A continuació, plasmem la major part de la pàgina 87 fins a la plana 90, en la versió del 2018.
*[B] ”Regnum
veritatis, iustitiae, amoris et pacis”
[c] Ens trobem davant un fet totalment contrari al “Regnum
veritatis, iustitiae, amoris et pacis”[1]
que és propi dels seguidors de Crist. Una realitat molt negativa, enquistada, de fa anys ençà, per acció i
per omissió dels qui tenien (i dels qui tenen) l’obligació de resoldre-la. S’havien de fonamentar en la llibertat que
condueix a la veritat. Cf. “Gaudium et Spes”, no. 58.
*c-1) És una realitat
vertaderament escandalosa davant els mateixos drets i davant obligacions
culturals civils, internacionals, espanyols i autonòmics, que són lleis d’obligat compliment civil
en el nostre temps, però que, a l’Església Catòlica del País Valencià, a més,
l’obliguen teològicament i moralment. (Cf. “Lumen Gentium”, no. 13; “Gaudium et Spes”, no. 29).
*c-2) La
formulació de les pròpies lleis civils de la Comunitat Autònoma Valenciana, com
la “Llei d’Ús i Ensenyament del
Valencià” i la “Llei de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua”, han demanat,
repetidament i expressament, a l’Església Catòlica Valenciana, que siga
conseqüent amb aquesta obligació.
*c-3) Aquestes
obligacions incomplides, menyspreades i ignorades voluntàriament, resultaran
molt més escandaloses i inexplicables, quan
es contemplaran amb la visió de la Història, de la nostra fe com a cristians.
*c-4) Els pecats
històrics dels seguidors de Crist, per exemple, la Inquisició, el cas Galileo
Galilei,... són recordats
contínuament a hores d’ara.
*c-5) És i,
sobretot, serà en l’esdevenidor, pràcticament impossible exculpar la pròpia
Església Catòlica, respecte de la no defensa de la llengua pròpia encalçada, perquè la pròpia Església Catòlica en les
terres valencianes ha actuat contràriament al que és el Pla de Déu: “Gaudium et Spes”, no. 29.
[d] Com en altres casos de la Història, l’Església Catòlica, en el temps
escaient, no tindrà més
remei que donar la raó d’aquesta situació, contrària al Pla de Déu, perquè s’ha produït, precisament, d’una manera especial, en el si de la
mateixa Església Catòlica i amb una doctrina clara i evident de la pròpia
Església, la qual exigeix l’actitud de defensa d’una llengua greument
discriminada.
*d-1) ¡Fa quaranta anys que estem en aquesta
situació! Són els anys que fa que es presentà ací (amb molts
diners, per a atiar el conflicte) Fernando Abril Martorell, qui es valgué de
les “intel·ligències” d’Adlert i de Casp i dels seus acòlits. És una situació que resulta favorable als
qui no volen fer res per a resoldre’l, perquè esperen un final d’anihilació de
la llengua.
Fins a la
violència, de manera greu, s’ha fet
present per la part que ha optat per la mentida i per l’engany.
*d-2) ¿Que no hi va haver cristians favorables a
l’apartheid i contraris als drets dels negres o d’altres races,
en els casos d’Àfrica del Sud, de Zimbàbue i dels Estats Units? ¿No hi hagué
qui, partint de l’Església Catòlica Espanyola, col·laborà amb la terrible
repressió franquista, posterior a la guerra civil de 1936-1939?
*d-3) En l’any
jubilar del 2000, per greuges semblants i d’altra índole, com el cas de Galileo
Galilei o de la Inquisició, en èpoques antigues i també per motius més actuals,
el Papa Sant Joan Pau II va demanar perdó
per les faltes comeses, en nom de l’Església Catòlica i dels seguidors de Crist.
*d-4) Quan hi ha
una doctrina clara de l’Església com, en el nostre cas, tal com expliquem, ja
no és possible excusar-se en el dubte, ni en les raons que es volen presentar,
que encobreixen exposicions inacceptables. Cal ser conseqüents, com a imperatiu moral de consciència, amb la doctrina evident de l’Església, sobre els drets que assisteixen
la nostra cultura-llengua. Admetem-ho: ens trobem, certament, en una situació
greu de pobresa contra la qual cal lluitar, com ens ho exigeix el no. 29 de la
constitució “Gaudium et Spes”.
*d-5) Si hi ha ignorància, aquesta desapareix
amb la presentació raonada de la veritat, unida a l’amor a tota persona i,
d’una manera especial, unida a l’estima al propi Poble, tant entre els pastors del Poble de Déu, com entre els fidels.
[e] Contínuament, rebem aquest missatge: que ens
convé abandonar “la nostra pobra i
inútil llengua”.
*e-1) Ens diuen
que la nostra llengua, amb discussions
d’ortografia, d’identitat i de desunió i amb tots
els mals que ens han tirat al damunt (i que ens hi tiren) i que nosaltres, a
vegades, els secundem per ignorància, per desídia i, àdhuc, per col·laboració,
no té futur: “Divideix i
venceràs”, com ja deien els Romans.
*e-2) Manuel
Sanchis Guarner sentia en l’ànima i ho
considerava el pitjor mal que podia tenir el valencià, la llengua del nostre
Poble, si sofreix aquesta dinàmica de divisió. Per això, l’han promoguda els enemics del valencià, els qui,
conscientment o inconscientment, volen fer desaparèixer la llengua i que,
sovint, es presenten,
hipòcritament, com a defensors del valencià.
*e-3) No val dir “És que la gent no ho vol”. Ens trobem davant una veritat que demana ser conseqüents i que s’ha de
menar a cap amb amor, però amb sinceritat i amb eficàcia.
*e-4) “Caritas
in veritate”. Efesis 4,15[2].
El significat original d’aquesta frase de Sant Pau, la qual Benedicte XVI posa
com a principi de la seua encíclica, així titulada, és molt pregó: “Alethéuontes
en agápe”, que hem de traduir per “hem
de fer realitat la veritat, a partir de l’amor, per l’amor”. Una cosa és irenisme, és a dir, pau sense veritat, ni justícia; i
l’altra és fer realitat la veritat i la pau: la
veritat, la justícia, l’amor i la pau s’han de presentar en un bloc únic.
[f] La veritat i l’amor, moltes vegades, suposen
lluita i, fins i tot, oposició que s’ha de vèncer, però, com hem al·ludit, cal partir de l’amor a la persona com a tal i a
la mateixa veritat, tot ensems.
*f-1) Si es
vol endegar el principi que “Tot està bé”, perquè, així, hi ha pau, no és pau el que s’assoleix, ans tot el contrari. Oportunament, apareixerà que no tenim pau, sinó
que ens domina la injustícia. “El fruit de la
justícia serà la pau”. Isaïes
32,17.
*f-2) El Papa
Francesc, en els nombres 226 i 227 d’”Evangelii
Gaudium”, ens presenta uns principis que hem d’aplicar-nos. A mi, personalment, les paraules del Papa m’han
donat molta llum i ànims:
No. 226: “El conflicte no pot ser ignorat o
dissimulat. Ha de ser assumit”...
No. 227: “Davant el conflicte, alguns, simplement
el miren i continuen endavant com si no passàs res, es renten les mans per a
poder prosseguir amb la seua vida. (...) hi ha una tercera manera, la més
adequada, de situar-se davant el conflicte. És acceptar sofrir el conflicte,
resoldre’l i transformar-lo en l’anella d’un nou procés. ‘Feliços els qui
treballen per la pau!’ (Mt 5,9)”.
*f-3) Assumir el conflicte, com ho van fer els profetes de l’Antic Testament, qui anunciaven coses
desagradables a la gent i, per això, foren encalçats. Acceptar patir el conflicte, resoldre’l i
transformar-lo: “Feliços els que, amb llur treball en la veritat, en la
justícia i en l’amor, acaben aconseguint la pau”.
*f-4) Vull fer
un excursus[3] sobre
la irresponsabilitat, sobre l’obstrucció i sobre la comoditat dels qui miren
egoísticament l’obra de la constitució del Santuari de la Mare de Déu a
Tàrbena. Uns, lluiten contra aquesta obra de tanta necessitat espiritual i
humana; “altres,
simplement, ho miren i continuen endavant com si no passàs res, es llaven les
mans, per poder continuar amb la seua vida”.
*f-5)
Referint-nos als textos litúrgics i escolars: ¡quants exemples dolents s’han
produït, per part de molts, pel que fa a l’acceptació de la llengua vernacla en
el si de l’Església Valenciana, en els temps posteriors al Concili Vaticà II! ¡Quanta inconsciència, si no és que cal
dir quanta falta d’esperit cristià en afrontar-ho! Els casos viscuts, en aquest aspecte d’irresponsabilitat davant el Pla
de Déu, de defensar la llengua perseguida per la pròpia Església, en són alguns
molt greus.
¡Quant de patiment
entre els qui hem volgut ser responsables davant el mal que es produïa! Com ens parla el Papa Francesc en l’encíclica “Evangelii
Gaudium”, no. 68-70, de la importància d’unir
Cultura i Fe. ¿Quina unió hi pot haver si ens trobem davant la destrucció de la
llengua pròpia de la terra, el primer element de tota cultura i signe de la
presència de l’Esperit Sant en la mateixa Església?
*f-6) No resulta
agradable haver de proclamar la veritat en les circumstàncies que m’he vist
embolicat. Com va haver de fer Sant Pau i el mateix Jesús, qui hagueren de
defensar-se dels contradictors. Em veig en la necessitat de fer constar allò de
Jesús als jueus i que he recordat, sovint, en el meu interior: “Jo he fet, davant vostre, moltes obres
bones, que venien del meu Pare. Per quina d’elles em voleu apedregar?”, Joan 10,32.
[1]
Nota de la traducció. En llengua catalana, “Regne de veritat, de justícia,
d’amor i de pau”.
[2]
En la versió de la “Bíblia catalana. Traducció interconfessional”,
de diverses entitats i publicada en Barcelona en el 2014, entre d’altres coses,
podem llegir “Més aviat, mantenim-nos en la veritat i en l’amor”.
[3]
Nota de la traducció. “Excursus” o “excurs”´és un breu passatge
per a fer un aclariment sobre un tema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada