A continuació, plasmem les pàgines 88-90 de l'explanació, en la versió del 2018.
*d-1) ¡Fa quaranta anys que estem en aquesta
situació! Són els anys que fa que es presentà ací (amb molt
de diners, per a atiar el conflicte) Fernando Abril Martorell, qui es valgué de
les “intel·ligències”d’Adlert i de Casp i dels seus acòlits. És una situació que resulta favorable als
qui no volen fer res per resoldre’l, perquè esperen un final d’anihilació de la
llengua.
Fins a la
violència, de manera greu, s’ha fet
present des de la part que ha optat per la mentida i per l’engany.
*d-2) ¿Que no hi va haver cristians favorables a
l’apartheid i contraris als drets dels negres o d’altres races,
en els casos d’Àfrica del Sud, de
Zimbàbue i dels Estats Units? ¿No hi hagué qui, partint de l’Església Catòlica
Espanyola, col·laboraren amb la terrible repressió franquista, posterior a la
guerra civil de 1936-1939?
*d-3) En l’any
jubilar del 2000, per greuges semblant i d’altra índole, com el cas de Galileo
Galilei o de la Inquisició, en èpoques antigues i també per motius més actuals,
el Papa Sant Joan Pau II va demanar perdó
per les faltes comeses, en no de l’Església Catòlica i dels seguidors de Crist.
*d-4) Quan hi ha una doctrina clara de l’Església com, en el nostre cas,
tal com expliquem, ja no és possible excusar-se en el dubte, ni en les raons
que es vulguen presentar, que encobreixen exposicions inacceptables. Cal ser
conseqüents, com
a imperatiu moral de consciència, amb la doctrina evident de l’Església, sobre els drets que assisteixen la
nostra cultura-llengua. Admetem-ho: ens trobem certament, en una situació greu
de pobresa contra la qual cal lluitar, com ens ho exigeix el no. 29 de la “Gaudium et Spes”.
*d-5) Si
hi ha ignorància, aquesta desapareix amb la presentació raonada de la veritat,
unida a l’amor a tota persona i, d’una manera especial, unida a l’estima al
propi Poble, tant entre els pastors del Poble
de Déu, com entre els fidels.
[e] Contínuament, rebem aquest missatge: que ens convé abandonar “la nostra pobra i inútil
llengua”.
*e-1) Ens diuen que la nostra llengua, amb discussions d’ortografia, d’identitat i de desunió i de tots els mals que ens han tirat al damunt (i que
ens hi tiren) i que nosaltres, a vegades, els secundem per ignorància, per
desídia i, àdhuc, per col·laboració, no té futur: “Divideix i venceràs”, com ja deien els Romans.
*e-2) Manuel Sanchis Guarner sentia en l’ànima i ho considerava el pitjor
mal que podia tenir el valencià, la llengua del nostre Poble, si sofreix
aquesta dinàmica de divisió. Per això, l’han promoguda els enemics del valencià, els qui,
conscientment o inconscientment, volen fer desaparèixer la llengua i que,
sovint, es
presenten, hipòcritament, com a defensors del valencià.
*e-3) No
val dir “És que la gent no ho vol”. Ens trobem davant una veritat que demana ser conseqüents i
que s’ha de menar a cap amb amor, però amb sinceritat i amb eficàcia.
*e-4) “Caritas in veritate”. Efesis 4,15[1].
El significat original d’aquesta frase de Sant Pau, la qual Benedicte XVI posa
com a principi de la seua Encíclica, així titulada, és molt pregó: “Alethéuontes
en agápe”, que hem de traduir per “hem de fer realitat la veritat, a partir de l’amor, per
l’amor”. Una cosa és irenisme, és a dir, pau sense veritat i justícia, i l’altra és fer realitat la veritat i
la pau: la veritat, la justícia, l’amor i
la pau s’han de presentar en un bloc únic.
[f] La veritat i l’amor, moltes
vegades, suposen lluita i, fins i tot, oposició que s’ha de vèncer, però, com hem al·ludit, cal partir de l’amor a la
persona com a tal i a la mateixa veritat, tot ensems.
*f-1) Si es vol portar a terme el principi que “tot està bé”, perquè, així, hi ha pau, no és pau el que s’assoleix, sinó tot el contrari. Oportunament, apareixerà que no
tenim pau, sinó que ens domina la injustícia. “El fruit de la justícia serà la pau”. Isaïes 32, 16-17.
*f-2) El Papa Francesc, en els números 226 i 227 d’”Evangelii Gaudium”, ens presenta uns principis que hem d’aplicar-nos. A mi, personalment, m’han
donat molta llum i ànims les paraules del Papa:
No. 226: “El
conflicte no pot ser ignorat o dissimulat. Ha de ser assumit”...
No. 227: “Davant
el conflicte, alguns, simplement el miren i continuen endavant com si no passàs
res, es renten les mans per a poder prosseguir amb la seua vida. (...) hi ha
una tercera manera, la més adequada, de situar-se davant el conflicte. És
acceptar sofrir el conflicte, resoldre’l i transformar-lo en l’anella d’un nou
procés. ‘Feliços els que treballen per la pau!’ (Mt 5,9)”.
*f-3) Assumir
el conflicte, com ho van fer els profetes de
l’Antic Testament, que anunciaven coses desagradables a la gent i, per això,
foren encalçats. Acceptar
patir el conflicte, resoldre’l i transformar-lo: “Feliços els que, amb llur treball en la veritat, en la justícia i en l’amor, acaben aconseguint la pau”.
*f-4) Vull fer un excursus[2]
sobre la irresponsabilitat, sobre l’obstrucció i sobre la comoditat dels qui
miren egoísticament l’obra de la constitució del Santuari de la Mare de Déu a
Tàrbena. Uns, lluiten contra aquesta obra de tanta necessitat espiritual i
humana; “altres,
simplement, ho miren i continuen endavant com si no passàs res, es llaven les
mans, per poder continuar amb la seua vida”.
*f-5) Referint-nos als textos litúrgics i escolars: ¡quants mals exemples
s’han produït, per part de molts, pel que fa a l’acceptació de la llengua
vernacla en el si de l’Església Valenciana, en els temps posteriors al Concili
Vaticà II! ¡Quanta
inconsciència, si no és que cal dir quanta falta d’esperit cristià en
afrontar-ho! Els casos viscuts, en aquest
aspecte d’irresponsabilitat davant el Pla de Déu, de defensar la llengua perseguida
per la pròpia Església, en són alguns molt greus.
¡Quant
de patiment entre els qui hem volgut ser responsables davant el mal que es
produïa! Com ens parla el Papa Francesc, en “Evangelii Gaudium”, no.
68-70, de la importància d’unir Cultura i
Fe. ¿Quina unió pot hi pot haver si ens trobem davant la destrucció de la
llengua pròpia de la terra, el primer element de tota cultura i signe de la
presència de l’Esperit Sant en la mateixa Església?
*f-6) No resulta agradable haver de proclamar la veritat en les
circumstàncies que m’he vist embolicat. Com va haver de fer Sant Pau i el
mateix Jesús, que hagueren de defensar-se dels contradictors. Em veig en la
necessitat de fer constar allò de Jesús als jueus i que he recordat, sovint, en
el meu interior: “Jo
he fet, davant vostre, moltes obres bones, que venien del meu Pare. ¿Per quina
d’elles em voleu apedregar?”, Joan 10,32.
[1] En la versió de la “Bíblia catalana.
Traducció interconfessional”, de diverses entitats i publicada en
Barcelona en el 2014, entre d’alltres coses, podem llegir “Més aviat,
mantenim-nos en la veritat i en l’amor”.
[2] Nota de la traducció. “Excursus” o “excurs”´és
un breu passatge per a fer un aclariment sobre un tema. -
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada