Bon dia,
Ací teniu un escrit de Voro Torrijos, ecologista veïnal d'Aldaia, una de les viles més afectades de la comarca de l'Horta de València: "Mazón no és l'únic culpable" (https://www.levante-emv.com/opinion/2025/02/25/mazon-maria-jose-catala-ximo-puig-pp-psoe-vox-aldaia-114665670.html). Publicat en el diari "Levante-EMV" el 25 de febrer d'enguany.
Pel 2001, escrigué un article en un jornal alternatiu en què posava que el 60% del terme municipal és zona inundable.
Un altre ecologista, i llaurador d'Alaquàs, per novembre del 2024, m'envià un article en què es podia llegir que la majoria dels batles de l'Horta de València (potser, de l'Horta Sud) feren els ulls clucs a un report presentat en el 2017 per un estudiós sobre el tema de les inundacions i que aquestes autoritats decidiren fer la política que els abellia i justificar-la mitjançant la seua aprovació a una valoració d'un tècnic del seu bàndol, una mena de soldat ben calladet.
Afegiré que la tàctica política "ir a matar al director", d'origen castellà, si no s'aplica a tots els responsables, és un cas més d'injustícia.
"La mentira té les cames curtes".
"Qui, de jove, no treballa (una política ecologista de veres, no "buenrollista"); de vell, dorm en la palla (ha de demanar forts investiments externs, refer molt i, a vegades, emigrar i tot)".
Lluís Barberà i Guillem
Alaquàs, 4 de novembre del 2025.
Envie el meu encoratjament a tots els veïns d'Aldaia i als d'Alaquàs (lloc on estic de maig del 2009 ençà): ho passarem.
Puc dir que la banda d'Alaquàs on visc (C/ Dr. Sabater Fornés) a penes fou afectada i que, gràcies a una rampa de l'entrada a la finca, no ens hi entrà aigua als veïns.
Nota: Visquí en Aldaia fins al 2009, quan ja havia fet els trenta-huit anys, en el Carrer Sant Antoni, un lloc pel qual, segons mon pare (nascut en la mateixa vila en 1942), a penes passava aigua durant la riuada de 1957 i sí, com ara, per zones més veïnes del Carrer Sant Miquel.
En relació amb el títol, com a anècdota: Cap a l'any 1994, ja feia uns anys que, després de la celebració del 750 aniversari de la creació del Regne de València (en 1988), hi hagué un escrit en una paret d'Aldaia, el qual deia així:
"Cristians, als lleons!".
Anteriorment, les primeres decoracions havien estat uns dies abans del 9 d'Octubre de 1988:
"750 anys d'ocupació cristiana
Califat Independent d'Aldaia (CIA)"
Després, "750+1 / 2 / 3 anys d'ocupació cristiana".
Fins i tot, ja en les darreres pintades:
"750 + ... anys donant pel cul".
Era en una de les parets que dóna al barranquet, per la banda del Centre d'Arts i Oficis.
Aquestes decoracions eren fetes per jóvens d'aquella època. Fins i tot, per llocs per on passaria la imatge del Crist dels Necessitats.
Afegitó "Deixa'm un marge" (5 novembre del 2025):
Empar, no és per a tant, et? Pel 2001, hi havia un problema amb el veïnat del Carrer Sant Antoni, d'Aldaia, per un soroll continu i procedent del supermercat "DIA" (Carrer Major i Carrer Sant Antoni) que superava lo permés legalment (a més, no adaptat al moment). Però el fet és que aní a parlar amb tu en la casa de la vila.
Em digueres s les paraules en cursiva que encapçalen aquest afegitó. Esperàvem resposta teua.
Però, passaren els anys, legislatures, de batlessa, de batle, etc., i, en el teu estil de fer política i de relacionar-te amb els aldaiers, continuava, com diuen en castellà, la "mentira cochina", la cara de jutge i eixa sensació externa com si t'haguesses tractat un cullerot...
¿I ara plores? Ara?
El govern del Pacte del Botànic, en la primera meitat del 2017, segons llisquí en el diari "Levante-EMV", rebutjava (no promocionava) la figura del mecenes cultural.
En canvi, ara, que hi viu, com m'han comentat alguns aldaiers de confiança, com.si fos en una postguerra, sí que allargueu la mà al multimilionaris i dieu lo que dieu.
La meua proposta és que els digueu lo mateix: "Deixa'm un marge". Total, no balafiaràs saliva, ni n'hauràs de demanar un préstec.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada