Avançant amb un ideal

Adés estava raonant per telèfon amb una persona pròxima i, quan m'ha parlat sobre la dificultat per a fer que tirara avant un projecte, m'he mostrat rotund: bona part de l'èxit depén de si hi ha esperit democràtic en l'organització del grup i en la persona.

És molt fàcil i més senzill tirar-li la culpa al govern, a lo exterior i, per què no?, com diu una cançó valenciana, a l'obrer. I, per això, li he dit:

-- És molt important tindre un ideal, actuar de manera democràtica en un grup, no sols fer números, sinó també tindre molta psicologia, la generositat (senyal de confiança en altres) i no esperar a que les solucions vinguen des de fora, etc.

Jo he tingut projectes i vos puc assegurar que no tots han quallat. Però en tinc quatre i vaig a per ells. En una rondalla valenciana recollida per Enric Valor hi ha un personatge que li diu a un altre que llance ben fort la pedra... perquè, tot i això, encara quedarà a mitjan camí. Eixe passatge literari no vol dir-nos que només aconseguim la mitat, sinó que és molt important posar molta il·lusió i ganes (la pedra) i fer tot lo possible per a que vaja ben lluny lo que volem impulsar (la mà llançant la pedra), perquè, a pesar de tot, apareixeran parapeus (a mitjan camí)... Els contes també transmeten metàfores i, així, explicacions de manera senzilla per a comprendre sense haver de fer tota una lliçó magistral. Curiosament trau la pedra, un material sòlid,... ¿com el del conte dels tres porquets, un projecte amb fonaments? Crec que això és lo que tracta de dir-nos la rondalla i vos assegure que no havia pensat encara lo de la solidesa (la pedra), malgrat que he repetit molt eixe passatge des de fa una fotracada d'anys.

Afegiré que hi ha qui ha descobert que lo que li mou la vida, això és, lo que li fa viure amb major benestar interior i ganes de viure, és tindre un ideal i quin o quins. Un dia m'ho manifestava un amic, dient-me: "Mira que tenies raó quan em remarcaves la importància de trobar-li un sentit a la vida, de creure en alguna il·lusió". Havia passat, poc o molt, un any, des de que li ho havia comentat i, en el seu cas, el fet d'estudiar en un centre escolar de persones adultes i, així, d'entrar en contacte amb parers i formes de ser diferents, li estava ajudant molt a tindre una ment més oberta, la qual cosa es traduïa, de manera paral·lela, en el sorgiment d'un ideal. Per això, ara veia que avançaven més les coses i que no estava la cosa, parlant en plata, en un merder.

Per eixe motiu, l'amic, any i mig després de llançar-se a l'aventura d'estudiar (potser per primera vegada en sa vida, tot i tindre quasi 59 anys), trià continuar estudiant: volia traure's el Graduat d'Educació Secundària (GES), lo que en altres temps (la llei de l'EGB, 1970) deien el Graduat Escolar i li calia aprovar moltes assignatures que tenia pendents de l'any passat. I ho aconseguí. Com? Ficant-se, centrant-se en lo que volia, rebent ànims i espenta des de fora, confiant en el suport extern en forma de frases i valoracions positives del fet d'estar formant-se i, fins i tot, de creure en ell mateix i en què ho aconseguiria.

¿Veritat que si u vol i posa els mitjans oportuns pot fer realitat molts dels somnis? M'estic referint, en este escrit, pensant en una actitud no maquiavèl·lica, la qual desaprove amb vehemència en favor de la humanista, de la qual he parlat algunes vegades a través de l'obra d'Erasme de Rotterdam. I dic molts, perquè més d'una vegada, fent-ne u te n'adones que un altre dels que havies pensat, per exemple, no t'és natural, sinó resultat de l'educació externa i que, per tant, no va en consonància amb lo que podríem considerar innat, relacionat amb els teus dons...

I també passa una cosa diferent: que fent una cosa ben distinta a la que tractaves abans però, això sí, amb la ment sense centrar-se en el problema, sinó dedicant-la a coses distintes (estem obrint-la), trobes la resposta. Un exemple, i així tanque l'escrit: l'altre dia, llegint llegint una pregunta que deia què estudiaria ara si tornara a la universitat, vaig dir "Periodisme". I ho vaig apuntar. Menys de 48 hores després havia trobat què motivava a dir això, antecedents, orígens, relació amb la vida des de xiquet, amb la curiositat per les cultures i les llengües del món, per l'escriptura i... Havia aparegut el meu ideal. I ara, lo que valia era anar a per ell... com l'amic i estudiant. I com més persones, per descomptat, vaig (i anem) a per lo que em motiva...

Una abraçada alliberaire i avant amb els vostres projectes i il·lusions.