Jo toque els peus en terra, jugue, visc i decidesc com quan vole un catxirulo

A Catalunya, al País Valencià i a les Illes Balears, els passa (almenys, a molts polítics i els seus votants) com qui decideix cedir el catxirulo (l'estel) a una altra persona: deixen de ser ells i passen a subjugar-se a la voluntat aliena, la que procedeix de l'altiplà castellà.

El catxirulo el voles tu: ni els "més a la dreta" (em referesc a eixos que es posen l'etiqueta de progressistes, d'esquerres, "de la gente"...), ni els del PP, ni els del PSOE, ni els més a la dreta sense cometes (d'acord amb els seus principis i amb la manera d'actuar, la qual empiula amb lo patriarcal). 

La resta, parlar per parlar perquè alguns diuen que cal parlar i, si no, sovint, fer castells en l'aire.

Jo toque els peus en terra, decidesc per mi mateix i visc de manera creativa i matriarcalista, amb el mateix estil que quan vole un catxirulo. 

Estime la terra, les meues arrels, els meus avantpassats, lo que té a veure amb el matriarcalisme català i veig futur.

També estime les humanitats i trie dialogar. 

¿I vosaltres?

A més, tot seguit, escric unes paraules del 17 de juny del 2023 (en què es formaren les batlies), amb ma mare (1943):

"— Recorde que un dia me n'havia anat a ca Pere [ Riutort], a València, i ell em proposà afiliar-me a Unitat del Poble Valencià (UPV) o bé al Bloc Nacionalista Valencià (BNV) (*). El fet és que ell tenia un carnet a mà. I jo, que recordava unes paraules del pare, li diguí 'Gràcies, però no, perquè, si no, més d’una vegada, hauré de votar lo que diguen els caps del partit i no des del meu punt de vista'.

I li he afegit:

"— Aleshores, Pere no ho intentà, per segona vegada, i continuàrem. I hi hagué bona amistat". 

Llavors, ma mare, sense pensar-s'ho dues vegades i en pro de l'actitud de l'antic mestre de Magisteri, em digué, en relació amb ell:

"— Honrat".

(*) Potser, cap al 2000 o un poc després. Són dos partits valencians de línia nacionalista i d'esquerres.

Avant les atxes.