Escrit a la lingüista Carme Junyent: llengua materna i matriarcalisme

Tot seguit, posarem un escrit que envií a Ma. Carme Junyent Figueras, lingüista, dia 5 de desembre del 2022.

<<Bon dia, Carme,

Hui he llegit bona part del vostre escrit sobre Twitter i, amb més interés, el d'escriptors africans. I he considerat interessant fer-vos una qüestió, per a l'estudi que faig sobre el matriarcalisme vinculat amb la Nació catalana (a tots els territoris catalanoparlants) i amb els catalanoparlants (en bona mida, a partir de dones nascudes abans de 1920 i de què m'ofereixen comentaris): 

"En les cultures que heu tractat, siga la catalana, siguen, per exemple, africanes, ¿el canvi de llengua o, més encara, la identificació amb l'estil de viure, de respondre i d'actuar, de qui està en el poder (en el nostre cas, seria amb la castellana i, com ara, amb el president del govern espanyol de torn i, de rebot, del castellà, amb un menyspreu cap a l'ús genuí de la llengua que solem dir materna), ¿comporta una assimilació i un gran rebuig cap a lo que té a veure amb les seues arrels, amb la mare i amb lo femení? Aquesta actuació, ¿té lloc també en les cultures africanes que tracteu? ¿Com hi responen els escriptors que han optat per la llengua dels seus pares, especialment, per la de la mare? Gràcies".

Ho dic perquè, com més anem cap a darrere, en el nostre cas, cap a dones nascudes abans de 1920 i que eren catalanoparlants per segona generació o més (com ara, les àvies de ma mare, dels anys setanta i huitanta del segle XIX), més simpatia hi ha per lo maternal, per la terra, per lo femení, per acollir, per tractar bé la dona, els éssers i la natura (entesa com una mare) i, en canvi, entre persones més ficades en política o més políticament correctes, copsem una actitud més uniformitzadora, en lloc de més oberta (més normes, més religiositat mística en lloc de vinculada amb la Mare Terra), més lluites pel poder, etc.. siguen hòmens, siguen dones; siguen jóvens, siguen adults, siguen vells.

Tot lo que vos he escrit, també ho faig, en part, per a un darrer punt: semblances amb altres cultures matriarcalistes del món.

Finalment, en la web Malandia (https://malandia.cat), podreu trobar bona part de l'estudi (sobretot, des de novembre del 2020) i, si ho feu des d'abril del 2019, en relació amb u que acabí i que té a veure amb dos sants vinculats amb el matriarcalisme de les terres catalanoparlants: els Sants de la Pedra, Abdó i Senent, molt coneguts en Catalunya com Sant Nin i Sant Non.

Ara mateix, he vist que l'estudi (que no és sobre la presència de les dones en el poder, ni sobre el llenguatge, ni sobre les dones i el treball...) porta un poc més de dues mil cinc-centes pàgines i hem tractat molt a partir de l'anàlisi de més de sis-centes rondalles (la gran majoria, recopilades abans de 1932, quan morí Antoni Ma. Alcover, en un 18% del contingut del treball),  

Una forta abraçada,

Lluís>>.