El meu joc preferit, volar un catxirulo; el meu arquetip, el rei. I, tots dos, junts.

 

Bon dia,

Quan, biològicament, érem xiquets i teníem uns deu anys o més, hi havia un joc (o bé, una activitat d'esplai) que ens agradava, eixa a què ens dedicaríem temps i temps com si la vida no fes camí.

En el meu cas, d'aleshores ençà, és volar un catxirulo, molt vinculat, en moltes fotos en Internet, amb els xiquets, amb la llibertat, amb la coordinació, amb la comunicació que escolta l'altre (perquè, si, per exemple, has fet una compra, no és qüestió d'estar de xarreta i no deixar els productes en el seu lloc, però sí de girar-te si, com ara, et criden o et diuen el teu nom), amb estar obert a aprendre, amb la paciència, amb mantenir una relació entre la mare (en el sentit psicològic, qui posa els peus en terra) i el fill que és molt creatiu i vol volar tenint present la sensibilitat dels altres, els seus sentiments, els seus pensaments, les seues emocions (el vent) i cap a on van els vents nous i renovadors i tot, i que, en el seu dia rere dia, no menyprea ningú, ni rebutja estar obert a fer el bé, ni a aprendre, ni, àdhuc, a idees novelles i als vells.

Però, a més, em sentia molt reflectit en els reis (de major, volia ser rei). I, ara, també. I sabem que molts reis han sigut protectors de la cultura, han escrit (però no sols lleis), han sigut combatius (i, en moltes rondalles en llengua catalana, han sigut humils, sense que això vullga dir pobres, sinó, per exemple, que no desconsideren les velletes que són pobres econòmicament, perquè, com ara, poden ser "riques" en saviesa i en reflexos). I, igualment, el rei simbolitza l'autocontrol i, com em deia, ahir, ma mare, no passar, en un tres i no res, d'un extrem a un altre. I això,... és una veritat com un temple.

En eixe sentit, la vida és com un regnat: tu ets el rei de la teua vida, tens els teus col·laboradors, el teus dominis polítics (el territori, eixes línies frontereres que tant suaument i bé m'agradava marcar quan calcava un mapa polític) i la teua manera de governar. Mentres no et succeeix ningú, tu n'ets el cap de l'Estat, principalment, l'emocional. I afegiré que resulta garrit aplegar a la nit, començar a desitjar una bona nit i abraçar altres amics (àdhuc, per Internet)... i, mentres els escrius, experimentar que vas per bon camí. Quan ho comentava amb Pere Riutort, li feia gràcia i, així, el 24 de març del 2020, durant una conversa telefònica, poc o molt, em digué:

"— ¡Com un xiquet, però un home volant-lo!".

Per això, com que el joc preferit del papa Francesc és jugar amb el catxirulo i, en segon terme, el futbol, no m'estranya gens ni miqueta, la seua manera de respondre quan li proposen canvis, reformes, etc., ni, per descomptat, quan ell es relaciona amb la realitat, amb la vida, amb lo que esdevé pel món.

¿Quin és el vostre joc preferit? ¿Què volíeu ser, quan teníeu uns deu anys o menys? Jo, si més no, des dels set anys, ja volia escriure... i em delectava, sobretot, lo que, anys a venir, descobriria que era l'antropologia, el folklore, l'etnologia. I, més encara, si era en la llengua amb què ens comunicàvem tots els membres de cals meus pares, la que, popularment, diem valencià i, a nivell internacional, llengua catalana. ¿Prosseguiu pel mateix camí que quan éreu xiquets? ¿Conserveu la innocència, l'obertura, l'esperança i, com ara, l'amabilitat dels nens, tan vinculats amb la primavera? Jo, sí, com moltes persones que conec. Quant a la bondat, Dilluns de Pasqua del 2021, això és, el 5 d'abril, Pere Riutort em deia: 

"— Tu has quedat com un xiquet, que és la grandesa més gran que es té: la grandesa, la sinceritat i el cor net d'un xiquet" (sic). Així, com sona, que encara ho conserve escrit.

¡Ah!, un altre dia tractarem sobre el conte (o bé, la rondalla) que preferim. En el meu cas, des de que tenia set o huit anys, "El pastorcillo mentiroso": si no enganyes els altres, quan els demanes ajuda, podràs comptar amb algú. Com em digué, ma mare, en el 2014, als pocs dies de començar a viure en la casa que jo m'havia comprat (i amb els meus dinerets, amics) uns mesos arrere, "Tu, procura entendre't bé amb tots [els veïns], així, si algun dia et fa falta ajuda, ahí els tindràs". I, així fou, uns anys després, quan demaní ajuda a una veïna: m'ho posà molt fàcil i em llevà una xicoteta càrrega de damunt. Li estic agraït i, quan ens veiem, moltes vegades recorde eixe detall que tingué.

Una forta abraçada i bon dia de la poesia, hui, 21 de març del 2022.

Finalment, una foto amb Pere Riutort, en la ciutat de València, en novembre del 2018. La vaig rebre el 25 de desembre del mateix any.

"La política és una farsa" (Pepe S.)... ¡I tant!

Un amic meu que, quan acabà la guerra (en 1939), tenia setze anys, em digué un dia:

-- La vespra d'entrar els nacionals en València, jo, que tenia setze anys, estava en València i vaig veure dos hòmens pegant-se... ¡a veure qui veuria entrar les tropes!

¿Saps què et dic, Lluís? La política és una farsa.

Pepe S., que aplegà a ser l'encarregat de coordinar els aficionats del València CF durant els viatges.

Un home molt obert.

Visqué quasi noranta anys.

I és que, com comenta el meu amic David Algarra, autor del llibre "El Comú Català", en un tuit seu del 13 de març del 2022, "Es coneix a la parella en el divorci, els germans en l'herència, els fills en la vellesa, els amics en les dificultats i un partit d'esquerra quan passa de l'oposició al govern d'un Estat".

Totalment d'acord amb els dos comentaris.

Caixa Popular bloca targetes bancàries a clients seus i el petit comerç aplana el camí

Caixa Popular, una entitat bancària valenciana, bloca targetes de crèdit a clients seus.

Me l'han blocada, si més no, des d'octubre del 2021.

En gener del 2022, poguí fer la compra del llibre "Sexe furtiu, generalment plàcid", la qual havia tractat de fer per targeta bancària en desembre del 2021 (¡fins i tot, fent la gestió, dues vegades, una treballadora de la mateixa caixa..., realitzant ella les passes que indicava al client!) gràcies a l'editorial Claret, que confien en mi des de fa més de sis anys.

Com digué un amic meu, unes quatre vegades, a un home que seria de la línia d'Esquerra Unida o de Podemos, a primeries del 2015, durant una conversa entre ells dos: "Bueno, sí; gilipolla, no". 

Doncs, això. Fins al punt que, àdhuc, Consum, de què ets soci, no obri la possibilitat a una tercera opció, que, per exemple, sí que contempla alguna fruiteria i verduleria del poble (Alaquàs), la qual sí que es fia de les comandes fetes... per WhatsApp i les admet i amb què sí que m'identifique. El nom: "L'Hortet". 

Una altra branca on posar-se

Una mestra, Rosetta Forner, de qui estic aprenent molt (i, també, amb qui ho estic fent), i això m'està fent possible que m'òbriga jo a un món meu (i també a l'extern) més optimista, creatiu, amb humor, sense pèls en la llengua, obert a la tolerància de l'ambigüitat (lo desconegut i que pot vore's de dos maneres i en què trie la positiva), pensar i actuar més a la llarga, triar lo que  va en el camí i no deixar-me portar pel primer impuls dels cants polítics o humans, i buscar el seu hadamadrining (que hi han persones que també el fan, però amb altres noms) com un canal més per a viure amb la idea que sóc lo millor que m'ha pogut passar, que la vida és per a viure-la amb optimisme i des de les fortaleses interiors, que aprenent és com cresc i que... confie en mi, confie en altres persones i confie en un món millor.

Eixe món millor és el que he estat somiant temps i temps i en què jo transmetia (com també ho faig) optimisme a altres, u dels meus punts forts (l'optimisme), i el que ara practique amb mi i que m'està permetent millorar el treball que estic preparant (i també les relacions humanes), tindre maduresa emocional i tindre la ment oberta, escoltar música alegre i que anima a viure, i no prioritzar tant lo que diuen persones que no tenen escrúpols (a les quals no faig gens de propaganda... ni de publicitat, però de les quals sempre aprenc per a ser una persona natural, creadora de la meua vida i contenta amb mi mateix).

Els gats amb botes, per a una altra vida..., però no per a la meua, ni per a la de persones tolerants i sinceres. No debades moltes persones tolerants no estan ficades en cap partit polític... ací, en el País Valencià, ni en Espanya.

Hui he tret tretze característiques, mentres escoltava un programa d'Onda Mujer i, així, he descobert que m'interessa... ESCRIURE I VIURE.

1. Humor
2. Optimisme
3. Resiliència
4. Voluntat
5. Obertura mental
6. Tolerància
7. Diversitat
8. Visionari
9. Analista
10. A la llarga
11. Atrevit
12. A per totes!
13. Versàtil temàtic

Així m'han eixit, les tretze.

I una frase que m'ha agradat molt, de Rosetta, deia així, durant el programa: "Siempre habrá otra rama en la que posarse"...

Finalment, li he escrit a la fada i escriptora: "Una abraçada alliberaire, fada".

Empunye les regnes de la meua pròpia vida. Conversa amb el metge

El 24 de novembre tinguí una visita amb el metge de València. Quan em preguntà com me les estava enginyant per a portar avant la meua vida empunyant les regnes (ser rei, en el llenguatge simbòlic), li vaig dir alguns punts. Vos n'exposaré uns quants:

1. Esperit jove (esperit de la cançó Óyeme, tú, que eres joven).
2. Cultura de l'esforç i de la voluntat (esperit de la cançó Cal que neixin flors a cada instant, de Lluís Llach).
3. Ment oberta i humor (aprendre de l'esperit de cançons i treballs de Dani Miquel).
4. Assertivitat (actuar a partir de consells interessants d'un amic que és psicòleg i assertiu i comprensiu).
5. Aprendre a empatitzar bé, a autocontrolar-me (m'ho proposí després d'una històrica conversa amb Pere Riutort).
6. Lectures sobre lideratge.
7. No mirar de dalt a baix, ni fer rendivús (lectura de l'article Ni tímidos, ni arrogantes, de la revista Emprendedores).
8. Programació neurolingüística (PNL, lectura de llibres, escrits i altres recursos relacionats amb Rosetta Forner).
9. Buscar persones amb esperit lluitador i constructiu i crear una xarxa social amb persones de ment oberta.
10. Lectures constructives, en lloc de vore, per exemple, "Águila roja", de la qual no tinc ni idea.
11. Dedicar un temps a l'activitat creativa, u a la social i u per a mi, per a vore què puc fer per a millorar.
12. Solidaritat, altruisme.
13. Erasmisme i tombar les actituds maquiavèl·liques.
14. Traure temes positius, sense oblidar la realitat social. Posar a ratlla el periodisme predominant i buscar la qualitat informativa. També aplicable al populisme i als alliberadors de la mare pàtria.
15. Confiar en mi, en altres persones i en un món millor, en el qual jo siga una part activa i participant. Tindre assessors de bona qualitat, compromesos socialment i amb bon autocontrol.
16. No permetre que ningú tracte de dirigir la meua vida.
17. Cultivar l'amistat, fins i tot, a nivell familiar, tractant de ser obert, però sense acceptar lo inacceptable. Tractar de crear harmonia en la família i fonamentant-me en experiències (del grup familiar o no) que m'han ajudat en el camí del lideratge i, també, en idees noves que considere interessants.
18. No ficar tots els ous en la mateixa cistella.
19. Abraçar idees noves i constructives.
20. Preparar el dia (i actuar) de manera que la seua evolució permeta una nit tranquil·la i amb un bon son. Tractar de no deixar cap tema pendent que puga desestabilitzar la nit: arribar a acords clars, en cas de negociació.
21. Tindre diferents projectes i tindre present la frase "Al cervell li encanta la diversitat" (Jeanette Norden). Tindre la ment fresca.

I més coses.

Quan em deia "No es fácil, lo que me dices", li responia, com si fóra un acte d'assertivitat i de PNL: "No és fàcil, però ÉS POSSIBLE. I, si altres persones ho han aconseguit, jo també puc".

I, quan em preguntà per la meua actitud respecte als immigrants que venien de l'estranger i si em mostrava indiferent, li vaig dir: "No, ¡¡¡d'indiferent, gens!!! Lo que passa és que no em trague el periodisme que predomina i no estic disposat a fer la rendivú al pensament majoritari".

Una abraçada alliberaire.

"... sense tenir la pressió d'Estats interessats"

Este matí he tingut l'ocasió de poder parlar amb un amic, Pere Riutort, i quan li he dit que m'havia agradat Gaudium et Spes i que era un document eclesial molt avançat per al moment en què es feu, m'ha afegit la frase que encapçala este títol, dient-me que es va escriure "sense tenir la pressió d'Estats interessats".

En una situació semblant comencí a viure, un dia com hui, i ja de vesprada, en el barri on ara visc. I continue empunyant les regnes de la meua vida.

Afegiré que un somni s'ha complit, u més: tindre casa pròpia, viure en ella i poder gestionar-la des de la llibertat i la responsabilitat, ja que només les persones lliures són responsables. La casa, en el món de la psicologia, simbolitza el cap. I tindre criteri propi, ser la persona que porta la batuta, actuar sense tindre la pressió de cap superior, sentir-te u més en la teua família i en igualtat de condicions (però singular, com la resta també ho són respecte al grup), poder dir a qui tries per a convidar i a qui no, què faràs en ella i a què dedicaràs cada part de la casa, etc., és semblant a escriure un bloc amb llibertat i, a més, com a resultat (que també vull afegir-ho) de l'intercanvi amb persones dedicades a la literatura, amb esperit emprenedor i creatiu, crítiques amb el poder, amb creences pròpies, que els agrada evolucionar, que donen sense esperar i reben sense demanar, etc. i a vivències personals i a la creativitat.

A hores d'ara crec que el demà serà millor, estic convençut que la vida em pertany, i anime a totes les persones que han llegit estes línies, com a les que m'han seguit com a lectores i també a totes les persones i entitats que m'han donat carta blanca (d'una manera especial a Què Llegeixes?), a viure i a conviure, de la mateixa manera que ho poden fer els Pobles (entenent cada Poble com cada comunitat de persones que parla una llengua, llengua que, com totes les que es parlen, va acompanyada d'una cultura i d'uns valors) en el marc del món. Tots els Pobles tenen dret a l'exercici dels seus drets i, al mateix temps, haurien de respectar els dels altres, així com cada persona ho pot fer respecte a la resta de membres de la família, de la comunitat, de la societat, etc.

Estic descobrint que l'altruisme és un gran amic de la vida en positiu, de l'optimisme, del progrés econòmic i cultural i del desenvolupament de les facetes creatives i dels dons, talents i capacitats, etc. de cada persona. I també estic trobant que persones amb una vida assertiva, amb criteri propi i amb una ment oberta i humor positiu fan possible moltes coses que d'una altra manera no podrien. A més, i així tanque l'escrit, no deixen de creure que el demà serà millor.

Una abraçada alliberaire i avant amb els vostres projectes i amb les vostres il·lusions.

Motius per a aliar-se amb iniciatives com "Què Llegeixes?"

És una cosa que no té ni punt de comparació, almenys, en estos moments. I parle del fet de rebre un missatge en què una iniciativa com Què Llegeixes? (catalana, sí, catalana..., però oberta al pluralisme lingüístic, com es manifesta en la seua recepció a l'ús del lo neutre en valencià normatiu), torna a obrir les portes presentant-te una opció més que, des d'ací, faig pública: en l'apartat La teva obra també podreu penjar, per exemple, traduccions en anglés i en valencià (com ara, una cançó o un text presentat en les dos llengües). No m'ho han escrit així, però m'han indicat que estaven oberts a les traduccions que havia fet i de les quals els havia parlat.

Es tractaria d'una manera més de promocionar la llengua i la lectura. Recordem que, per mitjà de la lletra d'una cançó també podem aprendre a parlar valencià, castellà, anglés i la llengua que u vullga. Pere Riutort ja ens deia que la música era un instrument més per a l'aprenentatge i, de pas, per al gaudi del procés didàctic i de crear un ambient favorable a l'interés de l'alumne per lo que està ensenyant el mestre i, al mateix temps, estaríem parlant d'un mestre obert a les idees dels estudiants (o dels xiquets, si foren menuts).

Vull afegir que, encara que el projecte català de Què Llegeixes? no tinga cap relació amb cap activitat editorial, és interessant la resposta (des de coordinació) ja que confirma, una vegada més, que el tema del lo neutre va més enllà de lo estrictament gramatical: qui és obert i creatiu, obri les portes a persones amb opinions diferents i genuïnes.

Ara, cavallers, a impulsar iniciatives semblants ací, en el País Valencià i amb una línia de tolerància i d'animació a la lectura (però no sols en pro del valencià sinó de la lectura), la qual cosa no vol dir que, amb l'excusa de promoure-la, ens n'oblidàrem de la del valencià... I tot, perquè, així com u pot aprendre les dos llengües llegint llibres en castellà i després escrivint en valencià (cosa que implica, necessàriament, conéixer-les o tindre un mestre darrere o, fins i tot, recursos que facen possible l'autodidàctica) o comprant-ne o llegint-ne en anglés (encara que no els domines) i anar fent traduccions parcials i amb bones aïnes de treball, també podem fomentar la lectura i deixar que cadascú trie el seu camí a l'hora d'aprendre les llengües.

Per tot això, ara comprenc, un poc més, per què en una classe de Lengua Española (Magisteri, 1991-1992), amb Roser Santolària com a mestra, llegírem una entrevista de la revista El Temps al valencià de Castalla Enric Valor i, fins i tot, un dissabte, en Magisteri, el poguérem escoltar els alumnes que la teníem de mestra i, així, de pas, no sols el recopilador de contes i més ens animava a reviscolar el valencià, sinó a ser persones més cultes i més obertes a la lectura i a aprendre rondalles valencianes i més.

Però no ens ho deia amb els sermonets de l'avi, sinó amb la simpatia de la persona que és ben conscient que tractant amb tacte i responent a totes les preguntes dels futurs mestres, podia crear, com ell deia, un interés especial: "perquè jo ja tinc 82 (sic) anys i vosaltres sou el futur"... No se m'oblidaren eixes paraules, d'un persona tan treballadora pel ressorgiment del valencià, com Antoni Ma. Alcover (Manacor, 1862- Palma, 1932) o Joan Coromines (Barcelona, 1905- Pineda de Mar, 1991) i que, com el valencià, passejaren i passejaren (físicament i tot) per a arreplegar part del patrimoni lingüístic... i difondre'l.

I això, eixe estil de dirigir-se als mestres del futur, era molt més que simples paraules: un via oberta a la predisposició positiva cap al valencià, de la mateixa manera que la iniciativa de Què Llegeixes?. Per eixe motiu el nom, per a mi, és secundari al costat del reconeixement unitari, com ja m'ho han demostrat algunes cançons recopilades i traduïdes a l'anglés, o el fet que un nord-americà diu two weeks  i un irlandés fortnight, quan volen dir quinzena, i ningú dels dos anglòfons deixa d'acceptar que estan parlant la mateixa llengua. Però encara considere més important el fet de "[chapuzarse] en un libro con hambre de aprender" en lloc de fer-ho com qui "entra en una piscina o una cloaca, simplemente para matar un aburrimiento", com escrivia José Martín Descalzo en el seu llibre "Razones", llibre que he descobert hui, mentres que no hi havia cobertura en la biblioteca d'Alaquàs...

Per tot això, m'alie amb esta classe d'iniciatives.