Esta vesprada havia escoltat un programa de ràdio en què intervenia Rosetta Forner i vos puc dir que, tractant de traure lo que buscava des del punt de vista espiritual (ser líder de la meua vida, empunyar les regnes de la meua vida) i tenint present quins eren els meus principis, així com els valors, he decidit passar a altres webs i llegir sobre llenguatge positiu.
Finalment, en el moment menys esperat, m'ha vingut al pensament, de nou, la forma en què Artur Mas trià, fa uns anys, dirigir la política personal cap al dret a decidir i el somni de la independència. I ahí tenim els resultats. Però no en parle, dels electorals, sinó dels psicològics.
1. Llenguatge positiu que estimula a viure. Que la participació haja superat un 75% (la qual cosa vol dir que la diferència amb l'abstenció supera un 50%) és molt positiu i, a més, parla d'una societat amb ganes de participar. Ara,... ¡¡¡a per les llistes obertes que defenien els partidaris del dret a decidir, en la tardor del 2013!!!... I m'agradaria que més partits ho comentaren diàriament, no sols els catalans que ho manifestaren, sinó de l'espectre valencià i de l'espanyol: sabríem quins estan per unes llistes totalment obertes.
2. Optimisme. Si alguna cosa fa possible que un projecte es faça realitat és això, lo que altres diuen esperança, fe..., és a dir, creure que ho aconseguiràs, que podràs fer lo que vols que es complisca. Els mecenes preferixen persones optimistes, amb criteri propi, assertives, obertes de ment, etc.
3. Esperança en el demà, en el projecte de la independència de Catalunya. Són molts els casos en què s'ha assolit un objectiu gràcies a tindre un camí obert per mitjà d'un pla de futur i, així, dur a terme lo que u s'ha proposat i que, en algun moment, per a més d'u, podia semblar una muntanya. Però s'ha arribat al cim i, això, clarament, espenta a anar més lluny, a ser creatiu. Jo vull ser escriptor i ho seré. I, a més, estic disposat a viure atenent als meus valors i a lo que considere innegociable en la meua vida. I ho assoliré. Crec en la PNL i, per això, em passe temps davant d'entrevistes a Rosetta Forner o de persones de ment oberta i amb ganes de viure amb creativitat. L'esperit creador, com l'escultor que està dissenyant una figura futura, mou muntanyes i ens obri camins nous i plens de possibilitat.
4. Efecte corretja. Pot ser, fins i tot (i ací sí és menester una aplicació molt creativa), una forma de dir "Si altres ho estan aconseguint, jo també ho puc fer realitat, a poc a poc, com ara m'ocorre. Crec en els miracles". En el món emprenedor, com en el creatiu, es parla molt de la importància de creure en u mateix, de tindre un cercle d'amistats amb interessos semblants i de participar en ambients favorables a lo nou, a les idees renovadores i constructives, a acceptar que altres persones pensen diferent (i que siguen receptives a lo constructiu), etc. I, també, llegirem persones que s'han inspirat en altres per a aplicar-ho a la manera de fer els seus projectes o part d'ells. I en acabant ho comenten..., la qual cosa considere positiu i senyal de confiança en un món millor. Fins i tot, ens poden dir: "Estic portant avant este projecte inspirat en Josep, Maria, Benjamí i en lo que sé i en lo que estic aprenent".
Estos són alguns dels punts que han eixit i que han fet possible que una iniciativa com la catalana haja trobat més ressò i suport des de la premsa anglosaxona, de països amb major tradició democràtica i molt creatius i en què hi han més persones disposades a crear el camí de la seua vida... Recordem: a major creativitat i espais de llibertat d'expressió, major satisfacció personal, major obertura a lo diferent, a la diversitat, al pluralisme, a lo que fa possible un món millor i fent-lo des de mitjans més humanistes, per exemple. Un altre món és possible i, això, clarament, comença des de cada una de les persones compromeses socialment. En el camp de la política m'incline per la línia erasmista, la de l'humanista renaixentista Erasme de Rotterdam (1466-1536) , qui escrigué somiant en un príncep ben diferent al maquiavèl·lic i, per tant, en un cap d'Estat lluny de les ànsies de poder, l'engany o l'astúcia per a arribar al poder i abusar-ne com fóra.
Tinc amistats que són de línia erasmista i ho trobe un regal de la vida, tot i que, per exemple, alguns visquen un humanisme cristianisme i jo no. L'humanisme, la persona (tradicionalment dit l'home) com a centre del món, ens unix i, per tant, també l'optimisme i la confiança en la capacitat creadora i creativa de la persona, de cada persona. El Renaixement anà unit a un moment d'optimisme, motiu pel qual podria ser interessant aprendre'n lo millor, d'aquella època (o d'humanistes contemporanis, com ara, Carl Rogers, s. XX), de la mateixa manera que ho fem quan prenem idees externes i en acabant les apliquem o, fins i tot, les comuniquem a les nostres amistats o en el nostre dia a dia.
Una abraçada alliberaire.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada