divendres, 10 de juliol del 2015

¡Que la vida són quatre dies, xicons!

¡Que la vida són quatre dies, i cadascú sap (en anys) quants en porta!... I que cada dia és únic, irrepetible i, en eixe sentit, crec que lo millor que podem fer és tractar de ser feliços i d'estar feliços. Tinc un amic amb més de 83 anys que, quasi sempre, el veig somrient i amb un pas alegre i de persona viva, malgrat els anys que porta en la Terra.

Escric estes línies després d'haver llegit uns quants missatges que he rebut després d'haver enviat este matí, a uns quants familiars, una entrevista que feren a Rosetta Forner (diari La Razón, "Ponte tu corona y no te la quites ni para dormir", http://www.larazon.es/historico/340-rosetta-forner-ponte-tu-corona-y-no-te-la-quites-ni-para-dormir-PLLA_RAZON_461350#,Ttt146vxcig8JRV). No està dient que tots els dies ens en posem una i material per a dormir (que també ho podríem fer, perquè el món està ple d'excentricitats que han ajudat a ser més lliures i, sobretot, feliços), sinó que siguem el rei (si som hòmens) o la reina (si som dones) de la nostra vida, de la mateixa manera que si tens les claus de la casa, fas i desfàs i dius qui entra i qui no entra i què acceptaràs i què rebutjaràs i, així, un llarguíssim etcètera.

En eixe sentit, sobre què accepte en ma casa (la material i la psicològica),  done moltíssima importància a la diversitat. I com que hi han algunes coses que, per a mi, són sagrades (i que ja tenen les seues arrels molts anys arrere), com ara, la llibertat, la sinceritat (lo que ara diem autenticitat) i la creativitat (crear u la seua vida i tindre sentit de l'humor, el que ara diem " humor positiu"), sí tenen la porta oberta, com també les persones que tenen una escala de valors i una forma de vore el món molt semblant. I això, per descomptat, no m'impedix obrir la ment a les altres sinó, simplement, acceptar a les que estan més pròximes en la seua visió de la vida com a amigues: les amistats es fan de manera sincera i es milloren.

Així, sobre les amistats, este matí he raonat amb una amiga que anà fent-se (i jo respecte a ella i el seu home) a poc a poc, sense diners entremig, ni sense cap amor a primera vista ni interés ocult o silenciat. Al contrari: obrint-nos un poc més, a mida que ens coneixíem, hem aconseguit, fins i tot, repassar algunes coses que pensàvem correctes o ideals per a traure'n de noves i millors, que ens eren més convincents.

Hui, em contava el cas d'una dona a qui ella havia contractat i que volia manar més que els amos i, damunt, abusar-ne. No tingué més remei que despatxar-la. I li he afegit: "¿Voler manar més que l'amo? No, no, això no és negociable... Una cosa que podries fer, la pròxima vegada, per exemple, si voleu contractar a alguna persona, és fer-los tres preguntes. Per exemple, 'Conta'm tres acudits'. La paraula 'humor' vol dir 'líquid' i podem pensar que la manera de fer la seua vida, de fluir, anirà molt en consonància amb l'humor. Hui m'he trobat en Facebook una demanda d'amistat i quan he vist com era l'humor, l'he descartada, perquè no m'agrada l'humor negre, ni gens ni miqueta. Em fascina el positiu".

Finalment m'ha fet dos fotos, amb el barret vietnamita que porte des de fa uns mesos, i... ¡res!, ¡a viure, xicons, que la vida són quatre dies!... I crec que lo millor que podem fer, per a viure la felicitat, és viure cada dia com un dia que no naixerà més i que no tornarà a ser igual. I, a més, a fer ús de la diversitat i a donar-li carta blanca. Com?

** Obrint la ment,

** Soltant lo que anem descobrint que ja no ens agrada, que no ens resulta útil (com a persones) o que no va amb la singularitat de cada u de nosaltres i...

** A viure!!!


En eixe sentit, el de viure, m'agrada d'una manera especial (em dóna corda)...

a) Lo que em recorda a la idea de federal, ja que les relacions són més profitoses i es gaudix de la diversitat en l'equip i el cap i els altres es senten igualment importants, encara que el cap mane i tinga l'última paraula.

b) L'humor positiu, un element més de la creativitat. La creativitat ens fa confiar més en altres persones i la confiança ens tranquil·litza i ens anima a compartir lo bo que tenim. I, com no!, genera optimisme i vitalitat.

c) La llibertat. Pensar que tu eres tu i que no tens a ningú per dalt ni per baix que et puga fer la guitza o tractar de manar sobre tu, ni a qui tu donar órdens de manera dèspota.

d) La sinceritat (de sentiments i de pensaments, és a dir, l'autenticitat). Dir-li al pa pa i al vi vi, exposar lo que pensem i de manera oberta però no agressiva, ser assertius i sociables, però no políticament correctes...

e) I ser feliç, la felicitat. ¿Què pots sentir quan saps que la vida et pertany i que tractes de viure-la, com em deia un amic molt autèntic, com un xiquet? Ell ho resumia així, quan raonàvem: "Jo no vull ser adult, Lluís. Els adults són molt reguinyosos. Vull ser xiquet". Vos assegure que té més de 45 anys, personalitat pròpia i moltíssimes ganes de viure. Prové de família d'inventors i gaudí de carta blanca des de que era xiquet.... A més, s'ha endinsat en un món, la música, amb atreviment, i ho està passant bomba i vivint alegre.

En resum, alliberaires, podem viure amb felicitat, fins i tot, amb la incorporació progressiva de tècniques o de línies d'actuació que ens ajuden a ser-ho més... I, aleshores, eixirà de nosaltres lo millor que tenim i que, en més d'un cas, desconeixíem.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada