Una de les primeres coses en què somiaven moltes persones que es pengen l'etiqueta d'esquerres (o de defensores de la gente), com si les etiquetes serviren per a més coses que per a informar-nos dels productes (¿és que som productes, les persones, d'emprar i llançar?), era en allò de l'alliberament femení. I, com que ho faran, quasi sempre, a xicoteta escala o, siga, de manera reduccionista, ens trobarem amb un femellisme de primera divisió i preparat per a la Champions League de l'EBC i PC, que no tenen res a vore amb cap nou periòdic, ni amb cap errada de l'ABC ni amb el PC informàtic, sinó amb l'Equip de la Bona Conducta i del Pensament Políticament Correcte.
No esperarem grans coses, com no siga que ens solten un sermonet de la muntanyeta de fil de vint i que, d'ací a uns mesos, comencem a vore coses fantàstiques. I les vorem gràcies, diran, a que s'ha restaurat el somriure Profidén que tants polítics somiaven, com si les emocions no es pogueren gestionar bé i dia a dia...
Anem a vore si, per exemple, instauren l'estàtua de la dona alliberadora, que serà, com diria Rosetta Forner, "una damisela de diadema floja" o, com diem en valencià, de mitja bocinada. I ja sabem que les estàtues no es mouen. Per això mateix no estic a favor d'esta actitud estàtica a la llarga, sinó d'una en moviment i cap a davant, amb esperances amb fonament, pensant a la llarga (però no per a passar a la posteritat com fan els dictadors, sinó en l'alliberament de la incultura), pensant en servir i formar i formar-nos per a ser més lliures i no en manar... amb la vara que alguns confonen amb l'as de bastos.
Amics i amigues alliberaires, quan se'ns arrime una columna femellista, res de traure el contrallibre roig de la dona, sinó molt d'humor, creativitat, esperit constructiu i no deixar-los que intenten xafar-nos cap dret ni imposar la seua veritat de Pinet, com deien quan jo era xiquet. Perquè els llibres rojos també es veien com a xurros en la Xina i ja sabem quina línia de pensament tractaven que primara: la d'unificar la pluralitat. Així que ni rojos, ni nacionals: lliures.
I a les femellistes, ni aigua! I res de deixar-los dormir! Però masclisme, tampoc. I escrivia "deixar-los" perquè també hi han hòmens que els fan costat. I a tots, els podem donar més faena que un porc solt i de manera intel·ligent.
Com se m'ocorre? No fent-los el joc sinó actuant com no els agradaria, des de la nostra gosadia, el nostre go for it! (avant!) amb tot lo que creguem, sense predicar per a ser nosaltres els futurs alliberadors que, quan arriben al poder, ja no saben què fer, perquè se'ls han acabat els arguments que justificaven la revolució. Podem crear persones lliures, amb criteri propi, molta creativitat, claredat mental, esperit universalista, estima per lo propi i lo d'altres llocs i cultures... ¡Ja ho crec que açò també és possible!
I fins i tot, lo que no se sol dir...: començar tot allò que ens agradaria vore fora... en el nostre interior, des de nosaltres. Ai!..., com els dolen estes parauletes finals!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada