començar a enviar algun correu a flotant.43@gmail.com. Ja vos en parlaré de manera més detallada, però, de principi, el màxim de persones el deixe en set. M'agradaria començar en octubre.

Acceptaré intercanvi de favors, com ja fa una amiga meua que estudià Magisteri amb mi, psicòloga i que no cobra a canvi de rebre un favor per part del beneficiat. Es tracta d'una professió liberal, com la d'escriptor o l'advocacia.