Missatge a Enric Benavent, futur bisbe de València

 Missatge de hui, 28 de novembre del 2022.

<<Benvolgut Enric Benavent, [futur bisbe de València]

És la primera vegada que escrit a un bisbe i, com a persona interessada per la llengua catalana des de que era un xiquet (nasquí en Aldaia, una població de l'Horta de València, en 1971, i ja la volia escriure quan tenia uns set o huit anys), vos envie una entrada d'una web que porte.

Quant al tema de la llengua i de l'Església valenciana, soc dels qui dic i escric prou que "Del color del Rei, es tinyen els vassalls" i que "Paraula de Rei no pot mentir". 

Com que vós, pròximament, començareu el vostre "regnat" com a bisbe en terres valentines, m'agradaria que fósseu una persona atrevida en lo lingüístic (com també ho fou Pere Riutort Mestre) i que la vostra actitud no fos (i vos ho escric sense embuts) antisocial, perquè... ¿tindria trellat demanar solidaritat amb els pobres per hipoteques i, per una altra banda, acollir el missal proposat per l'AVL tenint en compte que cada membre d'aquesta entitat cobra 360€ per cada reunió? Al meu coneixement, no.

Sense més preàmbuls, vos adjunte l'entrada, amb report final que he inclòs hui:

https://malandia.cat/2021/11/llibre-del-poble-de-deu-llibre-dactes-de-la-comissio-liturgica-1973

Atentament,

Lluís Barberà i Guillem

C/ Dr. Sabater Fornés, 16-2a

46970 Alaquàs (l'Horta de València)

Mestre, historiador i investigador>>

Una figa com un hostal: dita eròtica i matriarcalista de la Garrotxa

A continuació, exposarem uns versos eròtics i que reflecteixen el matriarcalisme, els quals em plasmà Joan Carrera Casacuberta el 26 de novembre del 2022:

"'— Suposant que suposéssim 

que féssim la suposició 

que la teva figa fos un hostal 

i la meva pixa un viatjant, 

¿deixaríes entrar-la, 

encara que fos pagant?

 — Ni pagant, ni sense pagar:

ma figa és una caixa de ferro, 

on no hi entra cap pixa de verro'

Dita de la Garrotxa [sic]".

Aquesta dita, hui, 27 de novembre del 2022, no figurava en Internet, ni tan sols en algunes entrades referents al folklore en la comarca catalana de la Garrotxa. 

Com podem veure, la dona té la darrera paraula, àdhuc, en lo eròtic. A més, no accepta lo que podria recordar l'home porc (verro).

Agraesc, per tant, la generositat del reporter. 

Preferesc lo immund, lo relacionat amb lo femení, amb la Mare Terra

Hui, 17 de novembre del 2022, durant la visita al metge del cor, amb qui he parlat un poc sobre la rondalla "La creació", recopilada per Francesc S. Maspons i Labrós, i sobre el matriarcalisme:

Ell: — ¿Sabes qué quiere decir "mundo"?

Jo: — No.

— "Limpio". Existe la palabra "inmundo". Apúntatelo y lo buscas. Tú, ¿cuál prefieres? ¿El "mundo" o el "inmundo"?

— El "inmundo", perquè "limpio" pot anar en línia amb "fanatisme".

— Eso es verdad.

Com he dit a ell i a una jove, un poc abans de deixar el despatx:

— Un bon home. No: té bon cor i bon cap.

La dona tria amb qui festejar i amb qui es casarà

 

Bon dia, 

En relació amb el tema de hui, en Facebook, sobre si la dona és qui tria amb qui festejar, hi ha una cançó valenciana que diu així:

"Maria Rosa, que bona estàs, 

si no m'ajuntes, no et casaràs. 

Obri la porta, 'carinyo' meu,

que t'ho demane,

per l'amor de Déu. 

Ja ve Cento de ca la nóvia,

ja ve Cento malhumorat, 

ja ve Cento, contant els passos:

carabassa li haurà donat [la núvia]".

Eixa és la lletra que conec i que cante des de fa anys. 

Per consegüent, la dona té la darrera paraula. 

Com en moltes rondalles, és la jove, la dona, la princesa o bé la reina, qui tria amb qui es casarà.

Com deia el meu avi matern (1906) i és refrany molt conegut, "Manen els hòmens, però es fa lo que vol la dona". Jurídicament, manen els hòmens; en la realitat, en moltíssims camps de la vida familiar, social, etc. ho fa la dona.

Una forta abraçada i bon cap de setmana.