A continuació, plasmen part de la pàgina 164 fins a la meitat de la plana 166 de l'explanació, en la versió del 2018.
*[C] Sant Joan XXIII, en
l’Encíclica “Pacem in terris”.
Nombres 88, 89,
90. Edició C.P. Litúrgica. A.A.S., vol. 55. Abril 1963, pàg. 283[1].
[d] En
la seua encíclica, assumida com a document conciliar pel mateix Concili Vaticà
II, en la Constitució “Gaudium et Spes”, no. 23, Sant Joan
XXIII tracta de la qüestió de la pau en la Terra, la qual s’ha d’instaurar i de
consolidar dins el ple respecte a l’ordre establit per Déu.
*d-1) En la Part tercera, Sant Joan
XXIII exposa el tema de les relacions entre les comunitats polítiques,
amb els subtítols de “Subjectes de drets i de deures”, “Relacions
fonamentades en la veritat i en la justícia”, “El tracte de les minories”,
“Solidaritat eficient”, “Equilibri entre població, terra i capitals”, “El
problema dels pròfugs polítics”...
*d-2) L’Encíclica “Pacem in
terris” de Sant Joan XXIII parla de les
minories, amb els seus drets i amb els seus problemes, les quals, en l’original
llatí, són denominades com “gentes pauciores numero, intra fines nationes
alius stirpis”. Comenta que, del segle XIX ençà, progresssivament, han
accedit a ser Estats independents. Posem alguns casos: Polónia,
Hongria, Irlanda, Grècia, Ucraïna..., Anteriorment, ho van fer els Països
Baixos, els quals s’independitzaren de l’”Imperi Castellà”, Luxemburg,
etc.
*d-3)
Nosaltres no som una simple minoria, som, en realitat, un grup
històrico-cultural, una nació, dins d’Europa, de la màxima importància,
amb una història de primer ordre i amb un nombre considerable de membres.
Sobre el que significa, per exemple, la nostra llengua, com a llengua
primeríssima en l’Europa dels segles XIII, XIV i XV, ja hem parlant de manera
escaient en la “Divisió 8a”. Quan Ferran i Isabel es casen, la
nostra Confederació, amb la denominació d’Aragó, s’extenia per un espai major
que el que corresponia a Castella.
*d-4) Sobre les minories, el
no. 94 parla que hi ha grups humans, Estats, que tenen en el seu si minories, “gentes
pauciores numero intra fines nationis alius stirpis”[2],
com són denominades en el text llatí original, les quals, per motius aliens a
llur voluntat, no han accedit a ser nacions independents, com es va fer, en una
gran proporció de les “minories” europees d’ençà del segle XIX fins al
segle XX. El text de l’Encíclica afirma que això subsisteix “amb els
greus problemes subsegüents”.
*d-5) En el no. 95 de la mateixa Encíclica
“Pacem in terris”, diu que l’acció de l’Estat centralista adreçada
a reprimir i a sufocar “coercendum” la vitalitat i el
desenvolupament d’aquestes “minories” és una greu
violació de la justícia; i ho és molt més,
si va dirigida a fer-les desaparèixer,
*d-6) El no. 96 proclama que és “una
exigència de justícia que els poders
públics aporten la seua contribució a promoure el desenvolupament humà de les
minories, a favor de la seua llengua, de la seua cultura, dels seus costums,
dels seus recursos i de les seues iniciatives econòmiques”.
Cf. A.A.S. vol. LV, abril 1963, pàgina
283. El text de l’Encíclica, que parla dels drets dels Pobles minoritaris sense
Estat propi, cita el Missatge Radiofònic de Pius XII en el Nadal de 1941.
(A.A.S. XXXIV, 1942, pp. 10-21). L’enumeració dels paràgrafs que s’ha usat
segueix l’edició de l’Encíclica del “Centre de Pastoral Litúrgica” de
Barcelona[3].
El text original encara no col·loca l’enumeració oficial en els paràgrafs.
*d-7) El no. 95, quan es refereix “ad
coercendum stirpis vigorem atque incrementum”, es refereix a la Cultura
de les minories i, dins d’aquesta, ho fa al primer constitutiu d’una
Cultura, la llengua pròpia, com, a més, resulta manifest pel context
del no. 96 que el segueix, esmentat en *d-6).
Després, parla d’un fet que comporta una
major gravetat: “idque multo magis graviter si prava huiusmodi
molimina ad ipsam gentis internectionem (anihilament) spectent”.
Malauradament, també s’ha d’evocar que s’han
anihilat, que han fet desaparèixer, àdhuc, físicament, llevant-los la vida,
persones humanes pertanyents a grups minoritaris diferents dels que tenen el
poder, com tantes vegades ha esdevingut en la Història.
*d-8) Recordem les colonitzacions a
Amèrica i en altres parts del món, les quals han fet efectives la
destrucció de les característiques culturals de Pobles originaris i, fins i
tot, dels mateixos membres d’aquests Pobles.
No es poden oblidar els tan recordats
encalçaments a mort en el segle XX, com el dels armenis (partint de Turquia) i,
especialment, la crueltat del nazisme, menada, sobretot, contra la
nissaga dels jueus i contra els gitanos, i envers altres opositors partint del
Cristianisme. Fa poc, ha estat molt terrible la qüestió de l’antiga
Iugoslàvia.
Les dictadures i les ideologies
comunistes han perpetrat actuacions execrables contra els drets
humans, com ara, contra persones o bé contra Pobles sencers, els quals han
estat massacrats o a què han imposat el canvi de lloc de residència. El
comunisme en el món ha suposat la mort i el patiment de molts milions
d’innocents.
No podem girar l’esquena a la
terrible qüestió islàmica actual, la qual vol fer efectiva la gihad,
és a dir, la guerra santa, com una cosa exigida per Déu.
*d-9) Molts dels nostres avantpassats, a
partir de la unió (malaurada, per a nosaltres) dels Reis Catòlics, en diferents
moments de la Història, vessaren la seua santg en defensa del nostre
Poble i dels seus drets històrics i socials, com ara, durant les dues Germanies
i en altres contesses.
La pròpia guerra civil de 1936-1939 va tenir,
per un dels seus objectius més importants, derruir-nos com a Poble. Hi hagué
multitud d’assassinats i de vexacions sense nombre, contra els drets dels
ciutadans, per ambdues bandes.
[1] Nota de la traducció. Ací hem escrit lo que
figura en l’encapçalament original i hem adoptat els nombres de la versió “Pacem in terris. Pau a la terra”, de Joan XXIII,
publicada per l’Editorial Claret en el 2013, 2a. edició.
[2] Nota de la traducció. En la versió “Pacem
in terris. Pau a la terra”, de Joan XXIII, publicada per l’Editorial
Claret en el 2013, 2a. edició (p. 77), indica en català “la presència de
minories dins els límits d’un Estat d’un altre grup ètnic”.
[3] Nota de la traducció. Ací
hem seguit la del llibre “Pacem in terris. Pau a la terra”
publicat per Editorial Claret en el 2013.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada