La vida em pertany

La vida em pertany, balle amb les altres persones que, com jo, tenen un ideal, un projecte de vida (o més), una il·lusió, que creuen en el demà i tracten de viure el present amb la màxima alegria del món i sense fer la vida impossible a l'altre, que gaudixen dels xicotets detalls de la vida, que veuen la part positiva sense desentendre's de la realitat i prioritzen la banda generadora d'esperança, com ja fa anys i anys, un històric mestre meu feia per mitjà dels llibres que em regalava. Estic parlant, de nou, de Pere Riutort.

Pròximament tindré l'oportunitat de llegir el document eclesial Gaudium et Spes, en valencià, encara que me l'envien des de Catalunya, un treball que es feu amb molta profunditat i que, com ja inclou la segona paraula, Spes, tracta sobre l'esperança. Anar a diferents països (només n'he estat en u, en França), a distints llocs d'Espanya, raonar amb persones de ment oberta i que desconeixies (foren naturals de Madrid o residents allí, com n'era el cas de dos), o rebre en Alaquàs a una persona castellanoparlant i de la Castella pròxima a Portugal (Salamanca), de qui havies sentit parlar o que havies llegit llibres o articles seus i... raonar una estona al costat de l'Ateneu, després de dir-me "El mundo es un pañuelo", José Luis Corzo (en el 2011), com també trobar-te amb un andorrà en la replaceta que hi ha al costat del temple de l'Església de l'Assumpció (Alaquàs) o descobrir en Facebook a persones que els agrada viure la vida i no amargar la del veí o, fins i tot, llegir en Internet un escrit en anglés que es titula La meua vida em pertany (en valencià, clar), http://discoveringwisdom.com/2013/12/02/my-life-belongs-to-me/, és com un regal de la vida.

Però, ¿ve eixe regal, eixe present, del cel o, més aïna, cal guanyar-se la pataqueta i treballar-se'l per a anar a per ell, de la mateixa manera que si vols aprendre a ballar has de fer-te amb u que ho domine o apuntar-te a algun curset, entre altres opcions? Lo segon, amiguets, lo segon. Alguna vegada dic allò de "Qui no plora, no mama". Doncs una cosa semblant passa ací, ja que l'alegria de viure es troba anant i convivint, sobretot, amb persones de ment oberta: són les més jovials. I més voltes dic lo de "Tal faràs, tal trobaràs", perquè si cree gaudi està clar que s'escamparà el plaer de viure i m'apareixerà o, en altres paraules, el viuré amb més persones i en més llocs. I, indistintament de l'edat de qui ens ho diga, vos puc assegurar que conec persones amb més de 80 anys que tenen present que la vida els pertany, fins i tot a pesar de tindre més d'un dia a xiquets o a alguna persona al seu càrrec i fent una faena per amor als xiquets i als pares dels nanos, no perquè els ho mane ningú. ¡I no sabeu quina alegria em genera trobar-me-les pel carrer! Fins i tot, un amic de més de 80 em deia un dia: "Aún se me empina"... Bon senyal, bon senyal...

I és que sóc el cap de la meua vida, el seu propietari i sé que la meua vida és un regal que no podré tornar mai als meus pares, amb els quals hui he compartit un altre moment de la meua vida i de diferents formes. Però, si alguna cosa m'agrada de la vida, és que és única i admet també una visió positiva, optimista i esperançadora, multiplicadora de creixement personal, de confiança en mi i en altres persones, com també en el demà.

I com que sé que això és factible, que pot fer-se realitat i que ho estic vivint (com també altres persones) i, a més, m'agrada escriure-ho, per molt que moltes persones diguen altres coses (que també les tinc presents per a, així, tocar terra i saber què opinen persones diferents a mi i tindre més creativitat), no deixaré de dir i d'escriure que la vida em pertany. M'és molt bo tindre el cap obert i, així, conéixer el món, com també ho és jugar, ballar, tirar-li humor a la vida, aliar-te amb persones d'esperit creatiu i assertives (perquè no es deixen xafar per la indiferència ni pel pessimisme i que, a més, treballen per un món més negociador, creatiu i ple de flocs entre persones, en lloc de forjador de distàncies).

Finalment diré que la meua vida no pertany ni a qui té més anys que Matusalem, ni a qui té més diners que el Banc d'Espanya, ni a qui va presidir el darrer matrimoni civil del País Valencià. La meua vida em pertany. Això, per a començar. I desenvolupant la creativitat diàriament, la gaudisc. Un món més feliç estic contribuint a crear, com més persones... amants de la vida.

Una abraçada alliberaire.