Un familiar de mon pare, nascut en Xest (on fan lo que, en castellà, diuen "seseo" i on hi ha molts ametlers), amb prou sentit de l'humor (i, en eixe sentit, irònic) i d'eixes persones amb qui fa goig parlar un moment, un dia, durant un dinar de la nissaga de mon pare, li digué:
-Luis: los políticos son como los almendros. Vas al campo, los ves llenos de flores y dices "Este año habrá buena cosecha". Pero, después, hace mucho viento y... una almendrica por aquí,... una por allá...
Igualment, hi ha una cançó que comparteixen moltíssims polítics. És eixa sobre un home que compra una burra cega, la qual fa camí "saltant parets i barrancs"...i que acaba dient que "per la mar, corren conills; per la muntanya, anguiles".
Això sí: en lo creatiu, sí que és possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada