"Els més a la dreta" porten el collar d'or que els posa l'amo; nosaltres escrivim amb una ploma lliure

Els del PSOE, Més Compromís, ERPV, Esquerra Unida, Podemos, etc., en el País Valencià, són com el gos de l'amo de Madrid.

Pensem que Compromís, el 9 d'Octubre del 2017 (per mitjà de Mónica Oltra, aleshores, vicepresidenta del govern valencià) i el PSOE (mitjançant Ximo Puig) giraren l'esquena als qui, pacíficament, es manifestaren a favor dels drets dels valencians com a Poble i com a persones. 

Igualment, Escola Valenciana, des del 2015, actuà com qui diu "No, ja veuràs tu com ara, amb el nou govern valencià, sí que es promourà el valencià". ¡Santa innocència! ¿Què és això de no continuar actuant per la llengua pel simple fet que "els teus" ja han accedit al poder? Uns dos anys després, començaren a mobilitzar-se. Això, en bona mida, és el preu de formar part d'una associació i d'un partit. 

Afegiré que visc en Alaquàs (l'Horta de València) i que, si bé és cert que, en el 2014, confiava en Compromís (encara que mai no els he votat, ni n'he sigut simpatitzant, ni hi he estat afiliat), no puc dir lo mateix des del primer moment en què Mónica Oltra passà a ser-ne el cap del grup. El motiu: encerte molt en política, molt (i, des de fa anys).

A banda, silenciar temes així i pretendre passar la culpa al PP i a grups més a la dreta del Partit Popular o bé a altres de línia espanyolista i contraris al dret a decidir i al dret a l'autodeterminació dels Pobles (però no, per exemple, al dret a avortar o al cos, per part de les dones), des del meu punt de vista, és propi d'una actitud d'adolescents i, òbviament, d'adoctrinament. 

De fet, Ximo Puig, un poc abans de les eleccions generals de maig del 2023, parlà d'obscurantisme: si u renuncia a la part fosca, a la nit,... ho fa a lo femení, a lo matriarcal. I si u, com, uns dies després, la futura batlessa de la ciutat de València, Mª José Català, remarca la claredat, la llum,... abraça lo patriarcal. 

Per tant, els extrems no es toquen (si no, no ho serien): simplement, que tenen alguns punts en comú, però essencials, així com els dos braços no es toquen i tenen una ma, un colze, etc.... O siga, que les dues bandes polítiques fan proselitisme. En canvi, les plomes lliures, no. 

Avant les atxes.