L'actitud negacionista del PSOE i dels seus escolans es paga

Ara, "la hostia", la guanyarà el PSOE, a nivell local, a nivell autonòmic (en el País Valencià, per descomptat) i en les eleccions generals. I, òbviament, els seus amiguets. El famós "Me cae lejos" que digué un castellà de l'altiplà, u dels membres que, inicialment, impulsà "Podemos", també es paga a nivell valencià i més lluny. De fet, el plat és en la taula: www.abc.es/espana/20150525/abci-riba-barbera-hostia-201505251422.html. 

Igualment, si una associació valenciana vol cobrar de la Generalitat Valenciana, entre altres coses, quan l'equip del Botànic li demana documents, cal que empre lo que, políticament, es diu llenguatge inclusiu. Si no, no n'hi ha subvencions, de l'esmentada Generalitat. I no m'ho invente: m'ho comentà una persona que forma part de la directiva d'una associació del País Valencià, quan li diguí que jo considerava que els escrits es podien fer d'una manera més intel·ligible. En el meu poble (i, en moltíssimes poblacions), això es diu fer passar per l'adreçador. I, quant a l'associació, com que feu lo que deia la Generalitat Valenciana, continuà cobrant-ne...

Afegirem que, per si no n'hi havia prou, el neofranquisme del PSOE i el sisenyorisme i la indiferència d'Unidas Podemos cap a les minories lingüístiques i cap al dret a la lliure determinacíó dels pobles (però no cap a la de tipus sexual o del dret a l'avortament, ja que fa de gos de l'amo), l'increment de la paga als jubilats i als pensionistes (amb intenció de fer que els votem, i ho escric com a persona i com a pensionista), la seua actitud negacionista en els temes relacionats amb la independència de Catalunya i amb la normativa internacional respecte a les declaracions unilaterals d'independència (en línia amb la de l'Europa de la Hipocresia, amb la de Canadà i amb la d'altres estats), la xenofòbia i les mentires es paguen: en el PSOE i en els seus escolans, si més no, en el País Valencià. 

Adduirem que escrivim tot açò, entre altres coses, perquè els sentiments de les persones també són importants i cal dir que, en les societats matriarcals, també estan ben vists, no sols l'objectivitat.

I, com deia una persona, quan jo era xiquet, "Las hostias, las da el cura", en aquest cas, el PP.

L'Europa de la Hipocresia (EHI), l'Europa que ens recorda els puticlubs

 

Hui he pogut llegir en el diari digital "El Nacional", un titular del 26 de juny del 2022 que diu "Brussel·les considera 'profundament preocupant' la tragèdia de Melilla" (https://www.elnacional.cat/ca/politica/brusselles-profundament-preocupant-perdua-vides-humanes-melilla_778845_102.html). I la primera reacció (i immediata) és pensar i escriure... ¡Hipòcrites!, ¡com es nota que no provenen d'estats amb persones de color blanc de pell, ni vinculats amb el cristianisme!

L'Europa de la Hipocresia, a què abraça el govern espanyol i que dona carta blanca a l'esmentat govern en temes com els de la possible independència de Catalunya, encara que s'utilitze la violència i que, així, no es cerque un diàleg no "buenrollista".

A més, ¡quin passó els pegà Rússia, la suposada Rússia amb cua de dimoni, que era la mala de la pel·lícula i que, quan hi viatjà un alt càrrec europeu, respongué a l'eurohipòcrita una mena de qui era aquell per a fer-los lliçons de democràcia, si, per exemple, empraven la violència en el tema de Catalunya! I ho feu,... justament.

Per això, no faig cap escrit a favor d'Ucraïna,... ni de Rússia, i sí, per exemple, en pro de les persones que cerquen la germanor bastint ponts entre persones, entre cultures i, àdhuc, entre estats, de la mateixa manera que ho fa un intèrpret i els qui han recorregut a l'intermediari lingüístic.

Polítics valencians que, des de l'altiplà castellà, han estat molt bé

Començaré dient que m'és igual que guanye el PP com que ho faça el PSOE, bé a nivell estatal, bé a nivell autonòmic, bé a nivell local.

En el fons, la política de tots dos com també la de la gran majoria de peixos grossos d'altres partits polítics valencians i que es posen l'etiqueta d'esquerres o de progressistes, va en línia amb lo patriarcal i recorre molt al culte al màrqueting.

Tot seguit, un escrit del 2015, referent a una conversa amb Pere Riutort, en l'escola de Magisteri de la ciutat de València, un poc abans de les eleccions autonòmiques de 1995, en què el PP seria el partit més votat en el País Valencià.

http://plomalliure.blogspot.com/2015/07/tranquil-que-mes-que-el-psoe-no-en-fara.html 

Afegirem que, en la primavera del 2015, comentí a una persona molt pròxima (qui m'havia demanat sobre els partits polítics valencians que podrien formar coalició) que es guardàs el meu missatge en relació amb eixos partits, i que en raonaríem sis mesos després. Encertí: PSOE valencià, súbdit del PSOE espanyol i, quant a Compromís, interés ínfim per la llengua catalana i pel reviscolament cultural.  

A banda, mai no he votat ni PSOE, ni PP, ni la coalició Compromís. Ni tinc intenció de fer-ho. Tampoc no pense votar ERPV. 

I és que, com digué un capellà durant la comunió d'una persona molt pròxima (mossén que, segon un familiar meu, era molt conservador) mentres passava la mà per damunt del cap de tots els qui la rebien per primera vegada (i, això sí, ho feia des de l'altar), "Habéis estado muy bien"..., perquè, com diem, popularment, havien estat més callats que una puta. Com, a aquests polítics valencians, els dirien polítics de l'altiplà castellà.

I això perquè la meua visió de la política va unida al matriarcalisme. 

Finalment, estic obert a qualsevol punt de vista.

Semblances entre persones i entre cultures

 

Bon dia,

Hui, com que ahir havíem escrit sobre semblances entre el matriarcalisme vinculat amb la llengua catalana i el que ho fa amb la basca, mitjançant una llegenda valenciana, "La cova encantada", la qual figura en el llibre "Llegendes valencianes", de Josep Franco, i una que podem llegir en el llibre "El matriarcalismo vasco", d'Andrés Ortiz-Osés i de Franz-Karl Mayr, Facebook ha optat per tractar de fer-nos difícil la consulta i la publicació d'informació en molts grups de Facebook a través del telèfon mòbil i de l'ordinador portàtil. Però ho hem pogut fer.

Les semblances estan en la realitat.

Una forta abraçada i bon cap de setmana.

Els castellanistes patriarcals que somien una societat més "chic"

 

Hui, els senyorets de Facebook, com que has escrit coses que, a més d'un polític castellanista (i, alhora, patriarcal) de l'altiplà no li fan gràcia (perquè ho considera políticament incorrecte, em referesc a publicar en Facebook en relació amb el matriarcalisme vinculat amb la cultura basca i amb tot l'àmbit lingüístic catalanoparlant),... han optat per impedir que pugues fer canvis en els posts de fa més d'una setmana, de fa uns anys i tot i, àdhuc, des del teu compte i en el teu mur.

És que, en el fons, són uns promotors del carquisme i somien que tots actuem com si fóssem llops amb pell d'ovella.

Però no és eixa la nostra intenció.

<<Si hi haguessen eleccions municipals, autonòmiques o generals, no votaria cap candidatura que hagués facilitat l'accés de Pedro Sánchez a la presidència del govern espanyol sense abans haver raonat ell, obertament i lliure del "buenrollismo", junt amb tots els altres partits i coalicions i, per exemple, d'haver-se definit, públicament, en el Congrés dels Diputats, sobre temes com... la forma d'estat que prefereix i els motius (no segons els estatuts del partit, sinó el seu punt de vista), si estaria disposat a admetre un referèndum sobre l'autodeterminació de Catalunya només en Catalunya, què opina sobre el franquisme i sobre les forces armades d'Espanya, sobre la bandera, sobre el postfranquisme i si estaria disposat a admetre un sistema d'elecció de llistes obertes al Congrés i al Senat així com als parlaments autonòmics i als ajuntaments, quin sistema d'ensenyament de la història introduiria en les escoles públiques i si està a favor de l'ensenyament de la filosofia des de l'ensenyament primari. I, per últim, després d'haver demanat perdó a tots els polítics a què ha insultat durant aquests darrers mesos.

No votaré el més guapo, ni el més sexi, ni el més maleducat dels candidats. El vot se l'hauran de guanyar, com la simpatia en les amistats que no sorgeixen amb una bossa de diners davant>>.

El text és del 1r de juny del 2018.

Un altre escrit de hui:

<<En el llibre “Història de les dones a la Catalunya medieval", de Teresa Vinyoles i Vidal i publicat per Eumo Editorial junt amb Pagès Editors en el 2005, podem llegir “Hem trobat molt poques referències concretes a violència domèstica en els documents consultats dels segles IX a l’XI. Les fonts, almenys aparentment, ens mostren una gran cohesió familiar, entre marit i muller, entre generacions, o entre germans (...). 

Podem assegurar que en la mentalitat de mil anys enrere el fet que un marit matés la dona era un acte greu, una falta gravíssima. L’Església del segle X es refereix a usos ancestrals quan considera que hi ha un pecat que té una penitència irrevocable segons l’antic costum: l’homicidi de la muller” (pp. 48-49)>>.