A migdia llegia un conte d'Irene Villa i penjat en Facebook en què un home pobre tenia la possibilitat de trobar una pedra calenta (la clau, la màgica) que transformaria qualsevol metall comú en or pur. Només calia buscar-la. Al final, abans de l'explicació que fa l'autora (personal), perquè el conte ja ha acabat, de la mateixa manera que quan li'n contes u a un xiquet (si no és que va acompanyada d'un final moralista, amb una explicació moral), posa que quan s'adonà que l'última que havia agafat i soltat estava calenta, ja era massa tard.
En un altre punt d'Internet, però corresponent a una entrevista a Rosetta Forner de fa més de sis anys, ella parlava sobre la interpretació que feia de la mort de Jesucrist, dient que, al seu parer, ho havia fet perquè havia defés el seu punt de vista i que havia actuat atenent als seus valors, no per a salvar als altres...
Fins ací, la introducció. ¿Quina és la interpretació que faig?
Mentres afegia el meu comentari als que ja figuraven a continuació de l'escrit penjat en Facebook (escrigueu Irene Villa), com també després, havia pensat que es podien fer interpretacions lliures i, com que no exposa quin fou el sentiment de l'home, el podem ficar des de la llibertat, de la mateixa manera que amb el famós got amb aigua... (jo el trobe mig ple).
1. L'home porta les pròpies regnes.
2. Té facilitat per a trobar lo que li val i lo que no: ho ha comprovat temps i temps.
3. No és una persona materialista, atenent al final.
4. Té molta saviesa (aprén la lliçó mentres veu que l'ha llançada), un científic que gaudix d'experimentar i és una persona emocionalment madura, ja que no li tira la culpa a ningú.
5. És creatiu i molt pacient.
6. Confia en el demà... S'ha mantingut valent, perseverant, amb voluntat, durant el procés.
7. Ha descobert la pedra i, per tant, ha trobat la que buscava.
8. Si haguera deixat passar l'oportunitat, s'haguera posat a plorar (o el trobaríem decebut o frustrat) o haguera passat a intervindre en el conte un afortunat o una altra emoció. Interprete que l'home ha aprés molt durant el llançament de pedres, més de lo que s'esperava i que és una persona fortament creativa.
9. Percep la pedra i, podem imaginar que té un color distint, atenent al moment en què l'autora ens diu que l'està veient al mateix temps que la veu més lluny (l'ha llançada).
10. Es pot aprendre a través d'un imprevist. I descobrir coses inesperades i positives. Un exemple: lo que feu possible la descoberta de la penicil·lina.
Este cas científic vinculat a la medicina, el de la penicil·lina, es tracta d'una serendipitat (en castellà, serendípia), és a dir, d'un descobriment que u no s'espera (sovint sense posar les condicions a favor a partir de lo que s'està gestant inicialment en la ment). El Dr. Fleming estava treballant i passà una cosa que no s'esperava i, de fet, estigué a punt de rebutjar lo que estava veient. Però, es parà un moment a observar, li semblà interessant i... el final fou un avanç inesperat per a la medicina i per a la Humanitat. Però, tornat a l'escrit d'Irene Villa, ben distint seria si, a l'home, li haguera passat una cosa semblant a la que narraré, per a la qual caldria un altre personatge o més, com a mínim. Ací teniu el fet històric...
Quan em presentaren la casa (ja al final), tenia un temps per a pensar què faria. Durant eixe espai, qui l'havia presentada estava parlant per telèfon. En canvi, el representant de la immobiliària, em digué: "Está hablando con los de otra inmobiliaria...". Per tant o deia que sí o perdria l'oportunitat de comprar-la. Ahí sí es tracta d'una ocasió que u pot aprofitar o no i que no té res a vore amb la interpretació que estic fent del conte. ¿Què vaig comentar-li, a qui m'ho digué?... "Diuen que la fam espavila: la pense comprar". I així fou.
Per tant, l'home del conte no és lo que ens podríem imaginar, perquè podem interpretar com que ha tingut temps, fins i tot, mentres era conscient que havia llançat la pedra calenta (i que, per tant, no podria transformar qualsevol metall comú en or ni deixar de ser pobre... per eixe camí (que no té per què ser l'únic...), per a trobar alternatives millors atenent a les seues creences, idees i pensaments, a la seua visió del món, diferent, pròpia...
Un home que no s'ha tornat materialista entremig, i que ha tingut més paciència que un burro, fins i tot llançant esta pedra... ha aprés més que moltes persones. ¿Per què? Perquè es pot aprendre de manera ordinària o de manera profunda.
L'aprenentatge profund inclou una visió creativa de l'aprenent, tindre valors, ganes de preguntar, de saber, de créixer com a persona... Sospite que este home té bon autocontrol: ha pogut més amb les influències externes respecte als diners, ja que el temps l'ha polit. I ha aprés que en la vida són tan necessaris els diners com els valors. A més, tampoc se'ns diu que no fóra una persona sociable. Una idea més: este home té amistats interessants i sempre té algú en qui confiar. ¿Com ha acabat l'home del conte? Malament, no. Decebut, tampoc. Conscient, sí. Que estava present, també. Vos puc assegurar que els meus millors companys de Magisteri no prioritzaven la nota final per damunt de l'aprenentatge que els feia més lliures, la qual cosa no vol dir que no buscaren, també, fer tot lo possible per a no traure una nota de metall comú (l'aprovat) sinó una d'or pur (matrícula d'honor). A més, en una ocasió un mestre em posà una matrícula en un tres i no res, tot i que la nota inicial era un notable...: "No, mira: et posaré un excel·lent". I immediatament augmentà la nota:"No, una matrícula". L'única en tot el temps que vaig estudiar Magisteri. I li vaig dir que, indistintament de la nota final, estava molt content pel curs, perquè amb ell, Pere Riutort, havia aprés moltíssim, més que paraules, expressions, etc.
En resum, al meu parer, alliberaires, este home té riquesa espiritual, és molt creatiu, té facilitat per a reenquadrar la situació i està a gust amb ell mateix. El desenvolupament del conte, el cos central, ens trau actituds pròpies del procés creatiu mentres s'està gestant una idea final (lo que es diu, fase d'incubació)... I el final, positiu, com el got amb aigua: mig ple.
¿I quina ha sigut la serendipitat? Trobar hui que he arribat a fer la lectura que ací vos he exposat gràcies a un amic que té molta facilitat per a fer una lectura i una visió positiva, pròpia i renovadora...
Una abraçada alliberaire i avant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada