Pere Riutort i els Pobles: llengües i cultures

 Tot seguit, part de la pàgina 11 del text original de l'explanació.

 

Cal que visquem la nostra fe amb la llengua pròpia, tal com apareix en el dia de Pentecostès: “Sentim proclamar en les pròpies llengües les grandeses de Déu” Fets, 2,11. L’acceptació, de part de l’Església, de totes les llengües del món, el valencià inclòs, és signe de la presència i acció de l’Esperit Sant.                                        

L’Església, amb l’ús de totes les diverses llengües del món, fa patent la seua Catolicitat, Universalitat. És el Poble de Déu, que va més enllà del Poble d’Israel i que abraça totes els Pobles del món, amb allò més propi d’ells, les seues llengües i cultures. Cfr. Lumen Gentim 13; Gaudium et Spes 44; Decret “Ad Gentes” nn. 4, 21,26.

 

“Quan, en els éssers humans, floreja la consciència dels seus drets, no pot deixar de sorgir-hi la consciència dels deures respectius: de manera que aquell qui té alguns drets, té també el deure de fer valer els seus drets, com una exigència i una expressió de la seua dignitat; i tots els altres éssers humans tenen el deure de reconèixer i de respectar aquests mateixos drets”.

St. Joan XXIII, “Pacem in terris”, 38.