Un dia de tants en què jo formava part d'un orfeó valencià (no en direm el nom), el director se'n dirigí als baixos (els hòmens que tenen la veu més greu) i els digué:
—"És que canteu com si fóreu 'maricons'" (sic).
Així, com ho heu llegit. Ningú dels baixos, ni del col·lectiu musical, li digué res en públic. Ni u.
Més avant, jo, que era tenor (els qui tenen la veu més aguda, entre els hòmens), me n'aní a parlar amb ell i li comentí que, per a mi, eixa no era manera de tractar la gent, que jo coneixia homosexuals i que, per damunt de tot, les persones han de ser ben tractades.
I escrivim tot açò perquè hui m'ha vingut a la pensa, una imatge de quan ma mare i jo érem en l'Hospital La Fe (de la ciutat de València) esperant que em citassen, per a entrar al despatx de la Dra. Zamora, una dona que connectava molt bé amb els pacients i, a més, futbolera. La metgessa tindria uns quaranta anys. Parlem de primeries dels anys huitanta del segle XX. Jo, amb deu anys o un poc més.
Recorde que jo deia a ma mare que m'agradaven molt els xiquets. De fet, quan veia una mare que donava de mamar, senties dolçor i una relació comparable a la que experimentes quan voles un catxirulo (estel) amb un vent suau i bo.
Doncs bé, coses semblants he escrit a l'artista Miquel Torner i Semir (1938): pinta dones nues, dones que alleten, dones que acaronen nens... I ara que s’acosten eleccions municipals en tot l'Estat espanyol, copse que hi ha moviments feministes que desconsideren la maternitat. ¿La qualifiquen, interiorment, amb paraules semblants a les d'aquell director, qui, per cert, no tindria ni vint-i-cinc anys? Sí. Ho diran, ho escriuran o bé ho publicaran amb altres mots, però llur actitud patriarcal en la vida és present.
Com a opció en línia amb el matriarcalisme, podem trobar, per exemple, en Twitter, la plataforma Petra, la qual fa esment Mari Carmen Basterretxea (en el llibre "Europa indígena matrilineal. Los vascos"), "PETRA una plataforma de mares feministes" (p. 12), a què hem accedit hui i els hem escrit. Els faré costat: entre altres coses, perquè l'educació comença en casa i perquè, almenys, en l'Estat espanyol, posar-la en mans públiques representa acollir lo patriarcal procedent de la cultura castellana, la qual tracta se subjugar i d'anul·lar les altres. Però ens n'hem reeixit, malgrat que, com escriuen aquestes mares feministes, "la negació, la invisibilització, la devaluació i l'apropiació de la maternitat ha sigut sempre una estratègia bàsica del patriarcat" (p. 12)
Una forta abraçada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada