Tot seguit, exposem les pàgines 139 i 140 de l'explanació, en la versió del 2018.
Posteriorment, en diferents èpoques, hem
rebut l’impacte negatiu mitjançant autèntiques dictadures militars,
la darrera de les quals, la del general Franco (1939-1975), fou fruit d’una
terrible i sagnant guerra fratricida, amb molts milers de persones assassinades
per la contesa o durant la postguerra, a més dels molts milers que van haver
d’exiliar-se i amb molts descendents dels quals no s’han reintegrat en la seua
terra d’origen. ¡Quanta força cultural, social i econòmica es va balafiar per
Mèxic, França, Argentina, etc.!
*d-4) Volem recordar, altra vegada, que la
no solució en justícia dels nostres problemes nacionals i socials
posteriors a la unió dels Reis Catòlics també ha comportat, en diferents
moments de la Història, malauradament, el vessament de sang dels nostres
avantpassats al País Valencià, a Catalunya, a Aragó i a les Illes Balears.
*d-5) Ha provocat greus problemes,
alguns encara avui dia sense resoldre, com ara, el tractament econòmic injust,
el qual patim actualment de manera manifesta al País Valencià, a les Illes
Balears i a Catalunya; a més d’altres realitats clarament no solucionades i que
estan contra els Drets Humans, contra el Pla de Déu.
No podem deixar d’adduir, altra volta, la
situació de la impossibilitat d’establir-nos a Amèrica i en altres parts del
món
durant quasi tres-cents anys dels Àustries i dels Borbons, que ens tenien
situats en els diferents Regnes de la nostra Confederació, com si es tractàs d’uns
guetos tancats i incomunicats, sense possibilitat d’expansió, abocats a la
misèria, al bandolerisme i a la voluntat del nostre propietari, el rei de
Madrid. Això va suposar el vessament de sang de molts dels nostres
avantpassats, imposts, vexacions,... Sense el permís de qui ens posseïa, ens
resultava impossible romandre i comerciar fora del nostre territori històric.
Mentrestant, a més dels castellans també els portuguesos, els anglesos, els
francesos, els holandesos, els russos,... es passejaven pel món. Els nostre
futur suposava convertir-nos en l’”España incorporada o asimilada”:
¡com ens convertiren en els seus serfs subjectes, de fet, a l’esclavatge, com
les colònies americanes o pitjor ! ¡Que havíem estat i en quina condició ens
col·locaren els nostres germans castellans amb els seus interessos!
[e] Vejam el que ens va ensenyar, en aquest
aspecte, Sant Joan Pau II, en aquest cas, en la seua homilia a
Auschwitz, el 7 de juny de 1979:
“El manament de l’amor es concreta,
igualment, en el respecte de l’altre, de la seua personalitat... Mai l’un
a expenses de l’altre, al preu de la conquesta, de l’ultratge, de l’abús i de
la mort. Pronuncia aquestes paraules... el fill d’una nació que, en la
seua història recent, ha sofert d’altres, múltiples patiments. I no ho diu per
acusar, sinó per recordar. Parla en nom de totes les nacions, els drets
de les quals són violats i oblidats”.
¡Quant signifiquen, per a nosaltres,
aquestes paraules, com a persones, com a societat, com a Història. No podem
acceptar continuar subjectes al preu de la conquesta, de l’ultratge, de
l’abús i de la mort, els quals estan en els orígens de la nostra
situació actual.
*e-1) El diàleg i la comprensió
mútua, partint de la veritat de les coses, històriques i actuals,
són l’única solució per a resoldre els nostres problemes com a Poble, com a
Cultura diferenciada, com a Nació que té els seus drets, encara que no té un
estat sobirà. Tenim dret de realitzar-nos a partir de les pròpies i
autèntiques arrels, a partir de la nostra identitat i aconseguir la
irrenunciable sobirania.
No és secessionisme a ultrança[1]
el que demanem,
sinó veritable i autèntica llibertat per al dret de la realització plena i
autèntica del nostre Poble. Quan u es casa, no es diu que siga secessionista;
és un dret irrenunciable que té, de casar-se amb qui vulga.
*e-2) No es produeix el diàleg, posant una
paret insalvable al mig, anomenada “Constitución Española”, la qual ho
impossibilita. En ella, es presenta la definició d’Espanya, partint de
principis vigents de la nostra derrota en la Guerra de Successió ençà.
Aquests principis es concretaren d’una manera especial pels teoritzadors del
feixisme espanyol i encara estan vigents en bona part de l’Església Valenciana.
Com indicàrem en 4, *c-5,
la definició d’Espanya en la Constitució és còpia literal de com ho
considerava Ramiro Ledesma, el fundador de les JONS.
Solé Tura va revelar que
aquesta definició es va imposar als legisladors per part de l’Estat Major de
l’exèrcit espanyol[2].
*e-3) La doctrina exposada per Sant Joan
Pau II i per Sant Joan XXIII supera el franquisme en la nostra societat i en la
pròpia Església valenciana. Igualment, ho passa
la concepció de “Cultura” del Concili Vaticà II. Cal deixar
a banda unes doctrines totalitàries que l’Església Catòlica Universal no
accepta i que contradiuen els articles 2, 15 i 21 de la “Declaració
Universal dels Drets Humans”.
[1]
Nota de la traducció. En l’original, “No es puro secesionismo”.
[2]
Nota de la traducció. El 19 de gener del 2025 accedírem a un tweet d’Albert
Botran Pahissa en què, junt amb una foto del llibre “Nacionalidades y nacionalismos en España. Autonomías,
federalismo, autodeterminación”, de Jordi Solé
Tura i publicat per Alianza Editorial, es podia llegir “Solé
Tura, del PSUC-PCE, va explicar uns anys després, en el llibre ‘Nacionalidades y nacionalismos’,
que els articles 2 i 8, sobre la unitat d’Espanya i el paper de l’exèrcit, els
van arribar directament en un sobre tancat, des de l’Estat Major militar. Vet
aquí la correlació”: https://x.com/jvilaboix/status/1600076748351119360.
