A continuació, posem la major part de la pàgina 31, fins a la pàgina 33 i tot, de l'explanació, en la versió del 2018.
[g] Són molt
significatives les paraules que posa el Papa Benedicte XVI, en el no. 6 de
l’Encíclica “Caritas in veritate”, en les quals ens manifesta
la raó de valor teològic i moral, per als qui hem volgut i volem treballar
en la instauració del Regne de Crist, promovent tota classe de justícia i de
veritat en les relacions humanes.
Per a mi, aquestes
paraules de Benedicte XVI; concretament, m’han vingut a dir que la meua
lluita en treballar per la justícia respecte de la nostra llengua i dels
nostres drets del nostre Poble, partint de la seua autèntica identitat
històrica i actual, té un valor teològico-moral. He de confessar que aquest ha
sigut sempre el veritable motiu del meu treball i de la meua dedicació de
tants anys, que tantes amargors i patiments m’ha produït. Benedicte XVI ho
expressa així:
“La caritat
manifesta sempre l’amor de Déu també en les relacions humanes, atorgant
valor teologal i salvífic a qualsevol compromís per la justícia en el món”.
[h] Tot el que tractaré en aquesta Explanació,
voldria que, amb la cerca de la veritat, amb la sinceritat amb què ho tractaré,
que estigués d’acord amb allò que hagué de fer, en la seua vida, el propi
Jesús, qui va parlar clarament i proclamant el que era veritat,
sobretot, quan va tractar amb els escribes i amb els fariseus.
*h-1) En les
vint-i-tres divisions d’aquesta Explanació, a poc a poc, desgranaré,
sobretot, els principis de la Doctrina de l’Església i els Drets Humans i, en
alguna ocasió, adduiré la legislació de la Societat civil com també serà
necessari que entrem, encara que siga de manera succinta, en esdeveniments
d’Història, Filologia i altres matèries, unides a l’anàlisi i a la reflexió
sobre situacions històriques del passat. A vegades, també ens fixarem en algunes
més recents i, fins adduirem esdeveniments actuals.
*h-2) Pel fet de ser un
estudi i una reflexió personal, em referiré, d’una manera constant i bàsica, a
realitats unides a la meua vida i, àdhuc, algunes vegades, m’endinsaré en
intimitats viscudes amb molta intensitat, algunes, desconegudes per quasi tots.
No podré amagar les accions patides des de diferents àmbits,
contràries al treball que he realitzat i respecte al qual m’he compromès en
consciència, sense interessos personals.
Durant molts anys i,
encara actualment, m’he hagut d’afrontar, quasi sempre, de manera silenciosa, a
una situació continuada de demagògia i mentida, des de diferents àmbits, contra
la meua persona.
*h-3) No oblide, per a mi,
i per als conciutadans de bona voluntat, especialment, de les terres
valencianes, aquelles paraules que ens va llegar Jesús:
“La veritat vos farà
lliures”. Evangeli de Sant Joan 8,32.
*h-4) Contra la
hipocresia, Jesús també va haver de donar la medicina: parlar clarament i
sincerament, sense amagar res; així ho llegim en Lluc 12,2:
“No hi ha res de secret
que no s’haja de revelar, ni res d’amagat que no s’haja de saber...”.
*h-5) Sant Pau, en la
carta als cristians d’Efes, 5, 9-14, ens diu:
“El fruit de la llum
és aquest: bondat, justícia i veritat. (...) Tot el que fan d’amagat, fins fa
vergonya de dir-ho; però, quan la llum ho denuncia, tot queda en evidència, ja
que les coses evidents són lluminoses”.
*h-6) Hem estat massa
temps callats. Cal exposar la veritat, no amagar-la. Enganyar i no dir la
veritat és inacceptable per a un seguidor de Jesús
Fruit de tants anys d’”actuació
legal” sobre el nostre pensament i, fruit de patir situacions injustes, de
les quals arribem a pensar que era normal i correcte que hi fossen i com ens
les explicaven, molts encara romanen submisos
en la inconsciència i en la ignorància.
[i] Sovint, en la vida i, d’una manera especial, quan algú, com és el meu cas,
ha patit una persecució feroç i iniqua, la qual ha anat unida a la que ha patit
el mateix Poble Valencià, tan indefens després de produir-li, en una part molt
important, àdhuc, des de membres de la mateixa Església Catòlica, una
ignorància que ve de segles. És evident que, si no es parla clarament, no
es poden arribar a resoldre les qüestions pendents. És com quan s’ha
produït un furóncol en el cos, que cal extraure’n el pus per a guarir-lo.
*i-1) A més de la
vida de Jesús, qui, fins i tot, va acabar en la Creu defensant la veritat;
igualment, ho trobem en el gran Sant Pau, l’Apòstol, qui, triat per
Jesús en el camí de Damasc, va tenir unida al patiment la seua acció pastoral.
I quant de patiment! (Cf. 2Co 11,16-33). Va ser una constant en la vida
de Sant Pau, trobar-se davant tribunals en les més estranyes circumstàncies.
*i-2) Per part meua, no
puc amagar, que, ja passats els vuitanta anys, m’he hagut de dedicar a
anar darrere de tribunals. Quan sóc davant els jutges, em pregunte
interiorment, ¿què he fe jo, de mal, per a trobar-me, en unes deu causes
judicials, immers en aquests ambients tan desagradables per diferents motius?
*i-3) ¿És aquest el
premi que m’ha concedit a la meua labor el Poble Valencià? No ho puc
remeiar: immediatament, recorde Jesús, Sant Pau, el Beat Ramon Llull i tantes
persones que han hagut de seguir el mateix camí del patiment... El valor
salvífic de la Creu és un misteri de la nostra fe, el qual accepte com a
voluntat del nostre Pare, Déu, pel qual ens fem partícips en la Redempció de
Crist.
*[C] Necessitem la
presència de Maria en el nostre compromís cristià i humà. Sense que Ella ens
acompanye junt amb el seu Fill i la comunió amb l’Església dirigida per
l’Esperit de Veritat, no podrem aconseguir el que, actualment, pel que ha
succeït i tal com està, sembla impossible arranjar-ho.
[j] Em vull referir, ja, des d’ara, d’una manera especial,
als qui s’han volgut aprofitar de tant de treball, en apropiar-se dels béns
econòmics que havia aconseguit a poc a poc, amb gran sacrifici, per a deixar
una obra estable a favor del nostre Poble per mitjà de la Fundació o
Associació “Arrels cristianes del nostre Poble”. Des de fa més de trenta
anys, hem volgut constituir un Santuari marià en la població de Tàrbena (la
Marina Baixa, País Valencià), fet que, oportunament, en un escrit diferent,
acabaré d’explicitar i d’explicar.
Crec en la justícia
divina, per això, repetesc sovint aquesta oració que trobem en el Salm 42,1; 3:
“Feu-me justícia,
defenseu la meua causa,
contra la gent que no estima.
Envieu-me la llum i la
veritat;
que elles em guiïn”.
