El nou bisbe de València, una mena d'Antonio Cañizares II

 

Bon dia,

La lectura de paraules tretes d'entrevistes al bisbe entrant de València i el fet que la seua primera intervenció l'haja feta en llengua catalana i en castellà és semblant a lo que feu Ximo Puig, un home políticament correcte, quan s'estrenà com a President de la Generalitat Valenciana. I ja es sap que els políticament correctes, com poguí llegir en una revista cap al 2006, es caracteritzen per passar "Del buen rollo, a la hipocresia". A més, estan pròxims al fanatisme, els agrada el culte a les normes, això és, que reflecteixen una actitud de dretes i, més d'una vegada, de més a la dreta.

A més, quan el bisbe entrant parlà per a "A Punt", la televisió autonòmica i espill del govern valencià, tragué el tema del sentiment. I ací cal dir que, a més de ser comprensiu, cal tenir-los ben posats, com ens han plasmat, en l'estudi sobre el matriarcalisme, en relació amb dones catalanoparlants (per segona generació o més) nascudes abans de 1920. A banda, això de si ens deixen treballar em recorda aquelles paraules d'una batlessa del PSOE, de l'Horta de València: que li deixasses un marge, per a resoldre un tema. Doncs bé, passà el marge, la legislatura, aplegà una nova batlessa i... encara no ens digué res.

Quant a la normalitat, em pose de part d'aquelles paraules que Pere Riutort ens digué en una de les classes de valencià en Magisteri: "Cal afegir més pes en l'altra balança". I l'altra balança és la que té a veure amb la llengua catalana, amb la que portaren la gran majoria dels repobladors nous que acompanyaren el rei Jaume I en 1238 i dels que aplegaren posteriorment al Regne de València, no amb la que se'ns imposà, per la força, des de 1707, en el Regne de València amb el primer Decret de Nova Planta, i, en els altres territoris catalanoparlants, amb els següents. 

I més sobre normalitat: el president del govern espanyol d'ara, l'anterior, el primer cap de colla de Podemos, el president valencià esmentat i, per exemple, el president català actual són persones del ram de lo políticament correcte. I, de moment, que jo sàpia, el Jesús bíblic no anava en aquesta línia, malgrat que estava obert a qualsevol persona (a autoritats romanes i tot, com ara, al centurió).

Afegirem sobre la misericòrdia de què ell parla. ¿Molta? Sí: ens convidaran a tenir-ne cap a Ucraïna, cap als pobrets que estan hipotecats econòmicament (¿quina gestió feren dels diners, quan en tenien més, en temps de bonança, els qui en tingueren?), cap als immigrants que volen viure en Europa... Ara bé, lo que ve essent normal, des del segle XVI, és que, en terres valencianes, hi haja molts bisbes valencians de línia patriarcal (sovint, anomenats amb el dit del rei castellà de torn, perquè tenien el consentiment de Roma arran del Concili de Trento, 1545-1563, com em digué Pere Riutort en octubre del 2017). Això sí: siguen nascuts fora, és a dir, immigrants (quasi tots, castellans), siguen valencians de naixement. 

Adduesc que hui, 10 desembre del 2022, a migdia, he sabut, per mitjà del diari valencià "Las Provincias", que el nou bisbe valencià ha tret Tomás de Villanueva (un bisbe d'origen castellà i castellanitzador del Regne de València del segle XVI) i Juan de Ribera (un altre bisbe valencià dels segles XVI i XVII, nascut en Sevilla i que intentà introduir el castellà en les escoles, com em transmeté Pere Riutort). 

Finalment, continuem en línia amb el matriarcalisme i amb lo de "Primer l'obligació que la devoció", que tant abraçaven dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 (com ara, les àvies de ma mare, nates en el darrer terç del segle XIX) com també fan moltes persones que conec. I estic d'acord amb aquestes dones.