Meravelles de la vida

Este matí, un amic que també li agrada l'escriptura i molt creatiu, m'ha ensenyat un llibret en què podem vore una foto del desert d'Atacama, Xile, i m'ha agradat molt. Muntanyes suaus, un espai immens per a moure's, com si el camí fóra pla i amb vida, molt de color terra (però de diferents tonalitats) i núvols.

M'ha dit que el color de les muntanyes pot canviar i d'una manera que podria quasi deixar bocabadat la imatge clàssica del desert d'arena. I és que el d'Atacama és diferent, atenent als elements químics que el fan possible. I també creixen plantes: fins i tot, n'hi han que només ho fan cada deu anys i durant menys de dos mesos...

Estava meravellat, mentres ho escoltava, com si fóra un xiquet o una persona amb la ment oberta a la novetat, a lo que desconeix, sense por a aprendre.

La portada anava acompanyada d'uns escrits de l'escriptor Ausiàs March, un "innovador literari" del segle XV, ja que decidí començar una via nova: escriure els poemes en la llengua materna, en valencià, en lloc d'elaborar-los en occità. I, en eixe camp, fou capdavanter.

Afegiré que són moltes les persones que, després de passar per un desert amb vida, com el d'Atacama (del qual ja tenia referències de l'amic, des de feia uns anys, sobre detalls que el feien únic i que comptava amb plantes i animalets que vivien allí i només allí ¡¡¡en tot el planeta!!!...), com si fóra quan busquen, però sense sentir-se sols (i sempre en la veu del silenci), finalment troben lo que els impulsa avant, com la mateixa imatge, a diferència de les que ahir havia trobat d'altres zones de Sud-amèrica però abruptes.

I és que, estimats alliberaires, per a crear, cal tindre un temps per a la vida interior, per a deixar la ment una miqueta tranquil·la i, així, mentres passem per eixe "no fer" permetem que lo que fa que siguem (escriptors, pintors, menestrals, etc.) es prepare, de la mateixa manera que les llavors abans que comencem a vore que ja pugen... Així ens meravellem de les cosetes que hi han en la vida.

Finalment diré que, sovint, una de les coses que m'inspira a escriure és una conversa oberta i sobre un tema nou o després de tractar-ne u i d'actualitat però amb una persona d'esperit emprenedor i creativa oberta al pluralisme.

Amb l'emprenedor intercanvies els teus projectes, fins i tot els econòmics. I amb la persona amb un esperit creatiu en moviment, l'alegria de la vida, l'humor positiu, lo que més et diferencia i portes dins i, a més, com que estàs receptiu i també donant, no t'importa traure-ho en forma de creacions pròpies i, per què no?, a persones de qualsevol edat de la mateixa manera que eixes muntanyes d'Atacama mostren la diversitat cromàtica al llarg del dia, això és, d'un ventall comparable a la tolerància amb la diferència: un triomf nou de la vida.