Pere Riutort, promotor de la cultura popular i de les arrels del Poble Valencià

A continuació, bona part de la pàgina 20 i la pàgina 21 del text original de l'explanació, en la versió del 2018.

            16. Promotor, des de 1988, de la constitució d’un Santuari a la Mare de Déu, en uns paratges bellíssims del poble de Tàrbena, una població d’origen mallorquí per la repoblació posterior a l'expulsió dels moriscos, a principis del segle XVII. Està situat en la part muntanyosa que hi ha davant Benidorm-Callosa d’En Sarrià. Tindrà caràcter religiós, social, cultural i ecumènic.

            17. Serà el Santuari de la repoblació mallorquina del segle XVII, amb una església del tipus de les de la Reinstauració cristiana, unes senzilles Esglésies gòtiques rurals amb elements romànics, com la Sang de Llíria, i les que hi ha a Sagunt i a Carcaixent, o  les que encara resten a Mallorca, com Sant Pere d’Escorca.

            Tindrà un lloc preeminent, principal, en el mateix recinte del Santuari, el culte a la Mare de Déu del Regne, representació mariana que ha presidit, des de fa segles, la Generalitat Valenciana. En el seu moment, volíem dedicar-li una bella església d’art modern, en la qual estarien patents, en el seu recinte i fora, “les arrels identitàries del nostre poble”, de les quals nosaltres som hereus i són referent i estímul per a la realització actual de la nostra cultura, en tots els seus aspectes.

            Està adquirida una part important dels solars que es requereixen, per a les finalitats fundacionals, els solars més bàsics. Estan realitzades algunes construccions, per a poder començar a situar-nos allí com més prompte millor. Des que es van presentar els problemes, hi hem hagut d’aturar la construcció.

            18. Les activitats pròpies de la Fundació “La Mata de Jonc”, es realitzaran des del mateix lloc del nou Santuari, tal com recull la Resolució de permís de venda dels locals de València, de 28 de gener de 2005.

            19. En aquesta venda, es va patir un gran frau, promogut pel propi secretari de la Fundació “La Mata de Jonc” i Secretari d’Acció Electoral com a membre de “l’Executiva del Bloc Nacionalista Valencià”, Lluís Miquel Campos Sanchis, ajudat pel gran expert en cleptomania, el seu pare, Miguel Campos Navarro, i per l’arquitecte de la Generalitat, En Ricardo Candela, i per l’empresari N’Ángel Navarro.

            Tots ells em van enganyar perquè vengués el gran edifici que havia aconseguit entre els carrers Calatrava i Valencians de la ciutat de València, a un preu corresponent a una duodècima part del seu preu de mercat, el qual, una vegada rehabilitat, era de vuit milions d’euros (1400 milions de pessetes). La primera beneficiària va ser l’empresa GESPRO, la qual després subrogà la venda, vulgarment, la va blanquejar, a l’empresa PROPEVI. La subrogació de GESPRO va suposar quasi dos milions d’euros un any després. En Lluís Miquel Campos Sanchis, junt amb els altres, em va enganyar en totes aquestes operacions, i va abusar de la confiança que cali a posar en el seu càrrec de secretari de la Fundació.

            20. Per una circumstància fortuïta, es va fer present, en la meua vida, el sacerdot valencià, En Francisco Alonso Sirvent Domínguez, natural d’Alcoi, empadronat a Almudaina i resident, en realitat, a Tavernes Blanques. Va ser ordenat de Diaca de València i de Prevere a Ponce, a Puerto Rico. Va estudiar en el Seminari de València i en la Universitat de Salamanca, on es doctorà en ambdós Drets. Amb unes qualitats de simulació i de mentida extraordinàries, va enganyar i ha robat a mi i a uns altres. Abans, va enganyar l’Arxidiòcesi de Mendoza, a Argentina, a Estònia i a la pròpia Santa Seu i va arribar a aconseguir del Vaticà els honors de Protonotari Apostòlic i Arximandrita de l’Església Oriental.

            Acusat de pederàstia a Puerto Rico, es va traslladar ràpidament a Espanya, on va eludir la justícia nord-americana. Anteriorment, com a capellà militar a Eivissa, va haver-hi de deixar el càrrec, per encalçament sexual a diversos soldats. El diari Levante-EMV va publicar detalladament tots aquests fets, en l’edició dels dies 7 i 8 de juliol de 2008 i s’ha fet present la seua actuació en la premsa i en Internet.

            21. No he tingut més remei que acudir, amb un gran disgust de la meua part, als tribunals de justícia, bé per al gran frau de la venda de València, bé per al realitzat pel mossèn Protonotari i Arximandrita. Després de tant de treballa a favor del Poble Valencià, no em mereixia haver d’acabar així els dies de la meua vida, passant d’un tribunal a un altre.