A continuació, exposem les pàgines 13 a 21 de l'explanació, en la versió del 2018.
Justícia – perdó: actitud i comportament com a cristians.
Antic
Testament:
Isaïes 50,8: “Tinc al meu costat
el jutge que em declara innocent... Déu, el Senyor, em defensa: ¿qui em podrà
condemnar?”.
Salm 26,2: “Quan
m’envesteixen hòmens malvats per devorar les meues carns, són ells, els
enemics, els meus rivals, els qui ensopeguen i cauen”.
Proverbis
22,8: “Qui sembra
injustícia, recull desgràcies” (22, 1).“No t’aprofites del pobre perquè
és pobre, ni aixafes el desvalgut al tribunal. El Senyor defensarà la seua
causa i privarà de la vida els qui l’han privat de tot” (22,22-23).
24, 23-34 (24): “A qui declara
innocent el qui és culpable, els pobles el maleeixen, les nacions el menyspreen”.
28,16: “Un sobirà insensat
comet moltes injustícies. El qui detesta els suborns viurà molts anys”.
Eclesiàstic (Siràcida) 20,
1-8
4,9: “Allibera l’oprimit
del poder de l’opressor; no tingues por si has de fer justícia”.
7,2-3: “Estigues lluny de la
injustícia i ella s’apartarà de tu. No sembres la injustícia, si no en vols
collir set vegades més”.
10,8: “La sobirania passa
d’un poble a un altre per causa de les injustícies, les violències i el desig
de diner. No hi ha res més malvat que un avar, que és capaç de vendre’s l’ànima”.
27,8: “Si vas darrere la
justícia, l’aconseguiràs; te’n podràs revestir com d’una túnica esplèndida”.
40,12-17. El capítol 40, del 12
al 17:
12: “Els suborns i les
injustícies desapareixeran, però la fidelitat durarà per sempre”.
14: “Té alegra el qui no
resta res per a ell; semblantment, dels qui desobeeixen la Llei de Déu, no en restarà
ni rastre”.
Nou
Testament:
Mateu 5,1-12: “Les
Benaurances”.
Mateu 18,15-18: “Si el teu germà
et fa una ofensa, ves a trobar-lo i, tot sol amb ell, fes-li veure la seua
falla. Si t’escolta, t’hauràs guanyat el germà.
Si no t’escolta, crida’n dos o tres.
Si tampoc els escolta, dis-ho a la
comunitat reunida. I si, ni tan sols escolta la comunitat, considera’l com un
pagà i com un publicà”.
Lluc 17,3: “Si el teu
germà et fa una ofensa, reprèn-lo; i, si se’n penedeix, perdona’l. I, si t’ofèn
set vegades al dia...”.
Joan 12,5-6: Judes
Iscariot, sobre el perfum de Maria, digué: “Per què no venien aquest
perfum per tres-cents denaris i donaven els diners als pobres?”. Això ho va
dir, no perquè s’interessàs pels pobres, sinó perquè era un lladre i, com que
tenia la bossa dels diners, robava el que hi tiraven.
Gàlates 2,11-14:
Enfrontament de Sant Pau amb Sant Pere.
Gàlates 6,1-10: Tot el
capítol 6, d’1-10. Alguns dels versets:
1: “Si algú ha comès
una falta, ajudeu-lo a refer-se amb esperit de dolcesa...”.
7: “No us
enganyeu: de Déu, no se’n burla ningú. Allò que un sembra, és allò que recull”.
10: “Fem el bé a
tothom, però, sobretot, als qui formen la família dels creients”.
Actuar
contra l’Esperit Sant:
Mateu 12, 31-32: “Els hòmens
obtindran el perdó per tots els pecats i per totes les blasfèmies, però la
blasfèmia contra l’Esperit no serà perdonada. El qui parle contra el Fill de
l’home serà perdonat, però el qui parle contra l’Esperit Sant, no serà perdonat
ni en aquest món, ni en l’altre” (Cf. Mc. 3,28-29).
Lluc 12,10-12: “Tot aquell qui
parlarà contra el Fill de l’home serà perdonat; però el qui haurà blasfemat
contra l’Esperit Sant no serà perdonat”.
Fets dels Apòstols 5,1-10.
“Un home que es deia Ananies,
juntament amb Safira, la seua muller, es va vendre una propietat. Després,
d’acord amb ella, es va reservar una part dels diners i va dipositar la resta
als peus dels apòstols. Pere li digué:
-Ananies, per què has deixat que
Satanàs envaís el teu cor? Reservant-te una part dels diners del terreny, has
mentit a l’Esperit Sant... per què has maquinat una cosa així? No has mentit
als hòmens, sinó a Déu!... Ananies caigué a terra i va expirar...
Pere demanà a Safira: -És veritat
que vau vendre el camp per tal preu? Ella respongué: -Sí, per tal preu. Pere li
replicà: -Com és que heu anat d’acord per posar a prova l’Esperit del Senyor?
Mira, els qui vénen de soterrar el teu marit ja són a la porta i se t’enduran
també a tu...”.
Pecar contra la Veritat, contra l’Esperit
Sant. Reflexions aplicades a la situació actual.
Pecar contra la Veritat, contra
l’Esperit Sant, és el gran pecat que van cometre els dirigents d’Israel
quan no varen admetre la messianitat de Jesús (Mateu 12,31-32).
En el nostre cas, especialment, molt
del clergat valencià, oposant-se al signe de la presència de l’Esperit Sant, respecte a la
litúrgia i a la catequesi, “de sentir , <de captar>, en la pròpia llengua
vernacla el missatge evangèlic”, (capítol 2n dels Fets dels Apòstols),
“ha posat a prova l’Esperit del Senyor”.
Altre tant s’ha comès, greument, el
pecat contra l’Esperit Sant amb les accions dutes a terme “pels dos Campos,
pare i fill” juntament amb les empreses que han fet possible el gran frau
sacríleg de la venda de la propietat de València, que havia de servir per a
construir i per a posar en funcionament el Santuari de la Mare de Déu amb les
seues diverses finalitats i activitats evangelitzadores.
Una gran quantitat de diners ha estat
esmerçada en jocs d’atzar, als voltants de Benidorm, segons he pogut saber
últimament, de fonts fidedignes. En Miquel i també el Secretari de la
Fundació, el seu fill Lluís-Miquel, volien diners i més diners, com fos,
sense mirar si es venia la propietat com era just. “Volien que es vengués
ràpidament allò que tan sacrificadament s’havia adquirit per a una activitat ben
determinada”. És fàcil imaginar perquè els volien. Cosme Cano, delegat de la
CAM en Tàrbena, va ajudar en aquest afer. Això sí, consten tan grans malifetes
en els comptes de la CAM de Tàrbena. Monseñor Francisco Alonso Sirvent, fent
valer la seua condició eclesiàstica, va emprendre un camí moralment
inacceptable. Quins col·laboradors m’han acompanyat! Quins tècnics de la
mentida i de l’engany!
S’ha de posar èmfasi en l’execrable
actuació de l’al·ludit “monseñor”, Francisco Alonso Sirvent Domínguez, per
sobrenom “Borgia”, el protonotari apostòlic i arximandrita que ha viscut
enganyant, mentint i furtant, valent-se de la mateixa Església, exercint
diversos ministeris sacerdotals a l’exèrcit espanyol, a les diòcesis de Mendoza
(a Argentina), a Estònia, com a postulant de benedictí en el Paular. Té unes
qualitats de simulació extraordinàries per apropiar-se d’allò que no és seu. Ha
estat objecte de diferents accions judicials i, a mi, me n’ha fet de totes les
colors. La seua activitat, ben impròpia d’un eclesiàstic, ha aparegut descrita
en la premsa valenciana i en la nord-americana per qüestions de pederàstia, acaçament
i robatori... Ha acomplit pena de presó. He descrit amb més detalls la
seua actuació en un escrit especial
Als Evangelis, consten, no
s’amaguen, els sofriments físics i psíquics de Crist. També coneixem en els
Fets dels Apòstols, a les Cartes, en escrits i en relacions de la Tradició
cristiana, les tortures i sofrences dels apòstols. Coneixem els sofriments de
tants màrtirs, recents. Han unit els seus patiments als de Crist.
M’he vist en la necessitat d’explicar
tot el que m’ha tocat, a mi, de sofriment i, d’una manera especial, he
descrit els tristíssims fets fraudulents abans esmentats, que he hagut de
qualificar de sacrílegs, contraris a l’Esperit de la Veritat; ens trobem amb un
gran frau econòmic (més de quatre milions d’euros), amb mentida i amb engany,
que constitueixen una gran falta moral; cosa que he hagut de patir, sobretot,
personalment, però que ha fet un gran mal al mateix Poble Valencià i a la seua
Església, sobretot, respecte a la constitució del Santuari de la Mare de Déu a
Tàrbena (la Marina).
He recordat freqüentment les
llàgrimes de Crist sobre Jerusalem, descrites per l’Evangelista Lluc (19,
28-44). També he de confessar, sincerament, que han caigut espontànies
llàgrimes dels meus ulls, davant tan tristes realitats, que han fet quasi
impossible, per ara, continuar bona part de tant de treball ja dut a terme,
fins a l’actualitat, en favor del Poble Valencià i de les seues arrels
cristianes, especialment, en el Santuari de la Mare de Déu. “Feliços els qui
ploren (els
afligits): Déu els consolarà” (Mateu 5,4).
Ens trobem amb pecats contra
l’Esperit Sant. Així els qualifica Crist a l’Evangeli com també l’apòstol Pere
en els Fets dels Apòstols (5,1-11), i Sant Pau a les seues cartes (als d’Efes,
4,30; i 1 als de Tessalònica, 5,19-22).
El Papa Francesc,
en el seu Viatge Apostòlic a Colòmbia (any 2017), referint-se a
les condicions per a finalitzar el conflicte bèl·lic d’aquest País, va precisar
que calia que es donassen aquests condicionants:
1.
Reconeixement del mal que s’ha fet.
2.
Reparació adient a la culpa comesa i al mal produït.
3.
Penediment i compromís sincer d’esmena en endavant.
El Papa Francesc:
quatre pedres angulars respecte als
vinguts de fora per tal de viure amb nosaltres:
Acollir, protegir, promoure,
integrar.
“Integrar”. Durant molts
anys, hem vist, i encara continua havent-hi, emigrants, actualment, que s’han
establert entre nosaltres amb la intenció de no integrar-se, sinó amb la
voluntat de fer que nosaltres ens acomodem a ells. És la manera de comportar-se
del colonitzador, de qui vol esclavitzar les persones i els Pobles i que els
drets culturals i polítics dels Pobles sotmesos siguen fagocitats per l’acció
anorreadora del que Pius XII (1954) anomena ‘l’Estat nacionalista
centralitzador’.
Com a persones i com a Poble, cal
que no acceptem i que lluitem contra aquesta situació. Pius XII ens l’assenyala
com a necessitat de consciència, “que no serà mai suficientment rebutjada”; altre tant fan
Joan XXIII a l’encíclica “Pacem in terris”; el Concili Vaticà II; i, d’una
manera molt sentida i raonada, Joan Pau II en diferents ocasions, entre elles,
el discurs pronunciat a l’ONU el 5 d’octubre de 1995.
La Declaració
Universal dels Drets Humans
Article 1r: “Tots els éssers
humans naixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de
consciència, i cal que es comporten amb esperit de fraternitat”.
Article 2n: “Qualsevol
persona pot prevaler-se de tots els drets i de totes les llibertats que aquesta
declaració proclama, sense cap distinció de raça, de color, de sexe, de
llengua, de religió, d’opinió pública o d’altra mena, d’origen nacional o
social, de fortuna, de naixement o de qualsevol altra classe.
Hom no farà cap distinció en
l’estatut polític, administratiu i internacional del país o territori del qual
depenga jurídicament la persona, tant si es tracta d’un país o territori
independent com si està sota tutela, encara que no siga autònom o que estiga
sotmès a qualsevol limitació de sobirania”.
Altres lleis que
ens qüestionen i obliguen:
D’Entitats internacionals.
D’Europa. De l’Estat Espanyol. De l’Autonomia valenciana, aquesta, d’una manera
especial, amb la “Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià”.
Dr.
Pere Riutort Mestre, prevere.
Catedràtic a la
Universitat de València, retirat.
Pentecosta, 4 de juny de 2017.
SINOPSI
DE LES EXPLANACIONS amb els seus diferents Capítols.
Capítol 1. Un compromís personal amb la
cultura-llengua del nostre Poble i de l’Església Catòlica.
Apartats:
A. Activitat personal en defensa i de
promoció de totes les cultures-llengües del món, especialment, la del nostre
Poble. La doctrina de l’Església Catòlica en aquest aspecte.
Situació de l’Església en les terres valencianes, quant a la inculturació de
la fe en la llengua pròpia. Esdeveniments i realitats, històrics i actuals,
que, en les seues conseqüències, ens condicionen i ens qüestionen.
B. Activitat en el camp escolar.
C. Activitat en el
camp cristià. Confecció i edició dels textos litúrgics en llengua vernacla,
posteriors al Concili Vaticà II, per a les terres valencianes.
D. Problemes d’una part de
la societat valenciana.
E. Un fet de fa poc: els
textos litúrgics de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
F. Activitat acadèmica
universitària. La Paraula Cristiana. Col·lectius per una Església nostra.
GEN: Grup d’estudis nacionalistes.
Capítol II. La continuïtat per al futur.
Apartats:
A-B. Una Fundació: “La
Mata de Jonc”.
C. Cap a l’adquisició d’una
seu i d’un centre d’activitats.
D. Passar-ho tot a Tàrbena.
Capítol III. La nova obra del Santuari
marià de Tàrbena i les seues característiques.
Apartats:
A-B. La història d’una
inspiració. L’emplaçament.
C. Les característiques
que ha de tenir el gran espai, que preparem per al Santuari.
Capítol IV. Greus problemes sobrevinguts
en la venda de l’edifici de València i en la realització de l’obra del Santuari
de Tàrbena.
Apartats:
A. L’edifici de
València que vaig adquirir a poc a poc per a la Fundació “La Mata de Jonc”. Traïció
i frau en la seua venda, de part de Lluís Miquel Campos, Secretari de
l’Entitat i membre de “l’Executiva del Bloc Nacionalista Valencià”.
B. La presència
de Mons. Francisco A Sirvent,
Protonotari Apostòlic valencià, en la constitució i en l’obra del Santuari
de Tàrbena.
C. L’honor i la
responsabilitat col·lectiva.
He hagut d’acudir als tribunals de
justícia per ambdós casos, amb el consegüent cost econòmic, amb preocupació i amb
gran disgust. Després de tant de treball pel Poble Valencià, no em mereixia, en
els darrers anys de la meua vida, haver-me de dedicar a anar darrere de
tribunals per a demanar justícia.
CURRÍCULUM
PERSONAL BÀSIC: Pere Riutort Mestre.
1. Nascut i
batejat a Petra (Mallorca), 10 i 11 de gener
de 1935, respectivament. Fill de Guillem i
Antonina.
2. Ordenat Prevere
al Santuari de Lluc, el 28 de juny de 1959.
3. Llic. “candidatus ad
lauream”
en Teologia. Roma. Univ. St. Tomàs d’Aquino. La tesi doctoral “Del
Santuari grecollatí al Santuari cristià”.
Llic. en Pastoral-Catequètica.
Madrid i Roma. Univ. Lateranense.
Llic. en Filologia
Clàssica. Univ. de Barcelona.
Llic. en Filologia Romànica. Especialitat
Llengua Catalana. Univ. de Barcelona.
Llic. en Ciències de
l’Educació. Univ. de Barcelona
4. Doctor en
Filologia Clàssica (i en Pedagogia). Univ. de València.
Amb
la tesi “La Pedagogia de Climent d’Alexandria”. (Autor grec de
l’Escola Alexandrina Cristiana, qui escrigué cap a l’any 200 de la nostra Era).
5. Ex-professor de Grec
en la Universitat de València.
Ex-professor de Patrologia en el Seminari
diocesà de Castelló i de Litúrgia en el Seminari Major de la
Congregació, quan existia.
6. Catedràtic, per concurs
oposició, de Didàctica de la llengua catalana, amb les modalitats
valencianes, en la Universitat de València. Per imperatiu legal, em vaig
retirar en el 2005.
7. He treballat per al
coneixement de la llengua per a la Pastoral de l’Església, litúrgia i catequesi.
[a] A les Balears, 1967 i següents, on vaig fer onze
cursos d’introducció a la llengua per a docents i per a la introducció de la
llengua en la litúrgia i en catequesi. Vaig tenir la col·laboració, amb
conferències, de temàtica apropiada de Francesc de Borja Moll i d’Aina Moll, de
Josep Meliá, de Pere Llabrés...´
[b] En el País Valencià,
vaig impartir dos cursos d’introducció de la llengua en la litúrgia, per a
sacerdots i per a seminaristes a Oriola i a Alacant, d’ençà del seminari
oriolà, essent Rector En José A. Berenguer.
A Castelló, vaig impartir
cursos per a sacerdots i per a seminaristes, essent professor del Seminari
Diocesà i del Col·legi Universitari, avui, Universitat Jaume I.
Igualment, de les terres de la
província de València estant, vaig organitzar cursos per a la Pastoral
de l’Església, amb molt bona assistència, especialment, el que vaig preparar en
1987, essent delegat per al Clergat Mn. Josep Alba.
Vaig promoure a les Balears, depòsits
de llibres en català, especialment, de caire religiós, a partir de 1967,
perquè els coneguessen i, així, promocionar la seua venda en llocs estratègics.
8. Primer promotor de
l’ensenyament del valencià i del català de les Balears en horari escolar,
començant en l’any 1967, amb l’ajuda de Joan Triadú, de Jaume Planas, de la
revista “Cavall Fort”, d’Editorial Moll, de les editorials Nova Terra i
Estela, etc.
A les Balears, a partir de
1967. He recorregut totes les illes promovent l’ensenyament de la
llengua pròpia en horari escolar. L’han seguida molts milers d’alumnes i
va suposar la iniciació de moltíssims Professors.
Al País Valencià, Comunitat
Valenciana, Regne de València, de 1966 a 1967, fora de l’horari
escolar i, de 1971 ençà, en horari escolar. Molts milers d’alumnes van
seguir la nostra planificació didàctica, els quals calcule, entre el País
Valencià i les Illes Balears, en uns dos-cents mil.
He recorregut diverses vegades
tot el País Valencià i les Illes Balears; no he cessat de viatjar, promovent
la litúrgia en valencià i l’ensenyament escolar de la llengua, d’ençà
dels tretze anys anteriors a la instauració obligatòria en horari escolar, en
1983, i, a les Illes Balears, especialment, de 1967 a 1969.
Aquesta dedicació va suposar la
minva personal de molts treballs de tipus intel·lectual, els quals no he pogut
realitzar com tenia previst fer. Ho he comparat al fet d’un tècnic sobre aigua
potable: si era primer portar aigua als qui no en tenien o fer disquisicions
teòriques sobre l’aigua.
9. Vaig ser professor de
Didàctica de la llengua, en tots els cursos de Valencià que organitzava
l’ICE de la Universitat de València, mentre els va dirigir el Dr. Manuel
Sanchis Guarner. Vaig organitzar, a més, molts cursos per a professors.
10. Vaig preparar i vaig
editar el material didàctic corresponent, d’acord amb els corrents pedagògics
actuals. La col·lecció “Els Vents del món”, per al País Valencià
i per a les Illes Balears. En temps anteriors a la democràcia, es
col·locaren a preus molt mòdics més de 200000 exemplars, que van constituir
la principal base per al posterior ensenyament obligatori de la llengua. D’una
manera especial, aquests textos iniciaren en la seua preparació docent a molts
futurs professors. Aquesta introducció, que es va fer vencent moltes
dificultats, entre elles, els detractors de sempre, incloent-hi partits polítics,
es considera molt important en el llarg (i difícil) camí de recuperació i
de normalització de la llengua del nostre Poble.
11. Deu títols de llibres
publicats, a més d’articles i de publicacions menors. Darrerament, he
publicat en el “Centre de Pastoral Litúrgica” de Barcelona.
12. Membre de la Comissió de
versions litúrgiques a la llengua catalana, amb seu a
Barcelona, la qual va fer les versions litúrgiques per a tot el Domini
Lingüístic: Catalunya, País Valencià i les Illes Balears. Aquesta Comissió prepara
els textos també per a la versió castellana, de la qual fou referent. No va
copiar la versió catalana a la castellana, ans al contrari.
13.
President de la Comissió Interdiocesana valentina per a l’adaptació dels
textos litúrgics de la Missa, Sagraments i Litúrgia de les Hores,
1973-1992.
Vaig preparar, amb les comissions
corresponents (la de tot el Domini lingüístic i la Valenciana, per a les
adaptacions), els catorze llibres de textos litúrgics més bàsics i vaig editar
aquests textos junt amb material de pietat popular i cantoral, en el “Llibre
del Poble de Déu” (1975). 1600 pàgines i edició de 8500 exemplars.
Aquesta activitat i realització
té caràcter històric, quant a la recuperació de la llengua del Poble Valencià
i per a portar a terme el do del Senyor, del “Lumen Gentium”, 13,
de fer una sola cosa la fe cristiana amb les diferents cultures-llengües del
món, imperatiu de la Catolicitat de l’Església.
Anticipadament, en 1972, vaig
redactar i publiquí “L’ús de la llengua vernacla en les diòcesis de la
Província Eclesiàstica Valentina”, escrit patrocinat per la “Junta
Diocesana de Acción Católica de Valencia”, en el qual consten els documents
corresponents del Magisteri de l’Església i la resposta a algunes de les raons
contràries esgrimides. Es van editar i es distribuïren vint mil exemplars.
14. Coautor de
l’edició valenciana del “Nou Testament”. Editorial Claret (1990).
Tretze mil cinc-cents exemplars.
15. Promotor i president de la
Fundació “La Mata de Jonc” de València. Progressivament,
vaig adquirir, per a seu i per a activitats
de la Fundació, el gran edifici de les confluències dels carrers
Valencians 4 i Calatrava 5 i 7 (nou-cents metres edificats amb possibilitat
d’àtics a construir).
16. Promotor, de
1988 ençà, de la constitució d’un Santuari a la Mare de Déu, en uns
paratges bellíssims de la vila de Tàrbena, una població d’origen mallorquí
per la repoblació posterior a l'expulsió dels moriscos, a principi del segle
XVII. És situat en la part muntanyosa que hi ha davant Benidorm-Callosa d’En
Sarrià. Tindrà caràcter religiós, social, cultural i ecumènic.
17. Serà el santuari de la
repoblació mallorquina del segle XVII, amb una església del tipus de les
de la Reinstauració cristiana, unes senzilles Esglésies gòtiques rurals amb
elements romànics, com la Sang de Llíria, i les que hi ha a Sagunt i a
Carcaixent, o les que encara resten a
Mallorca, com Sant Pere d’Escorca.
Tindrà un lloc preeminent,
principal,
en el mateix recinte del santuari, el culte a la Mare de Déu del Regne,
representació mariana que fa segles que ha presidit de molts segles enrere ençà
la Generalitat Valenciana. En el seu moment, volíem dedicar-li una bella
església d’art modern, en la qual estarien patents, en el seu recinte i fora, “les
arrels identitàries del nostre Poble”, de les quals nosaltres som
hereus i que són referent i estímul per a la realització actual de la nostra
cultura, en tots els seus aspectes.
Ha estat adquirida una part
important dels solars que es requereixen, per a les finalitats
fundacionals, els solars més bàsics. Estan realitzades algunes
construccions, per a poder començar a situar-nos allí com més prompte millor.
Des que es van presentar els problemes, hi hem hagut de parar la construcció.
18.
Les activitats pròpies de la Fundació “La Mata de Jonc”
seran realitzades del mateix lloc del nou Santuari estant, tal com recull la
Resolució de permís de venda dels locals de València, de 28 de gener de
2005.
19. En aquesta venda, es va
patir un gran frau, promogut pel propi secretari de la Fundació “La
Mata de Jonc” i Secretari d’Acció Electoral com a membre de “l’Executiva
del Bloc Nacionalista Valencià”, Lluís Miquel Campos Sanchis, ajudat
pel gran expert en cleptomania, el seu pare, Miguel Campos Navarro, i per
l’arquitecte de la Generalitat, En Ricardo Candela, i per l’empresari N’Ángel
Navarro.
Tots
ells em van enganyar perquè vengués el gran edifici que havia aconseguit entre
els carrers Calatrava i Valencians de la ciutat de València, a un preu
corresponent a una duodesena part del seu preu de mercat, el qual, una
vegada rehabilitat, era de vuit milions d’euros (1400 milions de pessetes).
La primera beneficiària va estar l’empresa GESPRO, la qual després subrogà la
venda, vulgarment, la va blanquejar, a l’empresa PROPEVI. La subrogació de
GESPRO suposà quasi dos milions d’euros un any després. En Lluís Miquel
Campos Sanchis, junt amb els altres, em va enganyar en totes aquestes
operacions, i abusà de la confiança que calia posar en el seu càrrec de
secretari de la Fundació.
20. Per una circumstància
fortuïta, es va fer present, en la meua vida, el sacerdot valencià, En
Francisco Alonso Sirvent Domínguez, natural d’Alcoi, empadronat a
Almudaina i resident, en realitat, a Tavernes Blanques. Va ser ordenat de Diaca
a València i de Prevere a Ponce, a Puerto Rico. Va estudiar en el Seminari de
València i en la Universidad de Salamanca, on es doctorà en ambdós Drets. Amb
unes qualitats de simulació i de mentida extraordinàries, va aprofitar-se de mi
i m’ha furtat com també a uns altres. Abans, va falsejar l’Arxidiòcesi de
Mendoza, a Argentina, a Estònia i a la pròpia Santa Seu i arribà a aconseguir
del Vaticà les honors de Protonotari Apostòlic i Arximandrita de l’Església
Oriental.
Acusat de pederàstia a Puerto
Rico, es va traslladar ràpidament a Espanya, on va eludir la justícia nord-americana.
Anteriorment, com a capellà militar a Eivissa, hi hagué de deixar el càrrec per
encalçament sexual a diversos soldats. El diari “Levante-EMV” va
publicar detalladament tots aquests fets en l’edició dels dies 7 i 8 de
juliol de 2008 i s’ha fet present la seua actuació en la premsa i en Internet.
21. No he tingut més remei que acudir, amb un gran disgust de la meua part, als tribunals de justícia, bé per al gran frau de la venda de València, bé per al realitzat pel mossèn Protonotari i Arximandrita. Després de tant de treball a favor del Poble Valencià, no em mereixia haver d’acabar així els dies de la meua vida, passant d’un tribunal a un altre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada