"... sense tenir la pressió d'Estats interessats"

Este matí he tingut l'ocasió de poder parlar amb un amic, Pere Riutort, i quan li he dit que m'havia agradat Gaudium et Spes i que era un document eclesial molt avançat per al moment en què es feu, m'ha afegit la frase que encapçala este títol, dient-me que es va escriure "sense tenir la pressió d'Estats interessats".

En una situació semblant comencí a viure, un dia com hui, i ja de vesprada, en el barri on ara visc. I continue empunyant les regnes de la meua vida.

Afegiré que un somni s'ha complit, u més: tindre casa pròpia, viure en ella i poder gestionar-la des de la llibertat i la responsabilitat, ja que només les persones lliures són responsables. La casa, en el món de la psicologia, simbolitza el cap. I tindre criteri propi, ser la persona que porta la batuta, actuar sense tindre la pressió de cap superior, sentir-te u més en la teua família i en igualtat de condicions (però singular, com la resta també ho són respecte al grup), poder dir a qui tries per a convidar i a qui no, què faràs en ella i a què dedicaràs cada part de la casa, etc., és semblant a escriure un bloc amb llibertat i, a més, com a resultat (que també vull afegir-ho) de l'intercanvi amb persones dedicades a la literatura, amb esperit emprenedor i creatiu, crítiques amb el poder, amb creences pròpies, que els agrada evolucionar, que donen sense esperar i reben sense demanar, etc. i a vivències personals i a la creativitat.

A hores d'ara crec que el demà serà millor, estic convençut que la vida em pertany, i anime a totes les persones que han llegit estes línies, com a les que m'han seguit com a lectores i també a totes les persones i entitats que m'han donat carta blanca (d'una manera especial a Què Llegeixes?), a viure i a conviure, de la mateixa manera que ho poden fer els Pobles (entenent cada Poble com cada comunitat de persones que parla una llengua, llengua que, com totes les que es parlen, va acompanyada d'una cultura i d'uns valors) en el marc del món. Tots els Pobles tenen dret a l'exercici dels seus drets i, al mateix temps, haurien de respectar els dels altres, així com cada persona ho pot fer respecte a la resta de membres de la família, de la comunitat, de la societat, etc.

Estic descobrint que l'altruisme és un gran amic de la vida en positiu, de l'optimisme, del progrés econòmic i cultural i del desenvolupament de les facetes creatives i dels dons, talents i capacitats, etc. de cada persona. I també estic trobant que persones amb una vida assertiva, amb criteri propi i amb una ment oberta i humor positiu fan possible moltes coses que d'una altra manera no podrien. A més, i així tanque l'escrit, no deixen de creure que el demà serà millor.

Una abraçada alliberaire i avant amb els vostres projectes i amb les vostres il·lusions.