Tot seguit, exposem la major part de la pàgina 147 fins a la plana 149 de l'explanació, en la versió del 2018.
*[D] Lladres refinats. Grans experts en
l’engany i en la mentida
[f] El que va ocórrer a partir del
2005, no ho puc oblidar i, d’una manera especial, no es pot silenciar. En els
darrers anys, ¡quant he patit pel gran robatori sofert, de part d’un grup
de valencians, els quals, fingint-se amics i col·laboradors, han fet
molt difícil, quasi impossible per ara, l’edificació i la constitució del
Santuari de la Mare de Déu a Tàrbena, el qual desitge que siga l’exponent de la
cultura i de la identitat del nostre Poble, ubicat, precisament, en les terres
del Migjorn del País.
*f-1) Em referesc, d’una manera especial,
a tot el que té a veure amb la venda fraudulenta en benefici d’interessos
personals i d’empreses adjudicatàries amigues d’ells, de l’edifici, el
qual, amb molt de treball i de sacrifici, havia aconseguit, a poc a poc, entre
els carrers València i Calatrava del centre històric de València.
Aquests béns que es venien, anaven
destinats a l’obra religiosa, social, cultural, identitària valenciana,
ecumènica,... del Santuari Marià de Tàrbena, programat d’ençà fa quasi trenta
anys. Amb la gran estafa, progressivament, s’han apropiat de quantitats molt
importants de diners, ja que el preu de mercat de la venda de tot
l’edifici corresponia, en aquell moment, a vuit milions d’euros, és a dir, al
voltant de mil quatre-cents milions de pessetes. Aquesta quantitat, com
a preu de mercat, estava prevista una vegada rehabilitat l’edifici de part de
les empreses presentades pels dos Campos. M’amagaren la veritat i m’enganyaren,
sobretot, en la venda de la segona entitat, “PROPEVI”[1],
per al blanqueig. ¡Frau absolut i gran frau!..
*f-2) Aquest fet suposa corrupció
ben clara, pecat contra l’Esperit Sant, segons els Fets dels Apòstols, 5.
Vertader frau sacríleg per la finalitat que tenia aquesta venda. Ha estat
possible per l’engany d’unes persones que, pels càrrecs que tenien o que
exercien, càrrecs que jo mateix els vaig confiar, calia tenir fidelitat amb
l’obra projectada i amb mi mateix. Tot allò, “de manera refinada”, com
es diu vulgarment, partint de la mentida i de l’engany, molt estudiats i
programats i amb molta tàctica per a això.
*f-3) Vergonya col·lectiva, si no se
sap reaccionar davant tant d’abús, exigint i aconseguint justícia. ¡I que la
justícia siga justícia!
*f-4) Les persones que han produït
la paralització total de l’obra del Santuari són els qui feren possible
el gran frau. Aquests van estar Lluís Miquel Campos Sanchis, amb un càrrec
important en el Bloc Nacionalista Valencià, qui actuà
conjuntament amb son pare, Miguel Campos Navarro, que ho feren a l’una junt amb
l’arquitecte de la Generalitat Valenciana, En Ricardo Candela i juntament amb N’Ángel
Navarro. Les empreses beneficiàries tenen per títol GRESPO i PROPEVI. D’això,
en tinc un escrit extens, el qual revela tots els detalls de la gran estafa.
[g] S’hi ha d’afegir l’acció realitzada
pel monsenyor Francisco Alonso Sirvent Domínguez, Protonotari Apostòlic
i Arximandrita, a qui l’Arquebisbat de València ha deixat campar a lloure i
tot. També he fet un estudi detallat sobre aquest sacerdot valencià, qui va
haver d’eixir-se’n corrents de Puerto Rico perquè la policia estatunidenca el
cercava acusat de pederàstia. M’ha furtat el que no et pots imaginar, m’ha
mentit amb raboseria i, fins i tot, m’ha alçat llevantances d’haver-me enriquit
i d’haver-me apoderat de béns de les dues Fundacions. ¡Si ho he donat,
tot bé, voluntàriament!
Ha venut, enganyant tres notaris, contra
tota llei, el Baix del Carrer Calatrava de la ciutat de València i se n’ha
apoderat de l’import. ¡Si un no ho veiés, no ho creuria possible!
Ha produït problemes molt greus en la nova
Fundació “Lucània”, constituïda al seu profit, amb tota
mena d’enganys. És un personatge protegit en veritat per l’Arquebisbat de
València, del qual és originari i és on resideix.
*[E] El trist deure d’haver de demanar justícia.
[h] Al capdavall de la meua vida, he
hagut de dedicar-me a anar rere els tribunals a per uns lladres refinats que
m’han enganyat,
partint dels càrrecs que tenien en la fundació “La Mata de Jonc”
i en “Lucània”, els quals exigien una actuació responsable.
*h-1) Diners per presentar-me davant
tribunals civils amb les despeses que això suposa, no els he tinguts tampoc, ni
en tinc. Quin present m’han fer arribar-hi! Quina fidelitat hi han tingut!
Quina honor per als valencians! Com han agraït la meua dedicació! Quant de
disgust! Si la justícia no fos justícia, la responsabilitat recauria en el
mateix Poble Valencià, pel fet de consentir que s’encobresquen casos
contra béns que són del propi Poble, com és el cas de l’obra projectada a
Tàrbena, la del Santuari marià unit a la imprescindible necessitat de promoció
de l’Evangelització junt amb la inculturació de la nostra fe cristiana.
*h-2) ¡Quant de patiment, en el meu
cap, que he pensat, en algun moment, que esclataria amb algun atac en el meu cos, pel gran
patiment psíquic que he suportat tot aquest temps! ¡Quantes vegades,
les llàgrimes han brollat espontànies dels meus ulls! Gràcies a Déu, per l’edat
que tinc, de més de vuitanta anys, gaudesc de bona salut.
*h-3) L’oració ha estat la meua
major medicina, posant-me en les mans de Déu, i demanant la intercessió de
Nostra Senyora i dels meus avantpassats i d’amics que m’han comprès i que m’han
ajudat i que ja se n’han anat a l’altre món. La meua súplica ha estat
continuada, tractant d’acceptar la voluntat de Déu. He demanat constantment
allò del Salm 42: “Fes-me justícia (...) contra una gent que no estima.
(...) Envia’m la teua llum i la teua veritat; que elles em guien”[2].
*h-4) He demanat contínuament la
força de l’Esperit perquè no defallesca en aquest Pla de Déu de
constituir un Santuari a Nostra Senyora, que tant de bé farà a tot el nostre
Poble, com a proclamació i vivència de la Bona Nova de Jesús i com a defensa i
promoció de la identitat del nostre Poble.
*h-5) ¡Com agraesc l’oració dels qui
m’han acompanyat en aquests anys difícils, del 2005 ençà! D’una manera
especial, Déu escoltarà les oracions de la meua germana Margarida, religiosa
canònica regular, qui fa poc passà a la Casa del Pare amb més de noranta-dos
anys; la intercessió dels meus pares i familiars i dels membres de la
Congregació, alguns dels quals tant m’han estimat i m’han aconsellat i que se
n’han anat a l’altre món; companys i germans en el sacerdoci; fills de la vila
de Tàrbena i de la meua estimada vila de Mallorca i tants veritables
amics, qui m’han ajudat amb la seua col·laboració i amb pregàries en aquesta
obra del Santuari. Sobretot, he demanat la intercessió de Santa Catalina Tomàs,
de Sant Juníper Serra i de l’inigualable Beat Ramon Llull.
[1]
Nota de la traducció. En l’original, “a la segunda entidad ‘PROPEVI’”. No indica si es tracta d’una
segona entitat de PROPEVI o si PROPEVI n’era la segona.
[2]
Nota de la traducció. Hem partit de com figura en la “Bíblia catalana”,
traducció interconfessional, publicada per l’Associació Bíblica de Catalunya,
per l’Editorial Claret i per la Societat Bíblica en el 2014 en Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada