A continuació, plasmem les pàgines 93-94 i part de la plana 95 de l'explanació, en la versió del 2018.
En aquest moment de poder absolut dels reis coronats, no era possible
l’acció de qualsevol nacionalitat, si
no hi havia el respectiu Rei que la patrocinàs. Els membres de cada nacionalitat eren veritables
súbdits, no eren ciutadans lliures. Ja feia temps que l’acció de Francesc de
Vinatea, defensant els drets dels valencians, rebé l’aprovació del Rei Alfons
el Benigne, quan el monarca va dir “Lo
nostre Poble és franc e no és així subjugat com és lo Poble de Castella...”. La nostra manera de viure, com una democràcia a l’estil
de l’època, era de primer ordre en l’Europa d’aquells temps.
[d] Necessitem conèixer també els documents legislatius i les pràctiques socials que
donaren vida a la nostra societat, a la nostra cultura social-històrica, com ara, els Furs, el
Consolat de Mar, la Taula de Canvis, el Tribunal de les Aigües,... “Els
Usatges de Barcelona” poden considerar-se com la primera Constitució, ja
que es redactaren cent cinquanta anys abans que la Carta Magna anglesa.
La mateixa existència de la
Mare de Déu dels Desemparats, la seua confraria, amb les seues activitats, constitueix un fet cultural social de primera magnitud, a més del fet religiós com a tal.
[e]
La qüestió de la
defensa i de la continuació dels nostres drets històrics, proclamats i pactats en la unió dels Reis Catòlics, no ha sigut sempre
pacífica. Malauradament, ha produït enfrontaments armats en diferents moments
de la Història.
Aquests drets s’han
defensat, infructuosament, amb la sang dels nostres avantpassats. Recordem, entre d’altres episodis de la Història:
*e-1) L’enfrontament del Regne
d’Aragó amb Felip II de
Castella, per la qüestió d’Antonio Pérez.
*e-2) Les
guerres de la Germania, dues en el
Regne de València i una a Mallorca, les quals es saldaren amb la intervenció
del poder central de la monarquia dels Àustries, en contra de nosaltres, amb
terribles execucions i castics. Tot a favor de la monarquia i dels nobles, en
contra del que, justament, demanava el poble: una vida més humana.
*e-3) No oblidem la
Guerra dels Segadors
(1640-1659), per la qual, indirectament, Portugal va recobrar la seua independència política, en aprofitar la conjuntura militar favorable que
s’havia produït amb l’alçament de Catalunya en armes. D’aleshores ençà, la
Catalunya Nord va passar a França.
*[C]
La “Guerra europea de Successió” i les seues terribles conseqüències
per a nosaltres, les quals encara estan vigents.
[f] De la Guerra de Successió en avant, el poder imperial
castellà (posteriorment, “espanyol”), ja no fou igual que abans: irromperen altres poders
polítics en el món.
*f-1) En
acabar la Guerra de Successió, els europeus que hi participaren van obtenir els
seus grans beneficis i, als
nostres avantpassats, els tocà, a més dels moltíssims que moriren en les
batalles, una terrible repressió. Vam passar a ser “l’Espanya conquistada i assimilada a Castella”, la qual fou posseïda per Felip V, “pel just dret de
conquesta, que, fa poc, n’han fet les meues armes”[1], com consta en el Decret de Nova Planta d’Aragó i de
València, del 29 de juny de 1707, posterior a la batalla d’Almansa del 25
d’abril de 1707, en què fórem vençuts pels exèrcits favorables a Felip V.
*f-2) Felip V comptà, a favor seu, per a obtenir els Regnes peninsulars
i les colònies americanes, amb els castellans, amb els bascos i amb els
francesos. Tots
els territoris hispànics de la Corona d’Aragó lluitaren a una contra Felip V.
No podem oblidar, altra vegada, d’una manera especial, l’acció indigna, a favor de Felip V, del Cardenal Belluga, llavors, bisbe de Cartagena, de qui hom diu que ell mateix va dirigir les tropes i
que ell hi usà les armes en contra dels valencians. ¿Matant valencians muntat
en el seu cavall? ¡Quin deshonor per a l’Església!
*f-3) A primeries del segle XVIII, posterior a la Guerra de Successió, ens
tocà la supressió dels
nostres Furs, els quals encara conserven els
bascos[2]
i els navarresos, perquè lluitaren a favor de Felip V. A més, cal afegir que, contra els qui s’havien
significat amb les armes en contra de Felip V, hi hagué execucions, confiscació
de béns, aplicació d’enormes impostos, terribles presons, desterraments,
treballs forçats. La ciutat de Xàtiva fou
incendiada, els seus habitants foren deportats i es va canviar el nom de la
ciutat pel de San Felipe; per això, actualment, els habitants de Xàtiva encara posen
la representació de Felip V cap per avall. Altres ciutats, com ara, Cocentaina
i Ontinyent, van ser durament represaliades.
