En les eleccions municipals del 2023, PP i els més a la dreta governaran

Bon dia,

Des de 1993 (nasquí en 1971), he llegit molt sobre política i manipulació. I intuesc i encerte molt.

ERC ara és una espècie de PSOE valencià: bones paraules i acceptar qualsevol proposta des de Madrid. 

La CUP ha deixat a banda la seua tradicional línia anarquista. Ara és comunisme pur.

Junts evoluciona cap a una CiU, però mansa.

Podemos és molt semblant al PSOE. 

Un partit de línia matriarcalista pot fer que els altres tres (ERC, CUP i Junts) es senten incòmodes. I cal fer-ho des de les municipals del 2023, no esperar a les pròximes eleccions autonòmiques de Catalunya. 

PP i els més a la dreta tornaran a governar en el País Valencià, on el PSOE i Compromís es baixaren els pantalons el 9 d'octubre del 2017.

El PSOE de Pedro Sánchez, des del primer moment, ha fet en Espanya lo que Cory Aquino en Filipines després de deixar de manar-hi Ferdinand Marcos. Ho avancí a un amic i a ma mare en juny del 2018. I he encertat: que Pedro Sánchez triaria la mentira, la manipulació i la mà dura (i que seria més dur) com a eixos, és a dir, que seria més repressiu que el PP. 

Afegirem que profanar la informació és violar-la: des del significat de les festes (retirant-ne la seua part religiosa, adjunta al passat cultural), fins a dir que Alaquàs tenia una zona cristiana, una musulmana i una jueva ben definides (violació de la història per part d'algun historiador local) i, ara, dir que la bagassa d'Antella era una dona descarada (violació de la cultura matriarcal vinculada amb la llengua catalana). ¡No! Sí a favor de presentar les coses com són, no de tergiversar-les per a simpatia del partit o del grup religiós de la parroquia o de la zona: els burros només tenen dues orelles, no tres, ni quinze. ¡Els rucs en tenen dues!

Per això, dic que l'any que ve guanyarà el PP a nivell d'Espanya. Passarà el 30% de vots a candidatures i governarà en coalició (o bé amb moltes votacions a favor) dels més a la dreta, com també en el País Valencià.

Una forta abraçada.

Nota: Tots els partits o coalicions ací esmentats han fet de lo patriarcal la seua bandera. Però no n'és la de moltes persones, ni la meua, que és el matriarcalisme, ja que no es pot ser amic del bondadós i del violador (de la paraula dita i dels acords) i tocacollons castellà. 

De fet, Francesc Eiximenis, en l'obra "Lo Crestià" (capítol 894), ja deia, des de la visió d'un estranger (la Corona Catalanoaragonesa tenia relacions comercials amb el Regne de Castella, però, ni de bon espai, les que tindria en el segle XVI), que els castellans es caracteritzaven per furtar i per mentir. No ens és nou i, a hores d'ara, encara es reflecteix dia rere dia.

I més: ens baixem els pantalons per a fer de cos, per a posar-nos el pijama, per a canviar-nos-el, però no en el sentit figurat.