Pere Riutort, promotor de la llengua catalana i de pedagogia

Tot seguit, la major part de la pàgina 19 i una part de la pàgina 20 del text original de l'explanació, en la versió del 2018.

Igualment, des de les terres de la província de València, vaig organitzar cursos per a la Pastoral de l’Església, amb molt bona assistència, especialment, el que vaig organitzar en 1987, essent delegat per al Clergat Mn. Josep Alba.

            Vaig promoure a les Balears, dipòsits de llibres en català, especialment, de caràcter religiós, des de 1967, perquè els coneguessen i, així, promocionar la seua venda en llocs estratègics.

            8, Primer promotor de l’ensenyament del valencià i del català de les Balears en horari escolar, des de l’any 1967, amb l’ajuda de Joan Triadú, de Jaume Planas, de la revista Cavall Fort, Editorial Moll, editorials Nova Terra i Estela, etc.

            A les Balears, des de 1967. He recorregut totes les illes promovent l’ensenyament de la llengua pròpia en horari escolar. L’han seguida molts milers d’alumnes i va suposar la iniciació de moltíssims Professors.

            Al País Valencià, Comunitat Valenciana, Regne de València, des de 1966-1967, fora de l’horari escolar i, des del 1971 fins a l’actualitat, en horari escolar. Van seguir la nostra planificació didàctica molts milers d’alumnes, els quals calcule, entre el País Valencià i les Illes Balears, en uns dos-cents mil.

            He recorregut diverses vegades tot el País Valencià i les Illes Balears; no he cessat de viatjar, promovent la litúrgia en valencià i l’ensenyament escolar de la llengua, des dels tretze anys anteriors a la instauració obligatòria en horari escolar, en 1983, i, a les Illes Balears, especialment, des de 1967 al 1969.

            Aquesta dedicació va suposar la minva personal de molts treballs de tipus intel·lectual, els quals no he pogut realitzar com tenia previst fer. Ho he comparat al fet d’un tècnic sobre aigua potable: si era primer portar aigua als qui no en tenien o fer disquisicions teòriques sobre l’aigua.

            9. Vaig ser professor de Didàctica de la llengua, en tots els cursos de Valencià que organitzava l’ICE de la Universitat de València, mentre els va dirigir el Dr. Manuel Sanchis Guarner. Vaig organitzar, a més, molts cursos per a professors.

            10. Vaig preparar i vaig editar el material didàctic corresponent, d’acord amb els corrents pedagògics actuals. La col·lecció “Els Vents del món”, per al País Valenià i les Illes Balears. En temps anteriors a la democràcia, es col·locaren a preus molt mòdics més de 200000 exemplars, que van constituir la principal base per al posterior ensenyament obligatori de la llengua. D’una manera especial, aquests textos iniciaren en la seua preparació docent a molts futurs professors. Aquesta introducció, que es va fer vencent moltes dificultats, entre elles, els detractors de sempre, incloent-hi partits polítics, es considera molt important en el llarg camí de recuperació i de normalització de la llengua del nostre Poble.

            11. Deu títols de llibres publicats, a més d’articles i de publicacions menors. Últimament, he publicat en el Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona.

            12. Membre de la Comissió de versions litúrgiques a la llengua catalana, amb seu a Barcelona, la qual va fer les versions litúrgiques per a tot el Domini Lingüístic: Catalunya, País Valencià i les Illes Balears. Des d’aquesta Comissió, es van preparar textos també per a la versió castellana, de la qual fou referent. No va copiar la versió catalana a la castellana, sinó al contrari.

            13. President de la Comissió Interdiocesana valentina per a l’adaptació dels textos litúrgics de la Missa, Sagraments i Litúrgia de les Hores, 1973-1992.

            Vaig preparar, amb les comissions corresponents (la de tot el Domini lingüístic i la Valenciana, per a les adaptacions), els catorze llibres de textos litúrgics més bàsics i vaig editar aquests textos junt amb material de pietat popular i cantoral, en el “Llibre del Poble de Déu” (1975). 1600 pàgines i edició de 8500 exemplars.

            Aquesta activitat i realització té caràcter històric, quant a la recuperació de la llengua del Poble Valencià i per a portar a terme el do del Senyor, del “Lumen Gentium”, 13, de fer una sola cosa la fe cristiana amb les diferents cultures-llengües del món, imperatiu de la Catolicitat de l’Església.

            Anticipadament, en 1972, vaig redactar i vaig publicar “L’ús de la llengua vernacla a les diòcesis de la Província Eclesiàstica Valentina”, escrit patrocinat per la “Junta Diocesana de Acción Católica de Valencia”, en el qual consten els documents corresponents del Magisteri de l’Església i la resposta a algunes de les raons contràries esgrimides. Es van editar i es distribuïren vint mil exemplars.

            14. Coautor de l’edició valenciana del Nou Testament. Editorial Claret (1990). Tretze mil cinc-cents exemplars.

            15. Promotor i president de la Fundació “La Mata de Jonc” de València. Progressivament, vaig adquirir, per a seu, i per a activitats  de la Fundació, el gran edifici de les confluències dels carrers Valencians 4 i Calatrava 5 i 7 (nou-cents metres edificats amb possibilitat d’àtics a construir).