Tot seguit, prosseguim amb l'explanació de Pere Riutort.
Altre tant cal fer constància
del desconeixement de realitats i documents bàsics de la nostra Història i, en
concreció, de la incomprensió de la malmesa cultura dels avantpassats, que
recolza en realitats històriques, de consciència de nació “operant”, amb
realitats antigues i recents ben diferents de les corresponents a
Castella-Espanya. La “Historiografia” que s’usava, i encara
s’usa, falsament i dolosament a les escoles, a l’exèrcit espanyol, als mitjans
de comunicació social centralitzats a Madrid, etc., donen suport als documents
de la Conferència Episcopal, que, en expressió de Pius XII, s’encarrilen a l’Estat
nacionalista centralitzador, descrit i blasmat pel mateix Papa en el
Radiomissatge de Nadal de 1954. A.A.S.- Gener de 1955.
[8] Aquestes Explanacions, les voldria fer
arribar:
Al Papa Francesc i Secretaria
d’Estat. Organismes de la Santa Seu.
A la Nunciatura Apostòlica i a la Conferència Episcopal Espanyola i, d’una manera especial, personalment, també a alguns dels bisbes que en
són membres.
Els centres culturals i polítics “espanyols” que incideixen tan negativament en la nostra pròpia Nació. Cal tenir al
davant la gran importància dels mitjans de comunicació, quasi sempre, amb
afirmacions incorrectes: creuen que l’estat nacionalista centralitzador de
Castella-Espanya és una situació correcta i, fins i tot, indiscutible.
Si ens cal, usarem els escrits en els tribunals de justícia, als quals he
hagut d’acudir davant tant de robatori, mentida i hipocresia en què m’han robat.
Voldria que arribàs, d’una manera especial, als amics que ens han
acompanyat, i que ens acompanyen, en aquesta vella lluita de retornar a
l’Església valenciana, la dignitat d’usar la seua llengua pròpia i històrica,
que, en aquest aspecte, en temps passat, tanta glòria va donar a l’Església de
Jesucrist i és un fet de gran honor del Poble Valencià com a tal.
Cal resoldre, d’una vegada per sempre, la falsa qüestió dels textos litúrgics
valencians i la discriminació de la llengua de part de l'Església Catòlica
a les terres valencianes. El do del mateix Senyor, “Lumen
Gentium, 13”, no pot ser oblidat.
Ens cal informar, ens cal dir la veritat de les coses per a l’actualitat i
per al futur; la sinceritat i la veritat és l’única arma que tenim: “La
veritat vos farà lliures”, digué Jesús davant la hipocresia i ignorància voluntària d’escribes i
fariseus.
[9] Ens trobem amb un problema enquistat especialment a l’Església
valenciana, des de fa molts anys i que no s’ha volgut resoldre, partint
de la veritat de tot el que ha succeït, malgrat que sabien ben bé on hi havia i,
actualment, també saben bé on hi ha la veritat, si és que volen actuar amb sinceritat,
saviesa i coneixement de causa.
L’excusa de les divisions ortogràfiques té, a l’actualitat, uns promotors
especialment providents del mateix clergat valencià, que ha produït el desori
en una part important.
[10] L’Acadèmia Valenciana de la Llengua hi ha col·laborat de
manera molt eficient. Ha fet el contrari del que havia de fer: resoldre
problemes. És ben públic que, darrerament, han estat molt negatives les
decisions de l’Acadèmia Valenciana de la llengua, sobretot, quant als
textos litúrgics valencians.
Mentrestant, el
treball imprescindible de les edicions cultuals per a la litúrgia en valencià
resta sense fer. Demana grans inversions econòmiques que, de fet, no
existeixen de manera eficient; els usa per a crear conflicte “l’Acadèmia”. Jo,
personalment, no em puc endeutar i patir com vaig haver de fer-ho a principis
dels anys 70, quan no teníem els textos essencials per a la Litúrgia renovada
amb el Concili Vaticà II. Malgrat tot, va arribar a les mans del Poble Valencià
el Llibre del Poble de Déu, que ha suposat un gran deute econòmic a les
meues espatles, que ha durat bastants anys; però va resoldre la qüestió dels
imprescindibles textos, que foren aprovats sense fissures i editats com
poguérem en una bella i important edició manual.
Hi ha hagut molts diners
per tal de crear un conflicte anorreador, en temps d’Abril Martorell. Aquest conflicte continua actualment, de fet, per la manera d'actuar de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Quan podrien dur-se a terme tantes coses amb els diners que tenen..., l’única
cosa que han volgut dur a terme, segons sembla, han estat actuacions inabastables,
com la de fer uns textos litúrgics ex novo i destruir el treball del “frare
mallorquí”. Per què no han treballat la traducció valenciana dels populars
Goigs, o bé els textos castellans usats en les “representacions” de Moros
i Cristians? I, mentrestant, les edicions en format gran de culte, inexistents!
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua
actualment paga les reunions a raó de 360€ per a cada assistent. Per a què?... Per
a fer una llengua diferent de la de Catalunya i de les Balears? ¡Això és un
vertader atemptat contra el nostre Poble! ¿Han resultat unes reunions per a
parlar de coses inútils, passar el temps i anar a cobrar?
Bon Nadal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada