Tot seguit, posem part de la pàgina 11 i des de la 12 fins a la 14 del text original de l'explanació, en la versió del 2018.
“Qualsevol manera de discriminació pel que fa als drets
fonamentals de la persona, siga social o cultural, per sexe, estirp (poble-nació),
color (raça), condició social, llengua o religió, ha
de ser superada i eliminada, perquè és contrària al pla de Déu”. Concili Vaticà II, Constitució “Gaudium et Spes”, 29.
Els fets que configuren l’autèntica Història del nostre
Poble han de ser coneguts i interpretats, segons veritat i sinceritat. Seguirem,
en les interpretacions, la doctrina de l’Església Catòlica, especialment
l’exposada en el Concili Vaticà II, a la “Gaudium et Spes” i a altres
documents conciliars.
Entre els altres documents de l’Església, cal recomanar
l’estudi en profunditat:
Benet XV: “Als pobles ara bel·ligerants i als seus
caps”, de 28 de juliol del 1915.
Pius XII: “Radiomissatge de Nadal”, del 1954 i altres Radiomissatges.
Sant Joan XXIII: “Pacem in terris”, de l’11 d’abril del 1963.
Sant Joan Pau II: “Discurs a la Unesco”, de 2 de juny del 1980 i “Discurs a l’ONU”, de 5 d’octubre
del 1995.
El 2 de juny de 1983, St. Joan Pau II, a Cracòvia, va beatificar Rafael
Kalinowski i Albert Chmielowski, que havien estat condemnats a pena de mort,
commutada després pels russos amb penes de molt de sofriment, per haver
participat en la insurrecció polonesa de 1863. Va exaltar el seu amor heroic al
propi Poble, qualificant-lo de caritat teologal.
“La Generalitat Valenciana té un compromís irrenunciable en la
defensa del patrimoni cultural de la Comunitat Autònoma i d’una manera
especial amb la recuperació del valencià, llengua històrica i pròpia del nostre
poble, del qual constitueix la més peculiar senya d’identitat”. Llei
d’Ús i Ensenyament del Valencià. Preàmbul IV. 1984.
Què vull que siga i què he mirat que fos la meua vida en
els meus compromisos:
Benet XVI, Encíclica
Caritas in veritate. 2009. Introducció, no. 1.
“La caritat
en la veritat de la qual Jesucrist s’ha fet testimoni amb la seua vida
terrenal i, sobretot, amb la seua mort i resurrecció, és la principal
força impulsora de l’autèntic desenvolupament de cada persona i de tota la
humanitat.
És una força que té el seu origen
en Déu, amor etern i veritat absoluta.
Cadascú troba el seu bé assumint
el projecte que Déu té sobre ell, per a realitzar-lo plenament: en efecte,
troba en aquest projecte la seua veritat i, acceptant aquesta veritat, es fa
lliure (Cf. Joan 8,32).
Per tant, defensar la veritat,
proposar-la amb humilitat i convicció i testimoniar-la en la vida són formes
exigents i insubstituïbles de caritat (1Co 13,6).
Tots els homes
perceben l’impuls interior d’estimar de manera autèntica; amor i veritat mai no
els abandonen completament, perquè són la vocació que Déu ha posat en el
cor i en la ment de cada ésser humà.
Jesucrist purifica i allibera
de les nostres limitacions humanes la recerca de l’amor i la veritat, i
ens desvetlla plenament la iniciativa d’amor i el projecte de vida veritable
que Déu ha preparat per a nosaltres”.
En Crist, la caritat en la
veritat es converteix en el rostre de la seua Persona, en una vocació a
estimar els nostres germans en la veritat del seu projecte”.
En efecte, ell mateix és la
veritat (Cf. Joan 4,6).
Pau VI. Benet XVI, Encíclica Caritas in veritate. Introducció, no.
6.
“La
justícia no és estranya a la caritat, no és una via alternativa o
paral·lela a la caritat: la justícia és ‘inseparable de la caritat’,
intrínseca a ella. La justícia és la primera via de la caritat o, com
va dir Pau VI, la seua ‘mesura mínima’, part integrant d’aquest amor
‘amb fets i de veritat’ (1Jo 3, 18), a què ens exhorta l’apòstol Joan.
D’una banda, la caritat
exigeix la justícia, el reconeixement i el respecte dels drets legítims de les persones
i dels pobles; s’ocupa de la construcció de ‘la ciutat de l’home’ segons el
dret i la justícia. D’una altra banda, la caritat supera la justícia i la
completa seguint la lògica de l’entrega i el perdó.
La ‘ciutat de l’home’
no es promou només amb relacions de drets i deures sinó, abans i més encara, amb
relacions de gratuïtat, de misericòrdia i de comunió.
La caritat manifesta sempre l’amor
de Déu també en les relacions humanes, atorgant valor teologal i salvífic
a tot compromís per la justícia en el món”.
La pau no és no tenir
conflictes, sinó que és voler resoldre’ls amb veritat i justícia
i, d’això, s’arriba a la pau.
Justícia – perdó: actitud i comportament com a cristians.
Antic Testament:
Isaïes 50,8: Tinc al meu costat el
jutge que em declara innocent... Déu, el Senyor, em defensa: ¿qui em podrà
condemnar?
Salm 26,2:
Quan m’envesteixen homes malvats / per devorar les meues carns, / són ells, els
enemics, els meus rivals, / els qui ensopeguen i cauen.
Proverbis
22,8: Qui sembra injustícia, recull desgràcies. (22, 1) No t’aprofitis del
pobre perquè és pobre, ni aixafis el desvalgut al tribunal. El Senyor defensarà
la seva causa i privarà de la vida els qui l’han privat de tot.
24, 23-34 (24): A qui declara innocent el qui és culpable, els pobles el maleeixen, les
nacions el menyspreen.
28,16: Un sobirà
insensat comet moltes injustícies. El qui detesta els suborns viurà molts anys.
Eclesiàstic
(Siràcida) 20, 1-8
4,9: Allibera l’oprimit del poder de l’opressor; no tinguis por si has de fer
justícia.
7,2-3: Estigues
lluny de la injustícia i ella s’apartarà de tu. No sembris la injustícia, si no
en vols collir set vegades més.
10,8: La sobirania
passa d’un poble a un altre per causa de les injustícies, les i violències i el
desig de diner. No hi ha res més malvat que un avar, que és capaç de vendre’s
l’ànima.
27,8: Si vas
darrere la justícia, l’aconseguiràs; te’n podràs revestir com d’una túnica
esplèndida.
40,12-17. El capítol
40, del 12 al 17:
12: Els suborns i les injustícies desapareixeran, però la fidelitat durarà per
sempre.
14: Té alegra el
qui no es queda res per a ell; semblantment, dels qui desobeeixen la Llei de
Déu, no en quedarà ni rastre.
Nou Testament:
Mateu, 5,1-12: “Les Benaurances”.
Mateu, 18,15-18: Si el teu germà et fa una ofensa, vés a trobar-lo i, tot sol amb ell,
fes-li veure la seva falla. Si t’escolta, t’hauràs guanyat el germà.
Si no t’escolta, crida’n
dos o tres.
Si tampoc no els escolta,
dis-ho a la comunitat reunida. I si, ni tan sols escolta la comunitat,
considera’l com un pagà i com un publicà.
Lluc, 17,3: Si
el teu germà et fa una ofensa, reprèn-lo, i, si se’n penedeix, perdona’l. I, si
t’ofèn set vegades al dia...
Joan, 12,5-6: Judes
Iscariot, sobre el perfum de Maria, digué: “Per què no venien aquest
perfum per tres-cents denaris i donaven els diners als pobres?”. Això ho va
dir, no perquè s’interessàs pels pobres, sinó perquè era un lladre i, com que
tenia la bossa dels diners, robava el que hi tiraven.
Gàlates,
2,11-14: Enfrontament de Sant Pau amb Sant Pere.
Gàlates, 6,1-10:
Tot el capítol 6, d’1-10. Alguns dels versets:
1: Si algú ha comès una falta, ajudeu-lo a refer-se amb esperit de dolcesa...
7: No
us enganyeu: de Déu, no se’n burla ningú. Allò que un sembra, çes allò que
recull.
10: Fem
el bé a tothom, però, sobretot, als qui formen la família dels creients.
Actuar contra l’Esperit Sant:
Mateu, 12, 31-32: Els homes obtindran el perdó per tots els pecats i per totes les
blasfèmies, però la blasfèmia contra l’Esperit no serà perdonada. El qui parle
contra el Fill de l’home serà perdonat, però el qui parle contra l’Esperit
Sant, no serà perdonat ni en aquest món, ni en l’altre” (Cf. Mc. 3,28,29).
Lluc, 12,10-12: Tot aquell qui parlarà contra el Fill de l’home, serà perdonat; però el qui
haurà blasfemat contra l’Esperit Sant, no serà perdonat.
Fets dels Apòstols,
5,1-10.
Un home que es deia Ananies, juntament amb Safira, la seva muller, es va
vendre una propietat. Després, d’acord amb ella, es va reservar una part dels
diners i va dipositar la resta als peus dels apòstols. Pere li digué:
-Ananies, per què has
deixat que Satanàs envaís el teu cor? Reservant-te una part dels diners del
terreny, has mentit a l’Esperit Sant... per què has maquinat una cosa així? No
has mentit als homes sinó a Déu!... Ananies caigué a terra i va expirar...
Pere preguntà a Safira:
-És veritat que vau vendre el camp per tal preu? Ella respongué: -Sí, per tal
preu. Pere li replicà: -Com és que heu anat d’acord per posar a prova l’Esperit
del Senyor? Mira, els qui vénen a enterrat el teu marit ja són a la porta i se
t’enduran també a tu...
Pecar contra la Veritat, contra l’Esperit Sant. Reflexions aplicades a la
situació actual.
Pecar contra la Veritat,
contra l’Esperit Sant, és el gran pecat que van cometre els dirigents
d’Israel quan on varen admetre la messianitat de Jesús (Mateu, 12,31-32).
En el nostre cas,
especialment, molt del clergat valencià, oposant-se al signe de la presència de l’Esperit Sant, respecte a la
litúrgia i catequesi, “de sentir , <de captar>, en la pròpia llengua
vernacla el missatge evangèlic”, (capítol 2on dels Fets dels Apòstols),
“ha posat a prova l’Esperit del Senyor”.
Altre tant s’ha comès,
greument, el pecat contra l’Esperit Sant amb les accions dutes a terme “pels
dos Campos, pare i fill”, juntament amb les empreses que han fet possible el
gran frau sacríleg de la venda de la propietat de València, que havia de servir
per a construir i posar en funcionament el Santuari de la Mare de Déu amb les
seues finalitats i activitats evangelitzadores.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada