dimarts, 20 de desembre del 2022

Tocant els peus a terra: arquetip del rei


Bon dia i Bon Nadal, 

Ara mateix, he escrit aquestes paraules en Facebook. 


<<TOCANT ELS PEUS A TERRA.

Un dia, un amic i simpatitzant de Podemos m'envià un missatge en què criticava el PP. 

Jo, que mai no he votat ni PSOE, ni PP, ni Podemos, ni Compromís, ni EU, li comentí que, entre PSOE o PP, preferia PP.

El motiu: el PP saps que ment; el PSOE pretén presentar-se com que és d'esquerres, progressista, etc., i, molt sovint, amb falses il·lusions, sol enganyar la gent. 

Afegiré que el govern PSOE-Podemos, al meu coneixement, és el més més a la dreta des de 1979, això és, dels posteriors a l'aprovació de la Constitución Española, la qual el cap d'estat sí que signà, però mai no jurà.

I, a més, tots els partits esmentats, com també ERC i Junts, han abraçat lo patriarcal. I, òbviament, la CUP, ara comunisme pur, que diria un amic meu. 

Un govern (com també qualsevol persona) en línia amb el matriarcalisme, sí que rebrà el meu suport (si els conec anteriorment); en línia patriarcal, no. No es pot triar les dues opcions alhora.

Estic obert a qualsevol comentari>>.


I direm més: en la tardor del 2015, Compromís, a nivell intern, forçà a un pacte amb Equo... per mitjà de votació "per estaments" (ara, per partits), com en la França anterior a la revolució de 1789, en què la noblesa i el clergat guanyaven la mà al tercer estat. Fou un empassa-t'ho des de dalt amb el suport de Joan Baldoví, de Mónica Oltra i dels seus vassalls. 

A banda, el 9 d'Octubre del 2017, hi hagué uns actes no precisament democràtics durant la celebració en la ciutat de València de la diada del País Valencià. El PSOE (amb Ximo Puig com a President de la Generalitat Valenciana) i Compromís (encapçalat per Mónica Oltra) no en digueren ni pruna: com diem, popularment, més callats que una puta.

Tornant al tema del cap del PSOE estatal i dels seus escolans, en juny del 2018, ja comentí a un amic i a ma mare que el govern espanyol, amb Pedro Sánchez al capdavant, seria com el de Cory Aquino en Filipines, l'immediat a la caiguda del dictador Ferdinand Marcos: manipulador, més dur i repressiu. Els fets ho han confirmat. I, quant al suport que rebé per part de Junts i d'ERC, els diguí: "Jo no els hauria donat el meu suport si, primerament, no em demanen perdó per la mentira ('No os vayáis, os queremos mucho', digué Pedro Sánchez, als catalans, en el 2016) i pels mals fets. Si de cas, que ho facen i, en setembre, ja en parlarem". Fou una baixada de pantalons que, si parlàssem sobre violència de gènere, la gran majoria de la gent de bon cor desaprovaria. 

Afegirem que, hui, Pedro Sánchez ha fet defensa de la Constitución Española i de la llei. Política patriarcal: la llei i el dret civil. El matriarcalisme defén els costums i els furs. Com veiem, dos camins diferents. Personalment, opte pel matriarcalista.

Una forta abraçada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada