Feien tractes amb autoritats polítiques [ estudi sobre el matriarcalisme català]

Àvies (o padrines) i mares que feien tractes amb autoritats polítiques.

El 24 de gener del 2026, en el meu mur i en distints grups de Facebook demanàrem “Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿feien tractes amb autoritats polítiques? Gràcies”.

Quant a missatges, el 24 de gener del 2026 i posteriorment ens comentaren "Ostres! Hi havia coses ben interessants, que no se saben. És com un fet més aïllat. El pagès no devia fer això" (Maria Dolors Sala Torras), "No" (Lurdes Gaspar), "No puc respondre aquesta qüestió" (Rosó Garcia Clotet), "No gaire. Algun amic i prou, era, possiblement, polític" (Àngels Sanas Corcoy), "No" (Lydia Quera), "Bé. No sé si seria ben bé el cas, però, durant l'any 1939, acabada la guerra, el meu avi va ser detingut i empresonat. I, pendent de condemna, per una falsa acusació del rellotger de la vila, simpatitzant del 'Régimen', l'àvia Maria no va tenir problema d'anar a parlar amb el batlle de Moià i amb no sé quina altra autoritat de Barcelona.

Finalment, no va ser condemnat a mort, com molts, 'tan sols' a uns mesos de presó. Curiosament, per allò que sí que l'haguessin pogut condemnar, no ho van fer mai" (Àngel Blanch Picanyol), "No. De cap manera" (Angelina Santacana Casals), "Quan va acabar la guerra, el meu avi va ser detingut. 

El seu delicte va ser l'ésser cap d'una secció de mecànics en què fabricaven camions i material de guerra. 

La meva tieta no sé com s'ho va fer, però va poder parlar amb l'amo de la fàbrica i ell va moure els fils necessaris i, al cap de dos mesos, va sortir de la presó. 

D'aquella cel·la, on hi havia trenta presoners, només van sortir vives dues persones.

Una d'elles, l'avi" (Joan Prió Piñol), "Si 'polític' serveix el batlle, la iaia materna juntament amb dones de la vila, 's'encaraven' per les injustícies cap als pagesos" (Montserrat Cortadella).

En el meu mur, el 24 de gener del 2026 posaren "Les padrines mai van tenir contacte amb polítics. Bé, van viure la República i, després, la guerra. A més, eren pageses i difícilment hi podien tenir accés. Eren altres temps" (Contxi Enjuanes Carrera), "No. Mai. Era una altra època" (Àngels Salvador), "No. És més, la meua mare tenia uns poders que li va firmar el meu pare, quan va anar a Algèria una temporada, per a poder fer i desfer la llibreta del banc. Anys 1954-1957" (Trinidad Aixala Buj)

Finalment, direm que, en el llibre "'La Abuela Damiana'. Vivències que perduren" (pp. 4-5), escrit per un psicòleg i capellà valencià que visqué cinc anys en el nord de Xile, en contacte amb la cultura colla, la qual és matriarcalista, veiem que la matriarca, Damiana, qui era l'autoritat civil, religiosa i, àdhuc, judicial, del Poble, anava a parlar amb els representants de les multinacionals, les quals comptaven amb el suport del govern. Ens referim al darrer quart del segle XX.