La gallina i el morellà

Fa poc de temps, en un país ben pròxim (però per a moltes persones ben llunyà de la població des de la poltroneta), hi havia un home morellà que decidí ajuntar-se amb una gallina reguinyosa. Als dos els agradava la Molt Honorable Poltrona (res de poltronetes, ¿eh?, a vore, que a les persones que manen no se'ls ha de faltar al respecte...) que hi havia en un palau de la ciutat Valentia, la qual, com ja deia el seu nom històric llatí, feia al·lusió a la valentia.

Ara bé, entre eixa valentia per a vore qui es fa amb la poltrona (que no amb la poltroneta, perquè els dos volien mamar de les mamelles de la vaca de la prosperitat com fóra, ja que tenia una llet de punt d'onze), i la integritat que, com escrivia un aficionat a l'escriptura i natural de l'Alcúdia, però que era monjo i passava molts dies de l'any en el Monestir de Montserrat i que deia les coses pel seu nom, hi havia una diferència com del cel a la terra... Perquè el morellà deia que ell havia reunit més amics i amigues que la gallina i aconseguiria reunir a més aliats que qui més amistats havia aconseguit (però menys que anys arrere); i la gallina que ella era més coneguda que la Xarito i que el morellà i tota la seua colla junts.

I uns mesos després que el morellà i la gallina ja arribaren a un acord i, fins i tot, se n'hagueren anat a un restaurant a fer-se un bon platerot de paella (malgrat que deien que hi havia molta pobresa i punyetes amb salmorra), este frare, escrivint sobre Sant Bartomeu (Levante-EMV, 24 d'agost del 2015), va dir: "La nostra societat ha anat avançant gràcies als hòmens íntegres i rectes, de conducta transparent, hòmens honrats, hòmens sense engany".

¡Maria Santíssima!, que diria més d'una dona gran, ¡quin tio més atrevit en els temps que corren! I més encara: no insulta, però tampoc li agrada lo que fa fi, lo políticament correcte...

Però jo, passejant passejant la mirada per la premsa valenciana, em recordí que el canal televisiu que hi havia en un altre regne, on fins i tot els programes d'humor es burlaven dels caps del palau i de la resta de polítics (u dels motius pels quals tenia molt d'èxit), a diferència del que tractaven de ressuscitar (proposta que no reforçaria, perquè estos amants de la Molt Honorable Poltrona, són uns inauguraponts dels temps que vivim), pensí: "¡Quina parella, tu!, ¡quina parella! Han trobat el seu tros, cada u, però són uns immadurs emocionalment. No es valdrien sols: només volen ser prínceps".

Al moment, passejant passejant, però ara pel carrer, vaig trobar que hi havia un pardal amb una imaginació desbordant i que xiulava amb un so clar, net, transparent com l'aigua i fi. Però, a espaiet, que no ho feia perquè feia fi, sinó perquè li naixia... I, com que ja havia deixat la gàbia paterna i materna arrere, es sentia com en un bosc. Vivia en societat i tenia els seus valors, les seues idees, tenia una personalitat forta però oberta a les idees noves que sonaven com notes fresques i que permetien un bon dia com si tots els dies eixira el sol, un dia molt a sovint feliç i creatiu i una nit dormida com un rei somiant amb els angelets.

I la tercera fou quan, de nou, i també passejant passejant, va caure davant seu una carta, damunt d'una taula però cap avall. ¿Què tindria?,  ¿quina seria la sorpresa?, ¿què passaria si la destapava i...? ¿Seria d'un joc, del tarot, de...? Però, enmig d'estes preguntes, decidí passar a l'acció i indagar, actuar. "¡Colloooooons!", pensà, quan la va vore... es meravellà: l'havia somiada anys arrere i, fins i tot, se l'havia imaginada a mitjan nit. Era...

¡¡¡El rei d'espases lluitant contra les forces polítiques i ciutadanes que només volien tindre una poltroneta i, a més, deixar que des de l'aliança entre el morellà i la gallina i tots els seus acòlits d'equip, tot els ho donaren bo i fet i que eixe matrimoni dirigira les seues vides i els digueren per on havien d'obrir drecera!!! ¡¡¡I amb la paraula 'Integritat' en la banda de darrere de la capa!!!

Ella pensà: "Diuen que la capa tot ho tapa, però este rei... no arribarà a la Molt Honorable Poltrona, però els dirà 'No' quan tracten de vendre-li la burra dient -li que lo millor que pot fer (si vol ser famós, ser reconegut i tindre bona premsa i assegurar-se una vida sana i feliç) és omplir-se les butxaques de diners, deixar-se ja de valors i d'històries per a no dormir, pactar amb qui siga com siga i per lo que siga i fer ostentació d'haver reinstaurat RTVV i d'haver fet més inauguracions que Paco Inauguraponts i qui governava abans la Molt Honorable Poltrona.

Este rei (i altres com este) sí que són dels meus. I vencerà a les forces del mal, actuarà segur enmig de la foscor de moltes persones i el seu regnat serà pròsper i diversificat. La llibertat d'expressió i l'afany de saber, de ser u mateix i de viure amb esperança, s'escamparà com una taca d'oli en un plat amb aigua".

I, tot seguit, pensà: "¡Quina gràcia de persones hi han en esta vida i quin goig fa descobrir i fer amistat amb elles! Sense cap dubte, el món està ple de persones amb esperança...".

I conte contat, conte acabat.