Dones que surten cap als cavallers que elles volen salvar

Hui, una amiga m'ha escrit un comentari i, de raspalló, ha tocat el tema del cavaller que salva la dona (de què Sant Jordi, un sant patriarcal, símbol de l'heroi cavalleresc, és un exemple, i en què el dimoni, com sabem, representa la dona). 

Entre altres coses, li he enviat la foto que veiem ací, la qual conté part d'una rondalla recopilada en el llibre "500 històries i llegendes de les terres de Lleida", de Joan Bellmunt i Figueras (un estudiós i folklorista català), contada en Pinós del Solsonès: "el seguici [de dones] es dirigia a Salou, d'on havia de sortir l'expedició, quan a mig camí veieren dos cavallers que anaven al seu encontre (...) aquells cavallers eren els que elles volien salvar. (...) ells mateixos, els dos captius per qui les cent donzelles anaven a sacrificar-se" (p. 136).

Aquestes rondalles no són prefabricades per a fer la rendivú al partit, ni al sindicat, ni a l'ajuntament de torn, etc., i, així,... cobrar. Però tampoc no resulten de la ignorància que, moltes vegades, ve des de les escoles (organitzades per autoritats amb esperit patriarcal i castellanistes i, si no, botifleres), sinó que formen part de la saviesa ancestral en llengua catalana. I en són moltes i moltes. 

Afegirem que, en aquestes narracions, si hi ha un home que es proposa alliberar la dona, al capdavall, és ella qui li diu com ho haurà de fer i, NI ell la menysprearà, NI ella farà ostentació del marit, ni de "la gesta" de l'home.