Alaquàs, aparences i ostentació; Torrent i Aldaia, fastuositat

Paraules de hui:

"Els infants i els orats diuen sempre les veritats".

****

Hui, entre altres coses, diré que m'agrada la dita esmentada. 

Igualment, adduirem que hem cercat en Internet i, posteriorment, en Twitter, en relació amb el sentiment de pertinença a la terra. 

I, així com en Facebook, moltes entrades les havia plasmades jo i, en Google, hi havia unes quantes i interessants, ves per on, en entrar en Twitter, captes que n'hi ha moltes i, a banda, amb comentaris curts i, això sí, molt sucosos. 

Aleshores, et demanes si és que serà un tema molt secundari per a moltes persones (almenys, en eixos espais d'informació) o bé és que, com has comentat a dues persones (en nexe amb les festes patronals del poble on viuen i amb un poble veí al meu), es prima més (i, com més cap a ara i, així, major introducció de lo patriarcal, més) la fastuositat. I hi coincidíem. 

Ara bé, quan els he afegit que, sovint, en els pobles més menuts (per exemple, en el Camp de Mirra, valencià), no sols fan un llibre de festes patronals gros, en què no predomina la publicitat i sucós (i en què escriuen "bones plomes") sinó que es reflecteix el sentiment de pertinença a la terra i, així, molt d'interés per la llengua, per lo que té a veure amb el matriarcalisme i una actitud receptiva i senzilla cap al proïsme..., també hi estaven d'acord. 

Finalment, en línia amb els xiquets del refrany, he considerat adient plasmar un títol com el que encapçala aquesta entrada, per a que els nouvinguts i, si no, els encuriosits i tot, coneguen millor aquestes tres poblacions de l'Horta de València.

Avant les atxes.