Més fortes que els marits

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿eren més fortes que els marits? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

****

Quant a missatges, el 20 de desembre del 2025 comentaren "A casa meua, no" (Lola Carbonell), "Hi havia de tot, però, en general, es deia que l'amo comanda i sa madona duu es maneig, açò és, que la madona era qui feia i desfeia en les coses de la casa" (Xec Riudavets Cavaller), a qui escriguí "Fa uns anys (potser, cinc), trobí un escrit que posava que, en Àfrica, quan començà a haver-hi esclaus, els amos veieren que els hòmens eren menys forts que les dones"; "La meva, sí. Però, segons què, un; i, segons què, l'altre. Cada u, una cosa diferent; entre els dos, lo millor" (Àngels Sanas Corcoy); "L'àvia paterna va enviudar molt jove, va restar amb dos fills petits. L'àvia paterna va haver de ser forta perquè l'avi va esdevenir postrat al llit quan jo era molt joveneta i ella portava la casa i la gestió d'unes cases que tenien en una vila del Barcelonès" (Rosó Garcia Clotet), "No. I sí" (Anna Babra), "L'àvia materna, sí, no ho dubto pas. Havia de criar quatre fills, dur la casa (que no era petita), preparar els àpats (tant per als que menjaven a casa, com per a l'avi, que sempre menjava al camp), etc. La feina de l'avi era treballar al camp i, quan plegava, anar al bar a fer 'La Butifarra'. Vivien tots junts.

De l'àvia paterna, no se'n pot dir el mateix. No feia res, ni tan sols va ensenyar a parlar els fills. Tota la feina requeia a les germanes fadrines de l'avi" (Àngel Blanch Picanyol), "Mira: a casa, no crec. Érem pagesos, teníem despeses, taverna i botiga, que es venia la collita de patates, de bledes, de mongetes, de pebrots, d'albergínies, de tomates. I tots teníem una tasca a fer.

A més, l'avi feia carracs per a una empresa. Tots teníem els deures apuntats. I tot era fet com calia: un bon equip. No necessitava comandament. Dit per l'àvia, qui solia inspeccionar tot perquè res fallés" (Lydia Quera), "A casa, tant l'avi com el meu pare, eren homes de caràcter" (Joan Prió Piñol), "Jo pense que sí... Com ara, són més fortes que nosaltres" (Josep Ferrer Ferrer), "Uiiiii, sííí. La materna era massa. I la paterna, basca, més encara" (Montserrat Cortadella),"La meva àvia, sí!" (Angelina Santacana Casals).

En el meu mur, el 20 de desembre del 2025 posaren "Sa de part de mare, sí. Molt més forta: tant físicament com mentalment" (Maria Galmes Mascaro), "La meva àvia era del 1909, va restar sola amb una filla i amb un fill petits quan l'avi va haver de fugir a França (era dels 'rojos').

Els va pujar sola, com va poder, estraperlo inclòs; s'ajuntaven algunes veïnes per a cuidar la canalla mentres eren fora. Va soterrar la filla, de malaltia, amb divuit anys.

El meu pare, amb catorze anys, va començar a treballar... de manera seriosa,... Mentres, si sortia alguna ajuda al temps de sembra o de collita...

Quan els pares es van casar i van començar a arribar els néts, ella treballava i ens va criar la iaia. I, quan jo em vaig casar i van néixer els meus fills, sempre estava a punt per si havia de menester un cop de mà amb ells. Per als meus fills, era la iaia, l'adoraven" (Neus Soler Rodríguez), "L'àvia Teresa, sí. Ella sola portava la molta hisenda que tenien...

Ella era la que manava els homes el que havien de fer... El marit no feia res d'això: era manescal i anava amb el cavall per les viles a controlar el bestiar.

Era una dona molt avançada al seu temps... Forta físicament, amb la ment clara... Totes les decisions, les prenia ella.

Una gran dona" (Teresa Maria Marquez Bartolomé).

En el grup "Rescatem paraules de l'oblit", el 20 de desembre del 2025 agregaren "Les meues àvies, ambdues eren més fortes que els marits. Tenien, com deia el meu pare, molt d'aire (molta força física)" (Sam Piera).

Finalment, sobre les àvies de ma mare (1943), ma mare sí que m'ha dit que una de les coses que ella en destaca és la seua fortalesa.

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada i Bon Nadal.