Menjar i jaure, anar de bars i "marquisme"

Per als qui diuen que els pensionistes i els retirats viuen "de puta mare" i fan propostes d'aquest ram.

Publicat hui, 20 d'octubre del 2026, per Antoni Gelonch en Twitter (https://x.com/Antoni_Gelonch/status/2112423557707845639).

<<— Qui és aquest individu per a dir que els pensionistes ja ho tenim tot fet? Som un moble a arraconar? No podem gaudir ja de la vida? No ens impliquem en moltes entitats i associacions? No tenim dret a ajudar i ser ajudats? Què en pensen a la jesuïtica @Esade del pensament d’aquest professor?>>.

Text de Jorge Galindo (nascut en 1985):

<<El sistema no funciona para la gente joven. No, no se lo gastan todo en Netflix y en viajar: la vivienda es cara y escasa, los salarios no dan, y estamos invirtiendo poco en ellos, y demasiado en las pensiones de las generaciones que ya lo tienen todo hecho.  

Dentro video>>.

Comentari meu:

<<— A mitjan juny de 1992, comencí a treballar en un centre especial d'ocupació. Tenia vint-i-un anys. Vinculat fins, poc o molt, setembre del 2004. 

Sempre cobrí de salari base el salari mínim interprofessional. Només dos plus d'antiguitat. Cap plus per càrrec. Peó.

Prepensionista (2004) fins a tres anys després, quan passí a ser pensionista.

Entre desembre de 1998 i, poc o molt, juny de 1999, a més, fiu classes de "Valencià" per a adults en un institut públic d"Aldaia.

Sempre comptí amb el recolzament de la directora del CEO. Li estic agraït perquè em féu possible estudiar els darrers dos cursos de Magisteri, fer pràctiques i estava interessada per la formació dels treballadors: qui responia a l'ajuda de direcció, tornava a aspirar a un altre permís de l'empresa.

Dialogant. 

El consell de mon pare, a sis mesos de començar a treballar: 

"— Tu, vés guardant, perquè, com lo que guanyes no és res de l'altre món, si algun dia et fa falta, ahí ho tindràs".

Així fiu. 

Casa pròpia en el 2014, pagada sense un cèntim de ningú més, per decisió meua>>.

Finalment, un vincle en relació amb el "marquisme"  i a una enquesta de valors que es féu en el 2009, a què vaig accedir aleshores i de què hui he parlat amb ma mare: https://aprenambplaer.blogspot.com/2009/11/per-una-cultura-dels-valors.html?m=0. Amb lleugers retocs, déiem, com ara, açò:

<<Aquestes són les dades, una orientació, com qualsevol enquesta neta i en què el factor emocional o manipulatiu no siga implícit:

Les valors que més dominen

1. Individualisme (178)

2. Influència (150)

3. Marquisme (131)

4. Esperit combatiu (78)

5. Amistat (34)

6. Civisme (24)

7. Autoestima (16)

8. Tolerància (15)

9. Honradesa (15)

10. Solidaritat (14)

11. Creativitat (12)

12. Igualtat (6)

Les valors que més haurien de dominar

1. Solidaritat (139)

2. Honradesa (107)

3. Tolerància (100)

4. Igualtat (90)

5. Civisme (59)

6. Amistat (54)

7. Creativitat (37)

8. Autoestima (34)

9. Esperit combatiu (24)

10. Influència (5)

11. Individualisme (4)

12. Marquisme (1)

Uns dies arrere llegia, en un periòdic econòmic, que un 65% dels xiquets jugaven sols davant dels jocs audiovisuals. O, vist de manera positiva, sortosament, un 35% dels xiquets encara conserva la tendència a jugar en grup. És clar que un 35% no és una valor precisament bona ("no aprovaria" , en l'examen escolar més habitual, i, atenent a un examen d'una hipotètica Junta Qualificadora, "no convenceria"). Això sí, que no siga positiva, ara, no vol dir que no siga millorable...>>.