Els insults en castellà: els primers que aprenguí (i molts i prompte) en l'EGB

Ací teniu uns escrits de hui, de matí, en Facebook (https://www.facebook.com/share/p/19TS4CSMjy):

<<Records escolars.

Quan devia tenir huit o nou anys, cap a 1980, hi havia qui deia a un segon:

— Felidades.

Aquell responia:

— Hoy no es mi cumpleaños, ni mi santo.

I el primer ho rematava:

— Porque hoy es el día de todos los subnormales>>.

Llavors, una dona nascuda en 1943, en consultar el meu mur, m'ha escrit "Ondia" i li he respost:

<<Bon dia, Tere,

Mira com seria el nivell lingüístic en l'escola on estudií EGB, que aprenguí molt més prompte la "graduació" d'insults en castellà que un castellà mitjà.  

Potser, més del 75% dels estudiants fossen castellanoparlants.

A més, segons un estudi que en féu l'APA, poc o molt, en un 90% de les cases dels alumnes, no hi havia condicions higièniques que se solen considerar bàsiques en una casa>>.

Ací teniu la "graduació", de més força a menys: hijo de puta, subnormal profundo (era el pitjor insult que es podia donar a una mare), hijo de perra, cabrón, imbécil, gilipolla, idiota, tonto. Això, quan jo devia tenir huit o nou anys, a tot estirar (cap a 1980). No debades, el castellà és una "lengua internacional".

Per tant, ja podeu aprendre un poc més de la cultura castellana.