Missatge a Enric Benavent, futur bisbe de València

 Missatge de hui, 28 de novembre del 2022.

<<Benvolgut Enric Benavent, [futur bisbe de València]

És la primera vegada que escrit a un bisbe i, com a persona interessada per la llengua catalana des de que era un xiquet (nasquí en Aldaia, una població de l'Horta de València, en 1971, i ja la volia escriure quan tenia uns set o huit anys), vos envie una entrada d'una web que porte.

Quant al tema de la llengua i de l'Església valenciana, soc dels qui dic i escric prou que "Del color del Rei, es tinyen els vassalls" i que "Paraula de Rei no pot mentir". 

Com que vós, pròximament, començareu el vostre "regnat" com a bisbe en terres valentines, m'agradaria que fósseu una persona atrevida en lo lingüístic (com també ho fou Pere Riutort Mestre) i que la vostra actitud no fos (i vos ho escric sense embuts) antisocial, perquè... ¿tindria trellat demanar solidaritat amb els pobres per hipoteques i, per una altra banda, acollir el missal proposat per l'AVL tenint en compte que cada membre d'aquesta entitat cobra 360€ per cada reunió? Al meu coneixement, no.

Sense més preàmbuls, vos adjunte l'entrada, amb report final que he inclòs hui:

https://malandia.cat/2021/11/llibre-del-poble-de-deu-llibre-dactes-de-la-comissio-liturgica-1973

Atentament,

Lluís Barberà i Guillem

C/ Dr. Sabater Fornés, 16-2a

46970 Alaquàs (l'Horta de València)

Mestre, historiador i investigador>>

Una figa com un hostal: dita eròtica i matriarcalista de la Garrotxa

A continuació, exposarem uns versos eròtics i que reflecteixen el matriarcalisme, els quals em plasmà Joan Carrera Casacuberta el 26 de novembre del 2022:

"'— Suposant que suposéssim 

que féssim la suposició 

que la teva figa fos un hostal 

i la meva pixa un viatjant, 

¿deixaríes entrar-la, 

encara que fos pagant?

 — Ni pagant, ni sense pagar:

ma figa és una caixa de ferro, 

on no hi entra cap pixa de verro'

Dita de la Garrotxa [sic]".

Aquesta dita, hui, 27 de novembre del 2022, no figurava en Internet, ni tan sols en algunes entrades referents al folklore en la comarca catalana de la Garrotxa. 

Com podem veure, la dona té la darrera paraula, àdhuc, en lo eròtic. A més, no accepta lo que podria recordar l'home porc (verro).

Agraesc, per tant, la generositat del reporter. 

Preferesc lo immund, lo relacionat amb lo femení, amb la Mare Terra

Hui, 17 de novembre del 2022, durant la visita al metge del cor, amb qui he parlat un poc sobre la rondalla "La creació", recopilada per Francesc S. Maspons i Labrós, i sobre el matriarcalisme:

Ell: — ¿Sabes qué quiere decir "mundo"?

Jo: — No.

— "Limpio". Existe la palabra "inmundo". Apúntatelo y lo buscas. Tú, ¿cuál prefieres? ¿El "mundo" o el "inmundo"?

— El "inmundo", perquè "limpio" pot anar en línia amb "fanatisme".

— Eso es verdad.

Com he dit a ell i a una jove, un poc abans de deixar el despatx:

— Un bon home. No: té bon cor i bon cap.

La dona tria amb qui festejar i amb qui es casarà

 

Bon dia, 

En relació amb el tema de hui, en Facebook, sobre si la dona és qui tria amb qui festejar, hi ha una cançó valenciana que diu així:

"Maria Rosa, que bona estàs, 

si no m'ajuntes, no et casaràs. 

Obri la porta, 'carinyo' meu,

que t'ho demane,

per l'amor de Déu. 

Ja ve Cento de ca la nóvia,

ja ve Cento malhumorat, 

ja ve Cento, contant els passos:

carabassa li haurà donat [la núvia]".

Eixa és la lletra que conec i que cante des de fa anys. 

Per consegüent, la dona té la darrera paraula. 

Com en moltes rondalles, és la jove, la dona, la princesa o bé la reina, qui tria amb qui es casarà.

Com deia el meu avi matern (1906) i és refrany molt conegut, "Manen els hòmens, però es fa lo que vol la dona". Jurídicament, manen els hòmens; en la realitat, en moltíssims camps de la vida familiar, social, etc. ho fa la dona.

Una forta abraçada i bon cap de setmana.

Llegenda dels germans Benàger i Faitanar.

 

Bon dia,

A continuació, escriurem una llegenda sobre dos germans que porten el nom de dues séquies de l’Horta de València: Benàger i Faitanar. Figura en Internet i també en un treball sobre el vocabulari agrícola i administratiu contingut en les ordenances de la séquia de Benàger, de 1740 (encara que, oficialment, diga de la séquia de Benager i Faitanar), realitzat entre el 2003 i el 2006 i retocat, lingüísticament, en el 2011. 

Tot seguit, transcric aquesta llegenda, la qual em va contar personalment l’alaquasser Francisco Monzó (Quart de Poblet, 1930) el 20 de desembre del 2006, i que ací posem amb lleugers retocs. Tot i que no n'hi ha la versió oral (a hores d’ara, 28 d'octubre del 2022), sí que conservem la transcripció feta en un principi.

"No sé amb exactitud si era Benàger o Faitanar. El fet és que eren dos germans i qui dominava la zona de Manises agarrà i es féu una séquia que agarrava l’aigua del riu per a poder criar coses des d’allí... per a poder criar-ho, per a menjar!... I mamprengué a fer la séquia que hi ha per a agarrar aigua del riu i fer horta. El germà de Manises era Faitanar.

L’aigua sobrant desembocava en un barranquet que hi ha entre Manises i Quart. Allí queia l’aigua. Aleshores, el germà, Benàger, que dominava tota la séquia d’ací, la de Quart (després ja vingueren les altres coses...), que també era moro, com Faitanar, li digué:

-Escolta: jo volguera que ací, a Alaquàs, la meua gent criara per a menjar: ací, a Alaquàs. ¿Per què no em cedixes l’aigua que sobra i jo me la passe a Quart i no la tires al riu?

-Home, ací, problema no hi ha. Ja que s’ha de perdre, l’agarres tu.

Aleshores, este d’ací, de Quart, Benàger, per a passar-se la séquia per damunt dels 'Arquets', els feu ell, els ‘Arquets’. En l’avinguda de Sant Onofre és on estan les llengües: una tira cap a Aldaia i l’altra cap a Quart i la seua horta. Quan l’aigua passava del barranquet a Quart, arribaren els pactes entre Aldaia i Quart per agarrar l’aigua.

I després vingueren ja les raons ‘de’ que Alaquàs volia aigua, que en sobrava també... Per a això, calgué esperar: la de Quart entrà a Aldaia; i la d’Aldaia, a Alaquàs; i la d’Alaquàs, a Picanya. I l’aigua sobrant de Picanya va a parar a la séquia de Faitanar, séquia que va a parar a Paiporta.

I allí està la història dels moros”.

Una forta abraçada i bon cap de setmana.

La mare és "qui du es timó de la casa ", rondalles mallorquines plasmades per l'Arxiduc Lluís-Salvador.

Bon dia, 

En el llibre "Les rondalles que l'Arxiduc no va publicar", de Caterina Valriu Llinàs, publicat en el 2022, es reflecteix molt el matriarcalisme, per exemple, en la rondalla "Es misser i es pagès", de línia eròtica (de mitjan relat ençà), en què una filla, molt oberta i avançada, escolta son pare i li diu: "quan sopàvem, que vos ha donat es cap, a vós, és estat perquè sou es cap de casa; sa galera, a sa mare, perquè ella és sa qui du es timó de la casa" (p. 236).

Més avant, el pare comenta a la filla: "aqueix senyor pareix ben entès i tu series molt bona per a anar amb ell" (p. 236). I el misser, que ho havia oït, "digué que es volia casar amb aquella al·lota. Ella hi consentí i es casaren i feren bon matrimoni" (p. 236).

Per consegüent, el relat, recopilat en els anys noranta del segle XIX, va en línia amb allò de "Manen els hòmens [, jurídicament], però es fa lo que vol la dona [, en la gran majoria de les cases i de les famílies]", una dita que deia el meu avi matern, valencià d'arrels valencianes i catalanoparlants (1906-1992), que aprengué ma mare, qui me l'ha transmesa. 

Una forta abraçada.

I, ara, tot seguit, dues fotos: una, de part de la rondalla, i, l'altra, de la portada del llibre.

De romans, putes, cacaus i ocells

 

Bon dia

La política de Ximo Puig, de Pere Aragonès, de Joan Baldoví (i companyia), de Joan Ribó, etc., em recorda aquelles pel·lícules de romans en què el cap deia a un home dues paraules claus per a entendre la política d'ambdues bandes:

"¡Arrodíllate, esclavo!".

I l'esclau li feia cas. O siga que, com diem, popularment, "¿Eixe? ¡Eixe està més callat que una puta!". Després, venen les llagrimetes que si taula, que si no apleguen diners, etc.. I això també val per a la presidenta de les Illes Balears i per a moltes persones vinculades amb la política.

Ara bé, el cul de l'amo està molt sucós. I el cacauet, també. I ja es sap que una llepadeta..., doncs, sempre va bé.

I ben bé que coneixen la frase del superior (ací, el primer ministre espanyol, sia del PSOE, sia del PP,  sia del sursum corda), adreçada als arrapaaltars i als mixorrers:

"Habéis estado muy bien".

Una abraçada a les persones que desenvolupen l'arquetip del rei de manera democràtica (en conec moltíssimes, d'aquesta colla) i avant amb els projectes que fan que la vostra vida tinga sentit i que en sigueu els capitans.