Comentari de hui a una dona que ahir parlava de "servilisme" de la dona a l'home, en relació amb una rondalla recopilada per Sara Llorens en 1924.
He canviat el nom:
<<Bon dia, Mireta,
En relació amb un post que posí ahir (...).
Són molts els relats en què la dona orienta, aplana el camí o, fins i tot, com veiem ací, para taula a l'home o... a una altra dona.
¿Servilisme? Es pot interpretar com que ell assoleix els seus objectius perquè hi ha qui li ho posa més fàcil, així com hi ha subvencions i pocs ho consideren cap mena d'esclavatge, ni de ser persones de segona categoria.
També es podria traure un tema que hi tindria a veure: ¿fa "servilisme" la Mare Terra als qui l'habiten i, per això, cal maltractar-la i explotar-la en lloc, per exemple, de considerar-la com la mareta que ens proporciona vida, no sols en els primers anys, sinó, com ara, quan ens ajuda psicològicament o per mitjà d'experts que fan que siguem més sociables i més independents, sense desqualificar els qui no són com nosaltres?
A banda, si llegim tota la narració, copsem que, si haguessen de dir, de manera simplista, qui és el personatge dependent, ho seria l'home. Per això, la dona, per exemple, porta la iniciativa i ell la segueix.
Finalment, dir-vos que, àdhuc, en narracions catalanes transmeses per catalanoparlants i publicades en el darrer terç del segle XIX, no pel fet que la dona siga qui mane, l'home està desconsiderat. Ni al contrari. He llegit i analitzat més de sis-cents relats de tradició catalana, indepentment de la població catalanoparlant on s'arreplegaren.
En la web Malandia (https://malandia.cat), podreu trobar més informació sobre el matriarcalisme, sobretot, des de les entrades de novembre del 2020 i, més encara, des d'octubre del 2021.
El meu correu electrònic és flotant.43@gmail.com.
Atentament>>
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada