Els partits del "més a la dreta" orienten la mà cap a l'Astre Solar de l'altiplà castellà

Els partits polítics del "més a la dreta" (ERC, Junts per Catalunya, la CUP, ERPV, Més Compromís, Podemos, Esquerra Unida, ICV i, per descomptat, el PSOE valencià i els seus germans, i altres partits que es presenten com que són d'esquerres o bé progressistes) continuen orientant la mà cap a l'Astre Solar de l'altiplà castellà i aliant-se amb el postfranquisme del règim de la Restauració de 1975 i amb lo patriarcal vinculat amb la llengua i amb la cultura castellanes.

Els deixe caure i els hi deixaré:

1) Admeten violadors de la paraula, però no amnisties cap a violadors de persones per motius sexuals.

2) Admeten la mentira com a recurs de primera línia en les seues campanyes, en els seus manifests i en els mitjans de comunicació social que promouen.

3) Fan campanyes contra la violència de gènere, però no ensenyen en les escoles a viure en línia amb l'humanisme, ni amb la cultura matriarcalista.

Per tant, són tan patriarcals en el seu estil de vida com els principis de la cultura castellana. La resta, propaganda de partit i pur màrqueting.

Bona Diada de Catalunya.

El mes que ve, els valencians celebrem el 9 d'Octubre, per a commemorar el naixement del Regne de València.

I el 31 de desembre, en les Illes Balears, el naixement del Regne de Mallorca, amb la Festa de l'Estendard.

Nota: I, qui, actualment, no accepte que es celebre cap d'aquestes festes, li propose que demane que es restituesca el costum d'enviar els cristians als lleons (com en temps dels romans) i, en el cas d'Alaquàs (l'Horta de València), que es derruesca el palau senyorial (no siga que algú torne a promoure la coerció extraeconòmica de què parlen els marxistes, en relació amb el model socioeconòmic feudal predominant quan es bastí el Castell). ¿No parlen de respecte a la diversitat (i no em referesc a la sexual), sinó a la cultural i a les minories i, òbviament, a les persones?

Per això, en el meu cas, estic a favor del matriarcalisme de les àvies de ma mare, del que hi ha en la meua família i del que poguí compartir i rebre mentres raonava amb Pere Riutort o mitjançant escrits o comentaris seus i, per descomptat, dels que amere fruit de l'estudi, de l'explanació i de la didàctica que faig sobre els catalanoparlants nascuts abans de 1920.