Teresa Forcades, una monja activista i lliure

Fa pocs dies, Gemma Ubasart, secretària general de Podemos, en Catalunya, manifestava, segons he llegit hui en La Vanguardia: "Forcades (de Procés Constituent) no tiene liderazgo comparable con Colau, no existe un liderazgo indiscutible como el de Colau". Per a fer un aclariment, Ada Colau, Colau, és l'actual alcaldessa de Barcelona. Unes hores després, em portà a recordar una frase ben coneguda que, intuïsc que no gosaria dir Ubasart: "Els capellans, que no es fiquen en política".

No crec que siguen unes declaracions precisament d'una línia política de pensament obert i em fa l'efecte que més bé ho són d'un partit que confon (o oculta la intenció clara) d'identificar "gente", "el partido de la gente", amb lo de "Como en Fuenteovejuna: todos a una" i, per tant, de tractar d'anul·lar qualsevol línia d'actuació a favor de la llibertat o a tota persona de ment lliure o, per què no?, liberal, com és el meu cas, ja que és el meu posicionament polític, entenent liberal en el sentit de "partidari de la llibertat i d'accedir a ella sense fer-ho amb la violència" i de "persona que no tracta de limitar ni condicionar la llibertat del proïsme". He parlat claret, ¿veritat que sí? Doncs bé, continuem...

Igualment diré que he llegit alguns escrits de Teresa Forcades, monja benedictina (els de l'orde del famós Ora et labora, és a dir, Prega i treballa) en què si bé critica durament al capitalisme, defén la iniciativa privada... exempta d'intents de manipulació laboral, d'explotació...

I, quant al seu lideratge, crec que sí que en té.I ho dic perquè, encara que no l'haja vista, tinc un amic que va gaudir de la ponència que feu la monja en el Fòrum Cristianisme i Món d'Avui celebrat l'any passat en València. ¡Quina fortalesa i quina inspiració tenia el meu amic, psicòleg de professió i també capellà! I és que, em sembla que a moltes persones de Podemos (i de molts partits, sindicats, agrupacions...) lo que, parlant en plata, els fot sobiranament, és que hi hagen persones genials, rebels del pensament majoritari o del pensament únic i que, lliures, defenguen el seu dret a ser lliures, com també el seu dret a decidir.

En eixe sentit, el del dret a decidir, és un apartat on ella es desmarca clarament de Podemos i d'altres línies que diuen estar a favor de lo social. Així, defén que, per exemple, Catalunya, i més en un moment en què un 80% de la població major d'edat diu sí a que tots puguen opinar en unes urnes (només en Catalunya, no per mitjà d'un referèndum o una llei en Espanya sobre Catalunya... i els seus drets, deixem-ho clar), puga manifestar què vol fer amb el seu futur polític respecte a la seua relació amb l'actual Espanya.

Estes persones que defenen la llibertat, com ara, el cantautor xativí Raimon, qui l'any passat hagué de suportar crítiques pel simple fet de no compartir línies de pensament favorables a que, fins i tot, Catalunya poguera arribar a independitzar-se,... són persones que, des de l'ús de la seua llibertat, trenquen una llança a favor del dret a la llibertat d'expressió, de pensament, d'iniciativa... i que mai tracten de retallar la llibertat de ningú, però sí es manifesten (de paraula i de fet) contra tot lo que poguera barrar el pas al lliure albir.

O com "el cantacançons" Dani Miquel (l'Alcúdia, 1967), a qui un col·laborador d'un diari digital valencià escrit en valencià qualificava, fa unes setmanes, d'excèntric (sí, amb eixa paraula). ¿Serà que  ser lliure, disfrutar de la professió (com és el cas de Dani, amic meu) com si estiguera jugant, haver començat a consolidar-se com a artista lliure (després de tirar per un camí nou i arriscat, a causa de la gran presència de cantants per a xiquets i en valencià) i, a més, tindre èxit professional sense haver rebut honors i no arrunsar-se en els premis o coses semblants, és pecat?

Ni és pecat que Teresa Forcades defenga el dret a decidir, ni que Raimon es manifeste de manera lliure respecte a lo que no agradaria a més d'u, ni que Dani siga un home que no té la fel amarga i, a més, triomfe des de l'alegria i la llibertat a l'hora de vestir en els seus actes, plens d'humanisme i de joia.

Per tot això, tancaré l'escrit dient no sols que la gent lliure no falta al respecte a la diversitat, ni al pluralisme (és més, el valoren moltíssim i no es neguen a lluitar per ell!!!) sinó que, a més, un activista (o una monja, o un artista, etc.) partidari de la llibertat poden tindre un lideratge molt bo i, a més, fer-ho sense tractar de condicionar a ningú, ni de donar-li gat per llebre o altres coses. I, en un moment com este, en què hi han temes de primera línia, i molts progres que "no els quadra" que un capellà puga assistir a un acte civil de manera senzilla en la roba, amb un pensament lliure i obertura a altres línies de pensament, i llegir (o escoltar) unes declaracions així, no ens hauria d'estranyar gens ni miqueta... I això no és bon senyal.

Però crec que tampoc no ho és, i menys, que encara sentim aquella frase castellana tan popular, de "¡Es muy bonito estar unidos!". Me l'han dita persones que, fins i tot, desconeixien com era la realitat en els escoles públiques de l'Estat Espanyol des de que s'aprovà la primera llei d'educació pública per a tota Espanya (Ley de Instrucción Pública o "ley Moyano", 1857), la qual durà fins a 1970 i que no permetia l'ensenyament de cap llengua distinta al castellà com a cooficial en les aules. Durant les Falles d'enguany, mentres parlava castellà amb una dona aficionada a la lectura i que estava de pas (ja que venia de Cuenca), com a turista, i em va dir eixa frase (que ja l'he sentida més voltes, fins i tot de persones obertes però que desconeixen, sense mala intenció, part de lo ací escrit), li responguí: "Sí. Es bonito estar unidos... pero cuando se acepta el derecho de cada persona (o de cada Pueblo) a la libertad. Y yo, estoy a favor de ese derecho".

I en eixe sentit, crec que la secretària de Podemos i altres persones del mateix ram, no són activistes i lliures... sinó que tracten d'usurpar la llibertat. I això és inadmissible... NO NECESSITEM UNA ALTRA VELLA GUÀRDIA... SINÓ MÉS EXERCICI REAL DELS DRETS HUMANS.