*f-4) En aquest moment de la Història, la possessió in totum[3]
de la nostra nació, amb els diferents regnes i els seus drets, els quals
corresponien a la nostra Confederació no castellana, fou la compensació que van
rebre els Borbons de part dels altres contrincants,
al capdavall de la Guerra de Successió. A més, volien les riqueses que
arribaven d’Amèrica.
*f-5) En
el Tractat d’Utrecht, tots, especialment, els anglesos, reberen els seus bons ‘presents’ dels Borbons
(un d’ells, Gibraltar), units a l’incompliment dels contendents, els quals
s’havien compromès amb nosaltres a defensar els nostres drets històrics i a
actualitzar-los.
Els
contendents, fins i tot, es van repartir els nostres drets històrics en els
actuals dominis italians, per exemple, les grans illes de Sardenya i Sicília, que feia segles que formaven
unitat junt amb nosaltres... Fou la Primera guerra europea, en què nasqueren
Prússia (la qual desembocaria en Alemanya), Itàlia, Luxemburg...
[g]
Perduda la causa a favor del Regne
de València, després
de la batalla d’Almansa:
*g-1) Molts
valencians, popularment coneguts com “maulets”, hagueren de fugir a
l’exili. Una part d’aquests es va enrolar
en els regiments militars de la “Mare
de Déu dels Desemparats i de Sant Vicent Ferrer” per a ajudar en les accions bèl·liques de Catalunya, les
quals duraren fins
a l’11 de setembre de 1714, set anys després de la
batalla d’Almansa.
*g-2) En la història d’aquests tres-cents anys que han transcorregut, hi ha
hagut enfrontaments
bèl·lics a l’Estat Espanyol, en els quals eren presents, subjeien les nostres
reivindicacions, les quals no han desaparegut mai
en la ment popular. D’una manera especial, cal recordar les guerres Carlines,
l’acció salvatge del General Espartero, del bombardament de Barcelona de 1842 i
la Guerra Civil de 1936-1939. Subjau un odi mutu heretat de pares a fills.
* g-3) Dels mateixos Reis Catòlics ençà, i, sobretot, ja, a partir dels
Àustries i, de manera total, des que entraren els Borbons, els castellans i
allò castellà, ara, denominat sovint, espanyol, han aprofitat moments propicis per a apropiar-se,
progressivament, dels nostres drets i per a desposseir-nos de les nostres
característiques culturals, fet que encara no han assolit del tot, com era el seu desig. La llengua
pròpia continua i continuarà, tot i que hi haja ministres del govern que, en el
Parlament de Madrid, diguen que cal “espanyolitzar-nos”, entenguem-ho
com “castellanitzar-nos”.
*g-4) “Quan
el mal ve d’Almansa, a tots, alcança”, es diu popularment. L’acció bèl·lica de la Guerra de
Successió no ha sigut oblidada en la ment popular. Felip V no té bona memòria a
nivell popular. De fa tres-cents anys ençà, com hem indicat, hi ha un problema
latent.
Anualment, es commemora amb dues efemèrides. En les terres valencianes, és el 25 d’abril; a Catalunya, es
rememora l’11 de setembre. Amb caràcter reivindicatiu, es recorda els qui donaren la vida a favor
del nostre Poble i amb el desig, sempre present, d’obtenir els drets que ens
corresponen com una cultura històrica, la qual exigeix una nació sobirana, tal com explicà i
proclamà, d’una manera especial, repetidament i clarament, Sant Joan Pau II.
[1] Nota de la traducció. En l’original, “por
el justo derecho de conquista, que recientemente han hecoho de ellos mis armas”.
[2] Nota de la traducció. Els bascs, parcialment,
arran de la Llei abolitòria del 21 de juliol de 1876, que, al capdavall, portà
la supressió de les diputacions forals i de les Juntes, i foren substituïdes
per diputacions provincials ordinàries.
Nogensmenys,
el govern espanyol, acordà un sistema (conegut com “concert econòmic”)
que atorgà al País Basc una gran autonomia fiscal, econòmica i administrativa,
però no política.
[3] Nota de la traducció. Aquesta locució llatina vol
dir “del tot”, “per complet”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada