Bon dia,
Tot seguit, posem, amb lleugeres adaptacions i amb alguns retocs (sobretot, d'estil, per a facilitar la lectura), l'explanació de Pere Riutort, en la versió que m'envià en novembre del 2019.
Igualment, en farem traducció de la part en castellà, seguint el model de redactar i el normatiu utilitzats per ell. En relació amb aquest punt, direm que fou un home obert a millorar-la.
Quant als texts del Vaticà, recorrerem a publicacions de l'Editorial Claret i a les que ell cooordinà.
A poc a poc, la plasmarem en Internet i vos en reportarem.
Una forta abraçada.
*****
EXPLANACIÓ D’ALGUNS ASPECTES DE
LA MEUA VIDA I DEL MEU TREBALL en favor de la Cultura del nostre Poble.
Apartat A. del – Capítol 1er: Introducció personal prèvia, especialment
referida a la societat del País Valencià i a l’Església Catòlica Valenciana.
Informe personal i comentaris realitzats en en 2008, actualitzats i
complementats en 2011, 2012, 2014, 2016, 2017 i 2018.
Signat: Dr. Pere Riutort Mestre, prevere.
Partida Coll de sa Creu, 260
D.P. 03518. Tàrbena. (La Marina-Alacant)
Tel 686 700 068 / 633 597 859
E Mail: prm.lucania@gmail.com
La llengua pròpia
d’un poble determinat del món no pot ser considerada ni estudiada independentment dels drets socials,
polítics, culturals i d’història d’aquest poble concret. Per aquest motiu,
contemple els drets de la nostra estimadíssima llengua, units als drets i a les
realitats del nostre Poble històric, el qual continua viu actualment.
El Magisteri de
l’Església Catòlica
considera que la llengua pròpia és la característica, el valor més important i
el primer subjecte de dret en la defensa i promoció de qualsevol Cultura del
món. El mateix apareix en la “Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià”.
Llei 4/1983 de la Generalitat Valenciana.
La Constitució “Gaudium
et Spes” del Concili Vaticà, en el no.
55, ens presenta la visió cristiana actual de la promoció i perfeccionament de la cultura de la pròpia
comunitat o nació. Freqüentment, adduiré aquest
text significatiu i qüestionant del Concili Vaticà II, el qual acaba amb
aquestes paraules: “Som testimonis d’un nou humanisme naixent, on l’home és
definit primordialment per la seua responsabilitat davant els seus germans i de
la història”.
“L’Església ‘no pot ni deu quedar-se al marge de la lluita
per la justícia (...). (...) el pensament social de l’Església és abans que res positiu i
propositiu, orienta una acció transformadora”. El Papa Francesc, “Evangelii gaudium”, 183.
Vegeu els enunciats de les vint-i-tres divisions
d’aquesta Explanació Apartat A, com a índex-sinopsi.
Aquesta Explanació, majoritàriament, fou
redactada abans del 9 d’octubre de 2014 i fou perfeccionada en els anys
posteriors.
Introducció de les Explanacions
[1] Aquestes explanacions i informacions del present Capítol 1er. Apartat A,
amb comentaris senzills i sincers, estan inacabades, no són completes: són una
informació bàsica, personal, prèvia sobre uns quants punts determinats. Això no
obstant, és important donar-los a conèixer, ja, des d’ara, sobretot, per
alguns dels seus continguts. El fet és que moltes persones desconeixen el
que ha succeït en aquests quaranta anys dels que parle d’una manera especial, i
molts hauran rebut informació que no respon a la realitat i veritat dels fets,
i reflexions adduïdes. Quasi sempre, hi he consignat solament allò que he
considerat més substancial.
El Curriculum vitae de la meua persona que presente, segueix l’esquema del que vaig redactar
per a Don Javier Gómez de Liaño,
que, voluntàriament i desinteressadament, a la vista del gran frau que
s’havia produït en la venda de l’edifici de Valencians, 4, / Calatrava, 5,
de la ciutat de València, va assumir la defensa judicial de la causa. Quan va
veure que hi havia uns interessos polítics determinats, em va dir sincerament i
amb raó, que ell no volia més haver de trobar-se novament en situacions
semblants a la que ja havia patit, perquè va creure que la política i els seus
motius estaven presents de manera decisiva en el nostre cas, de part de
l’administració de justícia.
El fet més cridaner i inacceptable cal veure’l en la decisió de l’auto
judicial “col·lectiu” de sobreseïment de la Il·lustríssima Sra. Carmen Alonso.
Cal tenir present l’informe del pèrit Sr. Villanueva Guillem, els escrits del
fiscal Sr. Ramón Baños i l’estranya petició del Sr. Miguel A. Torres Figueroa
de l’empresa Gespro. Es pot trobar la redacció descriptiva de tot aquest afer a
la divisió, II Part, del meu escrit “El Expolio-Fraude Sacrílego de la
venta del edificio de València- C/
Valencians 4 / Calatrava 5 i 7”, que, amb 150
pàgines, s’ha de considerar complementari de la present “Explanació”.
Allí es dóna raó de la part econòmica i administrativa.
[2] Moltes de les notícies que es donen en aquest escrit, o les reflexions
de tota mena que s’hi fan, demanen els documents corresponents. Posem
exemples: quan es tracta de la constitució de la Comissió Interdiocesana de
textos litúrgics per a les terres valencianes; cal posar el decret d’erecció i almenys
el començament del Llibre d’Actes.
Quan
es tracta de les signatures que es lliuraren a l’arquebisbe de València Mons. Olaechea,
en nom de 20.000 perquè admetés, d’acord amb el Concili Vaticà II, la llengua
vernacla del Poble Valencià a la litúrgia, caldria poder comptar amb el text de
la carta que li va ser lliurada i dels cartells que es col·locaren a la ciutat,
denunciant el rebuig de l’aleshores arquebisbe, unit al vot contrari a la
normativa conciliar de tots els arxiprests de l’arxidiòcesi. Això encara
continua vigent de fet.
Un altre cas que necessitarà
una explicació documentada és, per exemple, quan em suspengueren les oposicions
a catedràtic d’Institut. Tinc documentació que demana algunes pàgines, amb la
consignació, a més, dels testimonis dels qui secundaren Ciprià Ciscar, aleshores,
Conseller d’Educació, per tal que Antoni Ferrando, President del tribunal que,
juntament amb uns membres determinats del Partit Socialista, no tots els
membres del tribunal, es fes realitat el paperet de mentiders i injusts,
respecte a un, amb una important preparació acadèmica i didàctica que, segons
m’han expressat contínuament, pertocava examinar als examinadors. De fet, en el
mateix examen, hi havia vàries incorreccions, imputables d’una manera especial
al president, qui, amb poc temps i, a base d’un tractadet de Mariologia, segons
em confessà ell mateix, i m’ho confirmà M. Sanchis Guarner, va presentar i
aprovar la tesi doctoral: vertaderament, una immoralitat. Sé exactament el que
va succeir. Ho podeu demanar, d’una manera especial, als Srs. Paniagua i
Badenes. És allò de Crist a l’Evangeli, expressat per Sant Lluc en 12,2: “Tot
això que ara és velat, serà revelat i, el que és secret, serà conegut...”.
Respecte a les diverses
vicissituds viscudes, alguns dels diversos documents ja consten publicats, d’altres
convindria arreplegar-los o redactar-los i fer-ne un o més arxius, sobretot
ara que és tan fàcil fer el facsímil dels documents, encara que siga a base de
simples fotocòpies.
En el Santuari que volem constituir a Tàrbena, malgrat l’acció de lladres, de desaprensius i d’envejosos, voldríem que hi hagués un d’aquests centres on
es poguessen consultar documents, originals o reproduïts, de tot el que
s’afirma com ha succeït en el present escrit i també sobre altres realitats del País, en el
lent i difícil procés de recuperació en tots els aspectes: cultural,
lingüístic, social, polític, religiós-cristià…que convé que coneguen les
generacions que vindran.